• L’ Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) publica un estudi sociodemogràfic, epidemiològic, clínic i de les activitats de control de mosquits que duen a terme en els casos de Zika detectats a la ciutat comtal a partir de dades del 2016.
  • A data d’avui encara no s’ha detectat cap cas de transmissió autòctona de Zika a Barcelona però el risc no és nul. Per això l’ASPB també aplica millores en el protocol per reduir aquest risc de transmissió.
Mosquit tigre. Foto: Pixabay CC0 PD

Mosquit tigre. Foto: Pixabay CC0 PD

 

Des que es va notificar la primera detecció de Zika a Espanya, el desembre de 2015, l’Agència de Salut Pública de Barcelona inclou el control d’aquest virus en el seu Programa de Vigilància i Control del Mosquit Tigre i fa un estudi exhaustiu de tots els casos detectats. Tal com explica el seu estudi publicat a la revista Frontiers in Microbiology, el seguiment de la malaltia i de l’insecte que la transmet és essencial per prevenir la transmissió autòctona dels arbovirus -el grup de virus que es transmeten per artròpodes- ja que poden provocar un gran impacte en la salut pública. Això es tradueix en una bona coordinació entre els professionals experts en epidemiologia, clínics, entomòlegs i microbiòlegs.

El febrer de 2016 l’Organització Mundial de la Salut va declarar el Zika com una malaltia emergent de salut pública global, principalment per la seva ràpida expansió i els problemes de salut que en deriven, com el Síndrome de Guillain-Barré o la microcefàlia en nadons recent nascuts. De fet, Espanya és un dels països europeus amb el risc més elevat de tenir casos de transmissió autòctona del virus del Zika i en una ciutat com Barcelona, on el mosquit tigre hi està establert i hi ha un gran moviment de migració, turisme i comerç global, el risc és cada vegada més elevat.


Viatgem més que abans a països on el Zika és una malaltia endèmica

Des de l’any 2000, el nombre de persones residents a Espanya d’origen de països llatinoamericans han augmentat en escreix. Països com la República Dominicana, Veneçuela, Nicaragua o Colòmbia són dels més visitats des de Barcelona, tant per motius familiars, laborals o per turisme, i és precisament en aquestes localitats on el virus del Zika és endèmic. Per tant, amb aquest moviment humà hi ha més probabilitats d’importar casos de la malaltia.

A Espanya, tots els casos d’infeccions per Zika, Chikungunya i Dengue es notifiquen a les autoritats sanitàries i a les principals Unitats d’Epidemiologia. L’any 2016 hi va haver 118 casos de Zika a Barcelona, tots de persones que havien estat infectades fora del país. Aquests casos es classifiquen en probables, confirmats, importats o autòctons en funció dels símptomes del pacient, així com altres dades clíniques i sociodemogràfiques (edat, sexe, país d’origen, etc).

Esquema dels passos protocolaris que es segueixen quan es detecten casos importats de Zika. Font: ASPB

Esquema dels passos protocolaris que es segueixen quan es detecten casos importats de Zika. Font: ASPB

 


La mesura més efectiva per evitar la transmissió local de Zika és controlar el vector

El Zika es un virus que es transmet entre persones infectades i sanes a través de la picada del mosquit de la febre groga –absent a Espanya- o del mosquit tigre. Actualment el Mediterrani és una zona vulnerable a tenir transmissió autòctona, ja que el mosquit tigre hi és present i establert en moltes zones. Per això, és essencial establir protocols de vigilància i prevenció per evitar la transmissió local, mitjançant mesures de prevenció individuals i comunitàries per evitar la cria dels mosquits i reduir les picades. De fet, en aquest estudi s’ha comprovat que l’època en que hi ha més mosquits –abril, agost i setembre- coincideix amb l’època en que hi ha més casos importats de Zika i és quan hi ha més risc de transmissió local.

Sempre que hi ha un cas d’infecció, el servei d’Epidemiologia informa de les mesures de prevenció al pacient. L’objectiu és minimitzar el risc de transmissió del Zika a través de les picades de mosquits que es troben a la zona on viu la persona infectada. Paral·lelament, es fan inspeccions per detectar si hi ha mosquits i llocs de cria de mosquit, tant als carrers propers on viu la persona infectada com a casa seva. En la majoria d’intervencions, també es fan tractaments en els espais que tenen aigua acumulada per matar les larves.

Mapa de la ciutat de Barcelona amb la localització dels diferents casos d’arboviosis i els resultats de les inspeccions entomològiques. “Risk zones” (blau): inspeccions mensuals. “Citizen incidences” (verd): avisos fets per la ciutadania que s’han fet durant l’estudi del 2016.

Mapa de la ciutat de Barcelona amb la localització dels diferents casos d’arboviosis i els resultats de les inspeccions entomològiques. “Risk zones” (blau): inspeccions mensuals. “Citizen incidences” (verd): avisos fets per la ciutadania que s’han fet durant l’estudi del 2016.

 

En aquest aspecte, les noves tecnologies han ajudat a millorar el coneixement de zones on hi ha la presència de mosquit tigre. Gràcies a la participació ciutadana amb l’app Mosquito Alert s’han detectat llocs de cria i alguns d’ells propers a les residències de les persones infectades. Això ha facilitat la vigilància i control del vector a la ciutat. Durant el 2016, l’Agència de Salut Pública de Barcelona va fer inspeccions entomològiques a les llars de 19 persones infectades per Zika, i 34 en espais públics, i es van fer 134 tasques de seguiment i control associades a aquests casos importats de Zika.

En definitiva, el programa de Vigilància d’arbovirus de Barcelona és un exemple de la necessitat multidisciplinària per reduir el risc de transmissió d’arbovirosis, entre ells el Zika. Aquest estudi l’han elaborat les principals entitats sanitàries de l’Estat com l’Agència de Salut Pública de Barcelona, CIBER de Epidemiología y Salud Pública, Laboratorios Lokímica, Estación Biológica de Doñana, el Departament de Microbiologia de l’Hospital Vall d’ Hebron, l’Hospital Clínic de Barcelona, ISGlobal i la comunitat Mosquito Alert com a membre del Zika Working Group de Barcelona.

Referència de l’article:

Millet, J. P., Montalvo, T., Bueno, R., Romero-Tamarit, A., Prats-Uribe, A., Fernandez, L., … & Zika Working Group in Barcelona (2017). Imported Zika Virus in a European city: how to prevent local transmission?. Frontiers in Microbiology, 8, 1319.

http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fmicb.2017.01319/full