En menys de 40 anys el mosquit tigre, originari del sud-est asiàtic, ha aconseguit envair tots els continents excepte l’Antàrtida. Aquesta capacitat de dispersió i colonització s’explica per la facultat dels ous per suportar tant la dessecació com les baixes temperatures. Unes característiques que li han permès assolir regions temperades i amb això augmentant el risc de transmissió de malalties típicament tropicals com el dengue, el Zika o la chikungunya en aquestes zones. A Croàcia, França, Espanya i Itàlia s’han detectat en els darrers anys brots locals de dengue i chikungunya atribuïts a la presència del mosquit tigre.

Per reduir tant les molèsties com el risc de transmissió de malalties, es duen a terme programes de vigilància i de gestió que solen centrar-se en el control dels llocs de cria i l’aplicació de productes larvicides que impedeixen el desenvolupament larvari. L’ús d’insecticides per matar els mosquits adults només es recomana en llocs on hi ha transmissió d’alguna de les malalties o un risc de transmissió molt alt. Els únics insecticides autoritzats a Europa són a base de piretroides, una substància que interfereix amb el sistema nerviós del mosquit. L’eficàcia d‟aquests productes s‟està veient compromesa per un augment de la resistència dels insectes als piretroides (Fig. 1).

Fig. 1. Els efectes tòxics dels piretroides (molècules grogues) estan intervinguts per la prevenció del tancament dels canals de sodi (canals blaus) dependents de voltatge a les membranes axonals de les neurones dels insectes. El canal de sodi és una proteïna de membrana amb un interior hidrofílic. Aquest interior té una forma precisa per permetre que els ions de sodi travessen la membrana, ingressin a l’axó i propaguin un potencial d’acció. Quan la toxina manté els canals en el seu estat obert, els nervis no es poden repolaritzar, deixant la membrana axonal permanentment despolaritzada, paralitzant l’organisme i ocasionant-ne la mort. Els mosquits amb segons quines mutacions presenten menys canals de sodi, cosa que fa que els piretroides (groc) no puguin unir-s’hi i mantenir els canals permanentment oberts, cosa que permet l’alliberament normal de neurotransmissors (cercles vermells i blaus). Font: Mosquito Alert CC-BY, modificado de Kubik et al. 2021. Scientific Reports 11: 7301.

La presència de la mutació suposa una nova amenaça per al control de malalties com el dengue o la chikingunya

En el cas del mosquit tigre s’han detectat diverses mutacions vinculades a una major resistència als piretroides, entre ells els al·lels: 1534C, 1534S i 1016G, i aquest últim és el que confereix els nivells més alts de resistència. Fins ara, aquesta mutació només s’havia trobat a Itàlia, però un nou estudi realitzat en el marc de l’AIM-COST Action (en el qual han participat membres de la Mosquito Alert Digital Entomology Network i de la ReNED, entre ells Sarah Delacour Estrella , Daniel Bravo Barriga (i Francisco Collantes Alcaraz) ha actualitzat la presència i distribució d’aquesta mutació al continent.mutación en el continente.

L’anàlisi genètica de 2.530 mosquits tigre de 69 localitats a 19 països europeus ha demostrat que la mutació està àmpliament distribuïda per la regió (vegeu mapa, basat en les dades originals de Pichler et al. 2o22. Parasites & Vectors 15: 280). S’ha identificat a 12 localitats de 9 dels 19 països analitzats, amb freqüències que oscil·len entre l’1 i el 8%. S’han identificat dos grups: un d’occidental, sobretot a la costa d’Itàlia, França i Malta, així com a una localitat d’Espanya i una altra de Suïssa, amb presència de la mutació 1016G; i un bloc oriental que abasta diferents països dels Balcans, Turquia i Geòrgia. “El present estudi representa el primer esforç per mapejar la mutació V1016G a escala continental a Europa” diu Daniel Bravo Barriga, de la Universitat d’Extremadura, per afegir que “el mapa, que s’anirà actualitzant amb noves dades, suposa una eina fàcil i útil als funcionaris de salut pública i empreses privades involucrades en el control de mosquits”.

Els resultats mostren que la mutació que confereix resistència als insecticides de piretroides està àmpliament estesa per Europa, tant a la zona més occidental com a la més oriental, encara que les freqüències detectades són més baixes a les prèviament documentades a Itàlia on se n'ha fet un ús més perllongat de piretroides que ha acabat afavorint la selecció dels individus més resistents. Els autors de l'estudi suggereixen incorporar les anàlisis genètiques als programes de vigilància per detectar a temps la presència d'individus resistents, ja que representen un sistema poderós per detectar signes primerencs de resistència a les poblacions, la qual cosa permetria implementar altres mesures de control que evitessin un augment de la resistència reduint així l'eficàcia dels insecticides. Sarah Delacour Estrella, investigadora de Quimera Biological Systems i la Universitat de Saragossa subratlla que "els resultats són interessants de cara a fomentar un ús responsable dels biocides, ja que un ús incorrecte pot portar a la pèrdua d'eines que puguem fer servir en cas d'actuacions d'urgències després de l'aparició de brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits”.

Referències:

Pichler V, Caputo B, Valadas V, Micocci M, Horvath C, Virgillito C, Akiner M, Balatsos G, Bender C, Besnard G, Bravo-Barriga D, Bueno-Mari R, Collantes F, Delacour-Estrella S, Dikolli E, Falcuta E, Flacio E, García-Pérez AL, Kalan K, Kavran M, L’Ambert G, Lia RP, Marabuto E, Medialdea R, Melero-Alcibar R, Michaelakis A, Mihalca A, Mikov O, Miranda MA, Müller P, Otranto D, Pajovic I, Petric D, Rebelo MT, Robert V, Rogozi E, Tello A, Zitko T, Schaffner F, Pinto J, della Torre A. 2022. Geographic distribution of the V1016G knockdown resistance mutation in Aedes albopictus: a warning bell for Europe. Parasites & Vector 15: 280

Kubik TD. Snell TK, Saavedra-Rodriguez K, Wilusz J, Anderson JR, Lozano-fuentes S, Black IV WC, Campbell CL. 2021. Aedes aegypti miRNA-33 modulates permethrin induced toxicity by regulating VGSC transcripts. Scientific Reports 11: 7301

Kasai S, Caputo B, Tsunoda T, Chi cuong T, Maekawa Y, Lam-Phua SG, Pichler V, Itokawa K, Murota K, Komagata O, Yoshida C, Chung HH, Bellini R, Tsuda Y, Teng HJ, Filho JLL, Alves LC, Ching Ng L, Minakawa N, Thi Yen N, Vu Pong T, Sawabe K, Tomita T. 2019. First detection of a Vssc allele V1016G conferring a high level of insecticide in Aedes albopictus collected from Europe (Italy) and Asia (Vietnam), 2016: a new emerging threat to controlling arboviral diseases. Eurosurveillance 24: 5