Aitana Oltra, Frederic Bartumeus i John Palmer, coordinadors de la plataforma Mosquito Alert, han escrit un dels capítols on destaquen el potencial de la ciència ciutadana per estudiar la presència i dispersió d’espècies invasores i vectores de malalties i a la vegada controlar-ne la seva expansió.
Manual Europeu de la Informació Geogràfica Col·laborativa
El llibre ha estat editat per membres de la COST action “ENERGIC” (European Network Exploring Research into Geospatial Information Crowdsourcing), una xarxa d’experts europeus que promouen diverses activitats per explorar el potencial i les aplicacions de la informació espacial col·laborativa. Hi han participat diversos científics que treballen en l’àmbit de la geoinformació.
A mesura que creix i avança la tecnologia també ha sorgit una nova manera de recollir informació espacial. Cada vegada hi ha més usuaris que utilitzen webs o aplicacions mòbils on s’envien fotografies o altres dades geolocalitzades . Els científics anomenen aquesta nova forma d’obtenir dades com a Informació Geogràfica Col·laborativa o Voluntària (VGI, en anglès, Volunteered Geographic Information).
El manual, organitzat en sis blocs, analitza quin ús se’n pot fer d’aquestes dades en l’àmbit científic i quins beneficis pot aportar a la societat. Alguns autors també parlen del que realment motiva a la gent per compartir aquesta informació i fer-la pública. Fins i tot es planteja si les persones podrien substituir els sensors geoespacials especialitzats. Tot i així, les limitacions d’aquesta metodologies també són un tema a debatre, sobretot la privacitat i la qualitat de les dades perquè siguin útils pels científics.
Quan la participació ciutadana és un èxit
L’exemple de Mosquito Alert (abans Atrapa el Tigre) demostra que la ciència ciutadana es pot utilitzar per fer recerca i activitats de vigilància i control d’espècies invasores i vectors de malalties, com el mosquit tigre i el mosquit de la febre groga. En el capítol, s’exposen les estratègies i criteris que s’utilitzen per validar les dades que envien les persones voluntàries, que principalment són fotografies geolocalitzades. També expliquen com s’ha treballat la comunicació a la ciutadania amb la participació, quin tipus de recerca científica es pot fer amb aquestes dades i com s’està treballant conjuntament amb agents de seguiment i control d’aquestes espècies.
