El mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) és conegut en el món sencer per habitar zones urbanes, picar als humans i amb això propagar malalties com el dengue, el Zika, el chikungunya i la febre groga que li dóna nom. L’OMS estima que aquesta espècie causa 50 milions d’infeccions i 25.000 morts a l’any. Estudis duts a terme a Amèrica i Àsia van trobar que el 95% de la sang consumida pel mosquit és humana demostrant la seva preferència per nosaltres.
No obstant això, a Àfrica, d’on el mosquit és originari, la majoria de les poblacions d’aquest mosquit no tenen preferència pels humans, sinó per altres animals, principalment mamífers com a primats i rosegadors. Però aquesta tendència podria canviar en els pròxims anys, alerta un nou estudi. La creixent urbanització que està experimentant el continent i el canvi climàtic, afavorirà l’expansió dels mosquits amb preferència pels humans. I amb això augmentarà la seva capacitat de propagar malalties.
El mosquit de la febre groga és originari d’Àfrica, allí la majoria de les seves poblacions no tenen preferència per picar als humans, a diferència de les seves poblacions d’Amèrica i Àsia
Per a arribar a aquestes conclusions els autors de l’estudi van analitzar la preferència de diverses poblacions de Aedes aegypti africanes i les variables climàtiques i ambientals que podien explicar les diferències entre elles. Van recol·lectar ous en 27 localitats de l’Àfrica subsahariana (Fig. 1), que variaven en les seves condicions climàtiques, anant des de les regions semiàrides del Sahel, als boscos estacionals i les selves tropicals. L’altra variable que van analitzar va ser la densitat de població humana present en la zona. Els mosquits van ser criats en un laboratori on es va estudiar la seva preferència a l’hora de picar, exposant-los a olors humanes i a olors d’altres animals no humans alhora. Així van poder observar cap a quin d’ells es dirigien i calcular la preferència de les diferents poblacions.
Fig. 1. Localització de les poblacions utilitzades en l’estudi. La grandària del cercle representa la densitat de població humana present en la zona. El color la preferència del mosquit per picar a humans (vermellosos) o altres animals (blavosos). La figura de baix mostra l’índex de preferència obtingut en donar-los a triar entre humans o altres animals per a cadascuna de les poblacions. El punt és la mitjana i la barra l’interval de confiança del 95%. Font: Mosquito Alert CC-BY a partir de l’original de Rose et al. 2020. bioRxiv939041
La urbanització i el clima determinen la preferència dels mosquits
La majoria de les poblacions van preferir l’olor dels altres animals (blaus), algunes no van mostrar preferència per l’un o l’altre (violetes), i només unes poques d’elles van mostrar una clara predilecció per l’olor humana (vermell) (Fig. 1). El gust per la sang humana estava present en aquelles regions amb una major densitat humana. Suggerint que quan la població humana és gran en una zona, els mosquits que es veuen més afavorits són aquells que tendeixen a alimentar-se de la sang de les persones.
Un altre factor que explicava la distribució dels mosquits amb aquesta preferència per l’olor humana, va ser el climàtic. Aquests mosquits són més abundants a les regions seques. En elles els hàbitats naturals on solen dipositar els ous, forats dels arbres o concavitats en les roques amb aigua de les pluges, són escassos. En el seu lloc proliferen els contenidors i dipòsits humans per a emmagatzemar aigua. Els humans proporcionen als mosquits llocs on criar en uns ambients, que d’entrada, els són poc favorables.
Tant la morfologia com la genètica demostra que els mosquits amb preferència pels humans, que avui han envaït el continent americà i asiàtic, estan relacionats amb les poblacions del Sahel, la regió que fa de transició entre el desert del Sàhara al nord, i la sabana al sud. El terme d’origen àrab significa literalment “costa”, en referència a l’aparició de la vegetació delimitant la mar de sorra del Sàhara. Les poblacions de mosquit de la febre groga que habiten el nord del Senegal, a més de presentar preferència pels humans, és la que està relacionada genèticament amb els mosquits que avui trobem a Amèrica i Àsia.
El mosquit de la febre groga es va domesticar a si mateix
En aquests ambients semiàrids els mosquits depenen dels hàbitats humans per a poder-se reproduir. Els dipòsits i bidons d’aigua fabricats pels humans els permeten habitar una regió en la qual troben pocs hàbitats naturals on reproduir-se. El veure’s obligats a conviure al costat de poblacions humanes, on la presa més abundant són els humans, la selecció natural va acabar generant poblacions de mosquits amb preferència per alimentar-se dels humans. Els individus que presenten les mutacions en els sistemes sensorials que determinen la seva preferència per les olors humanes són els més abundants en aquestes poblacions.
Un clima més àrid i una major urbanització preveu un augment dels mosquits amb preferència pels humans a Àfrica en les pròximes dècades
La combinació d’estacions seques i la dependència dels espais humanitzats, no sols ha estat important en l’evolució del mosquit de la febre groga, sinó que també ha modelat l’evolució dels mosquits Anopheles que transmeten la malària a Àfrica.
A Àfrica el clima i la densitat de les poblacions humanes estan canviant, es tem que el canvi de precipitacions i l’augment de les zones urbanitzades afavoreixi als mosquits que s’han adaptat a conviure i alimentar-se dels humans. Això suposaria un augment considerable de poblacions humanes en el continent exposades a les malalties que pot transmetre aquesta espècie.
Referències:
Crawford JE, Alves JM, Palmer WJ, Day JP, Sylla M, Ramasamy R, Surendran SN, Black WC, Pain A, Jiggins FM. 2017. Population genomics reveals that an anthrophilic population of Aedes aegypti mosquitoes in West Africa recently gave rise to American and Asian populations of this major disease vector. BMC Biology 15: 16
Dao A, Yaro AS, Diallo M, Timbiné S, Huestis DL, Kassogué Y, Traoré AI, Sanogo ZL, Samaké D, Lehmann T. 2014. Signatures of aestivation and migration in Sahelian malaria mosquito populations. Nature 516: 387-390
Kotsakiozi P, Evans BR, Gloria-Soria A, Kamgang B, Mayanja M, Lutwama J, Le Goff G, Ayala D, Paupy C, Badolo A, Pinto J, Sousa CA, Troco AD, Powell JR. 2018. Population structure of a vector of human diseases: Aedes aegypti in its ancestral range, Africa. Ecology and Evolution 8: 7835-7848
McBride CS. 2016. Genes and odors underlying the recent evolution of mosquito preference for humans. Current Biology 26: R41-R46
Rose NH, Sylla M, Badolo A, Lutomiah J, Ayala D, Aribodor OB, Ibn N, Akorli J, Otoo S, Mutebi JP, Kriete AL, Ewing EG, Sang R, Gloria-Soria A, Powell JR, Baker RE, White BJ, Crawford JE, McBride C. 2020. Climate and urbanization drive mosquito preference for humans. bioRxiv: dos.org/10.1101/2020.02.12.939041
Takken W, Verhulst NO. 2013. Host preference of blood-feeding mosquitoes. Annual Review of Entomology 58: 433-453
