El mostreig dels mosquits és una tasca molt complexa. Però, perquè ens interessa capturar mosquits?

Un dels motius és per fer estudis científics, i l’altre, per intentar reduir-ne la quantitat i sentir-nos millor a casa (mètode de control). En aquest darrer cas, hem d’aconseguir captures massives, perquè només notarem una millora si eliminem la major part dels mosquits.

Els mosquits adults poden capturar-se de dues maneres: de manera activa o de manera passiva. En el primer cas, ens desplaçarem als punts on pensem que hi ha mosquits i mirarem de capturar-los amb aspiradors especials i normalment, aspirant als llocs on els mosquits reposen durant el dia. Seria l’equivalent als entomòlegs i entomòlogues que estudien papallones, amb la seva mànega. Aquest mètode normalment no permet capturar gaires exemplars, ja que lògicament, s’escapen.

En les captures passives, s’utilitzen dispositius que siguin molt atractius per als mosquits, i que així els facin venir a un punt concret on puguin ser capturats i absorbits automàticament per la màquina, que els manté vius en un espai del seu interior o no.

La capacitat d’atracció d’aquestes trampes és el factor més important perquè siguin eficaces, sobretot si volem eliminar del medi ambient un nombre elevat de mosquits. Aquesta capacitat d’atracció s’aconsegueix coneixent els estímuls que usen els mosquits, i també el seu cicle biològic i què necessiten a cada moment. 

Com ens troben els mosquits?

Per entendre com funcionen les trampes de mosquits, primer hem de comprendre com els mosquits busquen i troben als humans. 

Els mosquits utilitzen múltiples sentits per trobar a les seves víctimes. La majoria troben als humans a través del diòxid de carboni (CO2) que exhalem. És un mètode de detecció a llarga distància  que els mosquits utilitzen per trobar les seves víctimes des de lluny. En canvi, quan estan més aprop, els mosquits poden detectar la calor i olors dels nostres cossos, com per exemple, l’àcid làctic. Algunes espècies de mosquits poden inclús detectar moviments i colors. 

respiración CO2 dióxido de carbono mosquito picadas

Fig. 1: Recorregut que porta a terme un mosquit per detectar a la seva víctima. Una vegada que ha detectat un rastre de CO2 (a), vola en zigzag  (b) per detectar d’on ve el rastre (c). Quan ha trobat el rastre, s’activa el seu camp visual (d), ja més aprop, li arriben estímuls d’altres olors corporals (e) que acaba de confirmar més aprop (f). Finalment, els sensors tèrmics li permeten localitzar una bona zona on aterrar i picar (g). Font: Mosquito Alert (CC-BY-NC-2.0)

Si voleu saber què fa que alguns humans resultem més atractius que altres pels mosquits podeu consultar una entrada aneterior del blog:  Per què em piquen els mosquits? 

Com funcionen les trampes de mosquits?

Normalment, ens interessa capturar els mosquits abans que ens piquin. 

Per tal de capturar les femelles afamades, les trampes simulen la presència d’una persona o d’un animal. Els dispositius més eficaços són per tant, els que imiten millor aquesta presència, incorporant esquers químics, com ara extractes d’olors pròpies de la suor humana, o bé diòxid de carboni, que molts mosquits utilitzen per localitzar la víctima a partir de la seva respiració.

Ara bé, tot i que el CO2 i la suor són eficaços per atreure mosquits que tenen gana de sang, hem de tenir present que si els volem capturar en altres moments necessitarem esquers i trampes diferents. Per exemple, una femella que ja ha desenvolupat la posta d’ous en el seu abdomen no ens picarà en cap cas perquè no està buscant sang sinó una làmina d’aigua on pugui alliberar-se dels seus ous.

Aquesta aigua la localitzen per les olors pròpies que emanen quan està estancada de fa temps, i també pot fer-ho visualment. Per això, una trampa  que vulgui capturar femelles amb ous serà completament diferent. Aquestes trampes tindran una altra estructura amb aigua al seu interior, i amb olor de matèria orgànica humida.

Tot això es complica si tenim en compte que moltes espècies de mosquits tenen conductes molt diferents entre si. 

Un mosquit de costums diürnes es pot guiar per la vista per descobrir una presa, però un de nocturn necessita les olors, perquè no ens pot veure. És per això que els diürns com ara el mosquit tigre (Aedes albopictus) solen actuar preferentment a l’aire lliure, mentre que els nocturns (com ara el mosquit comú, Culex pipiens) solen actuar dins de les cases, on l’aire tancat de les habitacions els permet orientar-se millor cap el cos de la persona que es troba al llit a les fosques  seguint només l’olor i la calor del cos.

Per tant i com a regla general, les trampes basades en olors i en l’emissió de llum, són eficaces sobre mosquits nocturns, mentre que les que utilitzen atractius visuals, poden funcionar amb espècies diürnes. Determinats tipus de trampes combinen aquests enganys i són força útils contra diversos tipus de mosquits, sobretot contra els mosquits tigres adults. Les trampes arriben al seu màxim d’eficàcia quan s’hi afegeix diòxid de carboni.

  • TRAMPES PASSIVES

Les trampes passives estan pensades per atraure els mosquits femella que ja han picat i que busquen un lloc per posar els seus ous. Per tant, han d’imitar les condicions d’un lloc de cria idònies pels mosquits. 

D’aquestes trampes en podem trobar de més senzilles o de més complexes. Les més senzilles consisteixen en un pot de plàstic amb un pal de fusta on les femelles ponen els ous. En aquest cas, les femelles poden sortir de la trampa, no hi queden atrapades. Aquestes són anomenades trampes d’oviposició ja que permetent recollir el susbtrat on han posat els ous i portar-lo al laboratori per a poder-ne fer el seguiment i monitoratge.

Oviposicio sencilla

Fig.2: Esquema trampa oviposición (Font: Mosquito Alert CC-BY 2.0)

Les més complexes compten amb un túnel d’entrada de color negra que porta els mosquits a una cambra (que sol ser d’un color clar o transparent) i on són capturats. En aquesta cambra hi trobem una làmina adhesiva on les femelles hi queden enganxades i moren. Aquesta tipologia de trampes, no permet recollir els ous dels mosquits femelles ja que solen quedar enganxades abans de posar-los. 

TrampaPasiva

Fig.3: Esquema d’una trampa passiva per atraure les femelles de mosquits (Font: Mosquito Alert CC-BY 2.0)

Es poden utilitzar per detectar la presència de Aedes aegypti, Aedes albopictus o una altre enorme varietat de femelles de mosquits Aedes. 

Interpretar les dades d’una trampa d’oviposició requereix certa cautela, ja que aquestes competeixen amb els hàbitats naturals per les larves i les estimacions de les trampes poden no reflectir amb precisió la quantitat de mosquits femella de la regió. 

  • TRAMPES ACTIVES

Les trampes actives estan pensades i dissenyades per atraure mosquits adults.

En general, aquestes combinen estructures de colors blanc i negra per atraure els mosquits cap una obertura central on es produeix una succió, amb l’emissió d’olors orgàniques especifiques, i que arriben al seu màxim d’eficàcia quan s’hi afegeix diòxid de carboni. 


El gas s’allibera per una obertura a la part superior de la trampa, afegint així un núvol de CO2 que s’afegeix a la columna d’aromes dirigida cap amunt dins la trampa. Aquest fet imita la distribució espacial natural de la olor corporal humana i la nostre respiració. Aquesta addició de diòxid de carboni millora molt la sensibilitat de la trampa tant per Aedes albopictus com per Aedes aegypti.

TrampaActiva

Fig.4: Esquema d’una trampa activa per la captura de mosquits adults (Font: Mosquito Alert CC-BY 2.0)

 

Factors que condicionen l’efectivitat de les trampes

Hi ha hagut molts debats sobre si les trampes de mosquits són efectives per limitar les poblacions de mosquits. L’efectivitat d’una trampa de mosquits depèn de molts factors, entre ells:

  • Localització. La ubicació de la trampa té un impacte molt important en l’èxit o no de la captura. Els mosquits són insectes que necessiten protegir-se de la deshidratació. Per tant, la majoria evitaran la llum solar directe i el vent. Els llocs amb ombra i protegits i amb una humitat alta seran els seus preferits. 
  • Condicions climàtiques. Les condicions meteorològiques també tenen un fort impacte en l’efectivitat d’una trampa, sobretot el vent. 
  • Espècie de mosquit. Hi ha més de 3000 tipus de mosquits al món. Cadascun d’ells està atret per substàncies i estímuls diferents. Alguns senten més atracció pel CO2, d’altres per la calor, i d’altres per olors de la pell humana i animal. Això significa que els mètodes d’atracció diferents seran efectius en diferents mosquits
  • Tipus de trampa. Hi ha moltes trampes de mosquits diferents al mercat. Cadascuna difereix de la forma en què atrau i atrapa els mosquits. Algunes són d’alta qualitat i funcionen bé a la majoria d’àrees, mentre que d’altres poden resultar gairebé inútils. 
  • Temps. El temps que tenim la trampa instal·lada també és un factor crucial per la seva efectivitat. 

No existeix una trampa absoluta

La realitat és que existeixen molts models comercials disponibles per totes aquestes màquines. Tanmateix, com podem veure no hi ha una trampa absoluta, sinó que depèn de l’espècie a què la dirigim, el moment de la seva vida que desitgem capturar, i la finalitat del mostreig. 

Si pensàveu en el control dels mosquits tigre del nostre jardí, però, cal dir que el mètode més eficaç segueix essent la supressió dels punts de cria. És a dir, la prevenció. 

PrevenirMosquito

Fig. 5: Objectes que poden acumular aigua en els nostres espais exteriors on pot repdroduir-se le mosquit tigre. (A) Regadora. (B) Plats de tests. (C) Carretons. (D) Ampolles i altres pots en desús. (F) Gerros. Font: Mosquito Alert (CC-BY-NC-2.0)

Algunes d’aquestes trampes -de tipus professional i d’elevat cost- poden alleujar-nos força dels mosquits que ens piquen, però sempre és més definitiu i econòmic eliminar el problema des de l’origen, no trobeu?

 


Referènciess

· Articless / guies:

World Health Organization. Efficacy-Testing of traps for control o Aedes Spp. mosquito vectors. WHO/CDS/NTD/VEM/2018.06. 42 pp.

Centers of Disease Control and Prevention (CDC). Surveillance and Control of Aedes aegypti and
Aedes albopictus in the United States. September 2017. 16 pp.

Mackay, A.J., Amador, M. & Barrera, R. An improved autocidal gravid ovitrap for the control and surveillance of Aedes aegyptiParasites Vectors 6, 225 (2013). https://doi.org/10.1186/1756-3305-6-225

Reiter, P., Amador, M.A. & Colon, N. Enchancement of the CDC ovitrap with hay infusions for daily monitoring of Aedes aegypti populations. Journal of the America Mosquito Control Association, Vol.7, Nº1 (1991).

Fay, R.W. & Donald, A.E. A preferred oviposition site as a surveillance method for Aedes aegypti. Mosquito News, Vol.26, Nº4 (1966).

· Pàgines web

Bioagents AG. www.biogents.com. Consultada a data 20/08/2020.

AMCA, The American Mosquito Control Associaton. www.mosquito.org. Consultada a data 10/08/2020.