El passat dijous 23 de març es va dur a terme la Jornada de presentació del Plan Nacional de Prevención, Vigilancia y Control de Enfermedades transmitidas por Vectores del Ministeri de Sanitat a Madrid.
Durant l’esdeveniment, l’exministra de Sanitat, Carolina Darias, va destacar la importància d’aquest Pla Nacional de Prevenció, Vigilància i Control de les Malalties transmeses per Vectors. Aquest Pla esdevé una peça clau per tal de prevenir i controlar precisament les malalties transmeses per mosquits com el dengue, el paludisme i la febre del Nil occidental, considerades reemergents i emergents tant a Espanya com a escala global.
Intervenció de Carolina Darias durant la jornada de presentació del Pla Nacional de Prevenció Vigilància i Control de Malalties transmeses per Vectors.
Fernando Simón, Director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias -CCAES) del Ministeri de Sanitat, va ser el primer orador de la taula inaugural i va destacar dos elements rellevants del Pla Nacional. D’una banda, l’enfocament One Health (Una Salut), que considera que la salut dels éssers humans, els animals i els ecosistemes estan estretament vinculats i són interdependents, com a marc d’actuació per prevenir la transmissió de malalties. D’altra banda, i com a enfocament pioner en polítiques públiques, la importància que es dona a la ciència ciutadana com a eina per a la vigilància i detecció precoç d’espècies invasores.
Un debat multidisciplinar
A la primera taula, Lucía García San Miguel, del CCAES va explicar el procés de coordinació del pla amb els diferents actors involucrats, indicant que en una primera fase se centrarà en les malalties i riscos produïts per mosquits dels gèneres Culex i Aedes.
Beatriz Fernández Martínez, del Institut de Salut Carlos III (Instituto de Salud Carlos III), va destacar la necessitat d’integrar informació provinent de diverses fonts, incloent-hi la ciència ciutadana, per detectar i controlar els mosquits de manera més efectiva. Una de les grans preocupacions en l’àmbit clínic és el desconeixement general dels possibles casos de contagi d’aquestes malalties, siguin o no autòctones, a causa de la gran proporció de casos asimptomàtics i la baixa sospita clínica. Aquesta situació reuneix totes les condicions propícies per a la propagació de malalties de manera efectiva.
Ciencia ciudadana y Mosquito Alert
Frederic Bartumeus, investigador del CEAB-CSIC i codirector de Mosquito Alert, conjuntament amb Roger Eritjà (CEAB-CSIC), van participar en la taula sobre sanitat animal, salut ambiental, gestió del vector i ciència ciutadana, amb la ponència: la ciència ciutadana en la prevenció, vigilància i control de les malalties transmeses per vectors (ETV).
Intervenció de Frederic Bartumeus, durant la ponència: la ciencia ciudadana en la prevención, vigilancia y control de las enfermedades transmitidas por vectores (ETV).
A la presentació es va destacar que la ubiqüitat dels telèfons intel·ligents suposa una oportunitat única per a la vigilància dels mosquits, doncs, mitjançant l’app de Mosquito Alert és possible recol·lectar dades sobre picades, llocs de cria d’aquests insectes a la via pública, o enviar fotos de mosquits, que posteriorment són analitzades i verificades pel conjunt d’especialistes que conformen la Xarxa Nacional d’Entomologia Digital (Red Nacional de Entomología Digital -ReNED). Sempre amb un retorn a l’usuari per recompensar la seva participació.
La Red Nacional de Entomología Digital (ReNED) està formada per una comunitat d’especialistes en entomologia
Bartumeus va exposar un cas d’èxit: a principis de juny del 2018, Mosquit Alert va rebre una foto des d’Astúries d’un mosquit sospitós que els experts van considerar que es podia tractar d’un Aedes japonicus, mosquit del Japó. La presència de l’espècie es desconeixia a Espanya, només se’n coneixia la presència al centre d’Europa, a milers de quilòmetres del municipi asturià, però, les inspeccions de camp van corroborar la presència de l’espècie. Des de llavors, la ciència ciutadana ha contribuït al coneixement de la distribució de l’espècie a Espanya i Europa.
De la mateixa manera, la ubiqüitat i l’àmplia participació de la ciutadania són la combinació perfecta que fa d’aquesta eina un complement de suport a l’entomologia tradicional per a la detecció dels mosquits més enllà de la distribució coneguda al nou Pla.
Un Pla en primera fase
El Pla inclou mesures concretes, entre les quals destaquen la millora de la vigilància epidemiològica, la implementació d’estratègies de control de vectors, la promoció de la recerca en aquest àmbit, i el reforçament de la coordinació entre les diferents administracions i entitats implicades en la lluita contra aquestes malalties. Un cop s’integrin les conclusions d’aquesta jornada, s’espera que el Pla sigui una eina útil per abordar el maneig d’aquestes malalties.
