Algunes espècies de mosquits són importants transmissors de malalties víriques com el dengue, el Zika o la malaria, fins el punts de ser considerats un dels animals més letals del planeta terra. Per aquesta raó, molt estudis científics s’han centrat en entendre la interacció mosquits-humans i en particular, les respostes sensorials que els hi generen els humans. 

Encara que sigui difícil de creure els mosquits no només s’alimenten de sang humana, de fet el nèctar de les flors és la seva principal font d’alimentació. 

Un equip de científics, liderat per la Universitat de Washington als EE.UU, ha descobert les senyals químiques que porten a aquests insectes a polinitzar una espècie d’orquídia particularment irresistible per ells. Conèixer el que els resulta irresistible podria ajudar en el futur a desenvolupar repelents menys tòxics i més eficaços. 

Els mosquits tenen un sistema olfactiu molt sensible que utilitzen per localitzar fonts important de nutrients, entre ells el nèctar de diferents flors o la nostra presència per picar-nos. Mentre que els mosquits mascles necessiten el nèctar per sobreviure, a les femelles el sucre de les flors els serveix per augmentar la seva esperança de vida, la taxa de supervivència i augmentar la reproducció. 

“Pels mosquits mascle, el nèctar és la seva única font d’aliment, i les femelles, s’alimenten de nèctar quasi tots es dies de la seva vida” senyal Jeffrey Riffell, professor de Biologia a la Universitat nord-americana. 

A l’estudi van examinar els processos neurals i conductuals dels mosquits al exposar-se als aromes de les flors per les quals senten preferència. Per dur-ho a terme, van realitzar:

  • Estudis de pol·linització de la espècie d’orquídia Platanthera obtusata per mosquits del grup Aedes. 
  • Anàlisi dels compostos aromàtics florals que atrauen a diverses espècies de mosquits. 
  • Gravacions de l’activitat elèctrica de le antenes dels mosquit que mostren com aquests aromes i compostos es representen i afecten a la seva activitat neuronal. 

La seva flor preferida

Alguns mosquits Aedes mostren afinitat per l’orquídia Platanthera obtusata, sent uns pol·linitzadors efectius per aquesta espècie. Aquesta associació entre els mosquits i l’orquídia proporciona una oportunitat única per identificar els mecanismes sensorials que ajuden als mosquits a localitzar fonts de nèctar. 

Orquídia

Platanthera obtusata (Banks ex Pursh) Lindl. 20090624.96 Mount Stearns, Willmore Wilderness, Alberta

Durant l’estudi van observar més de 581 flors de Platanthera obtusata durant 47 hores, en les que quals van poder registrar fins a 57 ocasions a mosquits Aedes alimentant-se d’elles. 

Les observacions es van realitzar a la regió nord de l’estat de Washington, on abunden les orquídies del grup Platanthera i els mosquits. 

 

Platanthera obtusata té una aroma que recorda al de l’herba, mentre que altres orquídies de l’entorn, i que atreuen menys els mosquits, tenen una fragància més dolça. L’alçada i la coloració verda de les flors fan que aquesta planta sigui difícil de distingir de la vegetació veïna, i encara així els mosquits aconsegueixen orientar-se fàcilment i volar en ziga-zaga cap a les seves flors.

Quan els investigadors van tapar les plantes amb bosses, per evitar que els mosquits poguessin veure les flors, els insectes van seguir intentant arribar a les plantes a través de la bosses. Aquest senzill experiment va permetre comprovar que l’orquídia genera una gran atracció olfactiva sobre els mosquits, el que va portar als experts analitzar els compostos químics de la seva aroma.

“L’aroma és en realitat una combinació complexa de químics, el d’una rosa, per exemple, consisteix en més de 300, i els mosquits poden detectar els diferents tipus de químics que el formen”, detalla Riffell.

Les orquídies del gènere Platanthera difereixen en les aromes florals

Mitjançant la tècnica de cromatografia de gasos i espectrometria de masses van analitzar les essències aromàtiques de sis orquídies diferents. Es van aconseguir identificar una quarantena de productes químics de les diferents espècies d’orquídies del gènere Plathantera, observant que Platanthera obtusata, a diferència de les altres posseeix gran quantitat d’un compost anomenat nonanal, així com petites quantitats d’un altre compost, l’aldehid de liles.

Els investigadors van analitzar les reaccions de diferents espècies de mosquits (Aedes canadensis, Culiseta sp., Aedes dianteaus i Aedes cinereus) als compostos químics identificats, mitjançant el registre de l’activitat elèctrica de les seves antenes. Tot i que no totes les espècies d’Aedes natives van reaccionar amb la mateixa magnitud a les substàncies químiques, les respostes van ser consistents, cosa que va portar l’equip a examinar si altres mosquits, no nadius de l’hàbitat de l’orquídia, reaccionaven igual davant els seus compostos químics.

Ho van comprovar amb Anopheles stephensi, una de les espècies que propaga la malària i Aedes aegypti que propaguen els virus de malalties com el dengue, la febre groga o el Zika.

Tant Aedes aegypti com Anopheles stephensi van mostrar atracció per l’aroma de les orquídies quan estaven inclosos els aldehids liles. Però a l’eliminar de l’aroma l’aldehid de liles, tant aquestes espècies com els Aedes nadius perdien l’interès per la flor o se sentien repel·lits per l’olor resultant.

Conèixer com processen les olors complexes els mosquits per detectar fonts d’aliment o d’altres que els resultin atractius, així com aquells olors que els resulten repulsius podria utilitzar-se en el futur pel desenvolupament de repel·lents més efectius.

Referencia:

Lahondère C, Vinauger C, Okubo RP, Wolf GH, Chan JK, Akbari OS, et al. The olfactory basis of orchid pollination by mosquitoes. Proc Natl Acad Sci USA. 2020;117:708–16