• Ho confirma una recerca publicada avui a Nature Communications liderada per investigadors del CREAF, el CEAB-CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, i que posa com a exemple el projecte de ciència ciutadana Mosquito Alert, impulsat per l’Obra Social “La Caixa”. En l’estudi també hi han col·laborat les universitats de Múrcia i de Saragossa.
  • Per estudiar els mosquits transmissors de malalties globals, la participació de la ciutadania ha permès explorar molts més territoris en comparació amb els mètodes tradicionals, reduint-ne fins a vuit vegades el cost econòmic durant els dos anys de l’estudi.
  • Els científics aposten per escalar aquest sistema ciutadà a tot el món i plantejar nous estudis sobre el risc de transmissió de malalties en un context de globalització, canvi climàtic i augment de desigualtats socials.
Voluntaris utilitzant l'app. Mosquito Alert CC-BY

Participants utilitzant l’app. Mosquito Alert CC-BY

 

Si algú hagués dit a en Luís P., un participant de la plataforma Mosquito Alert, impulsada per l’Obra Social “la Caixa”, que la foto de mosquit tigre que va enviar des d’Aragó amb el seu telèfon mòbil seria un gran descobriment científic, no s’ho hauria cregut. El mateix que en Jordi S., qui va trobar el mosquit tigre per primer cop al Prepirineu català i també ho va alertar amb aquesta app. Cada vegada són més els investigadors que demanen la col·laboració de la ciutadania per aconseguir dades massives. Però aquesta informació té prou qualitat per utilitzar-la en  recerca? Avui, Nature Communications publica un estudi on es posa de manifest que la ciència ciutadana pot revolucionar el seguiment de mosquits vectors de malalties globals com el mosquit tigre.

L’estudi, liderat per investigadors del CREAF, el CEAB-CSIC i la UPF, amb la col·laboració de les universitats de Múrcia i de Saragossa, constata que, quan els programes oficials de vigilància i control de mosquits transmissors de malalties utilitzen la plataforma col·laborativa Mosquito Alert, impulsada per l’Obra Social “la Caixa”, les actuacions que es duen a terme són molt més rendibles. Segons els resultats del 2014 i del 2015, els autors han calculat que la participació ciutadana mitjançant els dispositius mòbils redueix fins a vuit vegades el cost dels mètodes científics tradicionals, que es basen en col·locar trampes en llocs estratègics on les femelles de mosquit posen ous.

2)Mapa de les noves troballes de mosquit tigre que es van fer a Espanya el 2014 i el 2015, segons si van ser detectats per la ciutadania, per les trampes dels experts o bé per ambdós mètodes.

Mapa de les noves troballes de mosquit tigre que es van fer a Espanya el 2014 i el 2015, segons si van ser detectats per la ciutadania, per les trampes dels experts o bé per ambdós mètodes. Font: Palmer et al. (2017) CC-BY

 

Mapa de les noves troballes de mosquit tigre que es van fer a Andalusia el 2014 i el 2015, segons si van ser detectats per la ciutadania, per les trampes dels experts o bé per ambdós mètodes.

Mapa de les noves troballes de mosquit tigre que es van fer a Andalusia el 2014 i el 2015, segons si van ser detectats per la ciutadania, per les trampes dels experts o bé per ambdós mètodes. Font: Palmer et al. (2017) CC-BY

 

Però la sorpresa ha estat quan els científics han comprovat que els avisos fets pels ciutadans amb l’app són igual de vàlids que els avisos fets pels experts per elaborar models de distribució i predicció sobre l’expansió del mosquit tigre. No obstant,  John  Palmer, investigador Marie Skłodowska-Curie del Departamento de Ciencias Políticas y Sociales de la UPF i primer autor de l’estudi, puntualitza que “abans d’utilitzar les dades que ens proporciona la ciutadania cal eliminar prèviament els possibles errors i biaixos de mostreig perquè siguin del tot útils i vàlides”. La plataforma Mosquito Alert ja incorpora una fase de validació d’aquests avisos, dut a terme per un equip d’entomòlegs experts. Segons la fiabilitat de les fotos, els adjudiquen una categoria o bé descarten les que no són útils. “Cada ciutadà rep la validació de la seva foto directament al mòbil en poques hores i això fa que la ciutadania aprengui a reconèixer el mosquit tigre ràpidament. En poc temps hem aconseguit dades de gran qualitat científica, tal com mostra aquest treball”, explica Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CREAF i al CEAB-CSIC i director de Mosquito Alert.

Els autors de l’estudi també afirmen que, gràcies a la ciència ciutadana, s’han ampliat les àrees de vigilància al territori espanyol per estudiar el mosquit tigre. “No és el mateix tenir un equip d’experts que s’ha de desplaçar a centenars de kilòmetres, que tenir una xarxa de persones voluntàries distribuïdes per tot el país disposades a col·laborar amb la ciència”, explica Aitana Oltra, coordinadora científica de Mosquito Alert. Des de l’any 2014, el projecte ha rebut més de 3.600 avisos confirmats de mosquits tigre des de tota Espanya i alguns han estat excepcionals.

http://www.creaf.uab.cat/fotosprensa/Probabilidades_avisos_mosquitotigre_España.gif

Estimació d’alertes ciutadanes diàries de mosquit tigre a escala municipal mitjançant l’app Mosquito Alert durant el període d’abril fins a novembre dels anys 2014 i 2015. Font: Palmer et al. (2017) CC-BY

És el cas de les primeres troballes fetes a Andalusia, al Prepirineu de Catalunya, Aragó i Lleida gràcies als participants de Mosquito Alert. Totes aquestes troballes coincideixen en que són indrets allunyats de la costa, on el mosquit tigre hi resideix de manera habitual. “El mosquit tigre es dispersa molt ràpid localment, però també fa salts de llarga distància; sense l’ajuda de tots aquests voluntaris, que han sabut avisar a temps, hauríem trigat molt més temps a fer aquests descobriments clau, especialment en llocs remots on normalment no se’l busca”, afirma Roger Eritja, entomòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i cap de l’equip de validadors experts de Mosquito Alert. Totes aquestes troballes primerenques fetes per la ciutadania s’han validat científicament en col·laboració amb les Universitats de Múrcia i Saragossa, per donar pas a més inspeccions i al desplegament dels protocols estatals de salut pública.

Globalització, canvi climàtic i augment de les desigualtats socials com a factors de risc

Amb les noves tecnologies el món científic i el quotidià estan més connectats que mai. Aquesta connexió és vital per fer front als reptes que deriven de la globalització i el canvi climàtic. “Ara podem anar més enllà i calcular quina probabilitat té una persona de creuar-se amb un mosquit tigre. Amb això podrem entendre millor els patrons de transmissió de malalties entre la població segons el context ambiental i social”, explica  John  Palmer. Amb això, els investigadors ja estan preparant nous treballs per avaluar el risc de brots epidèmics de Zika, Dengue i Chikungunya a Espanya utilitzant les dades que aporta la ciutadania a Mosquito Alert. Aquestes malalties tenen un gran impacte a la societat mundial i agreugen els problemes de pobresa i desigualtats.

Mosquito Alert, cada vegada més global

Actualment els avisos fets a través de Mosquito Alert també ajuden a fer les tasques de control en zones on la plaga del mosquit tigre és present des de fa anys, com a les ciutats de Barcelona i València, i en àmbits més rurals com a la provincia de Girona. Per altra banda, gràcies a l’experiència acumulada en l’estudi del mosquit tigre amb avisos ciutadans, l’equip de Mosquito Alert ha iniciat projectes pilot a altres ciutats com Hong Kong (China) i Barranquilla (Colòmbia). A més, co-lidera un consorci Internacional per projectar aquest tipus d’eines a escala global on hi participa el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, l’Organització Mundial de la Salut, les Associacions de Ciència Ciutadana d’Europa, Amèrica, Austràlia, Àfrica i Àsia, així com institucions de prestigi internacional com el Wilson Centre o la Universitat Johns Hopkins dels Estats Units.

 

Referència de l’article:

John R.B. Palmer, Aitana Oltra, Francisco Collantes, Juan Antonio Delgado, Javier Lucientes, Sarah Delacour, Mikel Bengoa, Roger Eritja and Frederic Bartumeus. Citizen science provides a reliable and scalable tool to track disease-carrying mosquitoes. Nature Communications.

DOI: 10.1038/s41467-017-00914-9