Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CREAF i al CEAB- CSIC, ha reunit una trentena d’experts internacionals per millorar la capacitat de predir el risc de malalties infeccioses transmeses per mosquits invasors.
Moment de la reunió i el debat.
Ciència i ciutadania fa temps que treballen de forma conjunta per identificar espècies invasores arreu d’Europa. Aquesta nova manera de fer ciència ens ofereix nous reptes i oportunitats, tant pel que fa a la millora de la gestió ambiental, com de la gestió de la salut pública. Ara bé, a mesura que aquest tendència va augmentant, s’han d’anar resolent qüestions i fent passes endavant. Per exemple, podem millorar els models i les prediccions epidemiològiques actuals amb metodologies de ciència ciutadana? Com generem confiança sobre la qualitat de les dades (precisió o errors) i els seus biaixos?
Aquestes i altres qüestions són les que s’han debatut al Workshop “Aedes Invasive Mosquitoes: Linking Citizen Science to Epidemiological Models”. Unes jornades de tres dies que s’han celebrat al Centre d’Estudis Avançats de Blanes CEAB-CSIC en el marc d’una COST Action específica sobre aquest tema. L’objectiu era veure com es pot establir un millor vincle entre els programes de ciència ciutadana i els models epidemiològics, i més concretament, mirar com el treball conjunt podia ajudar a desenvolupar mapes de riscos i de previsió de brots, tant a escala regional com Europea.
Frederic Bartumeus, director de Mosquito Alert en un moment de la seva intervenció
Al llarg d’aquest Workshop s’han tractat els canvis que suposa per a la recerca, i en particular en la modelització epidemiològica, la incorporació de dades ciutadanes. Quines dades són les dades més importants que podrien recollir els ciutadans? Quins usos se’ls pot donar? Com es pot fer que les dades siguin cada cop més fiables per tal de fer estudis científics i models predictius? En el cas dels mosquits invasors, això comporta establir nous protocols per a l’obtenció i processat d’aquesta tipologia de dades, i poder combinar la vigilància tradicional amb xarxes massives d’informadors arreu d’Europa a través d’Internet i telèfons mòbils.
En definitiva, una nova oportunitat per adquirir dades a gran escala amb un nivell de detall sense precedents i que, combinades amb estratègies de vigilància local i altres metodologies, poden validar-se i utilitzar-se per augmentar el nostre coneixement sobre mecanismes epidemiològics complexes i generar millors prediccions. Aquestes idees innovadores, representen una revolució tant en el temps d’obtenció, com en l’abast i l’efectivitat econòmica pel que fa a l’obtenció de dades útils per a la gestió de malalties transmeses per mosquits. El Big Data entra en el món de l’epidemiologia i del control de l’expansió d’espècies invasores i vectors de malalties per la porta gran, de la mà dels ciutadans i les ciutadanes.
Aitana Oltra, coordinadora del proyecto, dinamizando una actividad del encuentro
La jornada ha estat organitzada per Frederic Bartumeus (ICREA en el CREAF y el CEAB), Sander Koenraadt (Universitat de Wageningen, Països Baixos) i Beniamino Caputo (Universitat de Roma La Sapienza, Itàlia) amb l’ajuda de finançament Europeu.
