Tens la sang dolça. Així justificava la meva àvia que em piquessin tant els mosquits. Cada estiu tenia la mateixa sensació: jo em portava totes les picades, la meva germana cap. La meva germana no semblava desitjable als mosquits, mentre jo si. És perquè tens la sang dolça, em consolava l’àvia. Una idea que em va fer renunciar una temporada a la xocolata i els dolços, però ni així. Això no va fer que rebés menys picades.
Era obvi que això d'”et piquen perquè tens la sang dolça” era un mite, però això no canviava que els mosquits presentessin certa preferència per mi a l’hora d’alimentar-se. Amb el temps vaig aprendre que no es tractava de res personal. Resulta que tinc la fortuna de pertànyer al grup selecte de persones a les quals els mosquits consideren més apetitosos. Vaja, que algunes persones som veritables delícies per als mosquits mentre que altres no ho són tant.
De fet, aquesta és una sensació compartida per milers, milions de persones. Només cal veure la quantitat de resultats que ens retorna Google si escrivim la pregunta: per què els mosquits sempre em piquen a mi? Ni més ni menys que 263.000 resultats. Si l’escrivim en anglès, “Why do mosquitoes find me?”, Els resultats obtinguts són 27.100.000. És obvi que som molts els que creiem que resultem desitjables als mosquits però, què hi ha de cert en això?
Però, com ens detecten els mosquits? Què fa que uns els resultem més atractius que altres?
Aquesta intuïció popular que molts teníem, sobretot els que patim més els mosquits, ha estat confirmada amb el temps per la ciència: els mosquits se senten més atrets per unes persones que per unes altres. Vegem el que se sap d’això.
Comencem pel bàsic, recordant que només són les femelles de mosquit les que ens piquen. Ho fan per obtenir de la sang les proteïnes necessàries per a poder desenvolupar els seus ous. Mentre les femelles ens perforen la pell i succionen la sang, els mascles es dediquen a succionar nèctar de les flors.
Mapes de CO2
S’ha confirmat que els mosquits, i les femelles especialment, identifiquen a les seves preses potencials pel rastre de diòxid de carboni (CO2) que deixen. Per què el CO2, t’estaràs preguntant, doncs bàsicament perquè tots els vertebrats el produïm. Per a un mosquit ser capaç de detectar aquest compost químic li obre un gran ventall de preses potencials.
Cada vegada que respirem, els humans exhalem aproximadament un 4% de CO2, el que representa una concentració de CO2 deu vegades més alta que la de l’ambient. Cada vegada que exhalem alliberem un rastre químic a l’aire que els mosquits poden seguir (Fig. 1). Tenen diversos receptors específics per al CO2 que els permet dibuixar un mapa químic i seguir el rastre fins a trobar l’emissor. És a dir, a nosaltres.
Fig. 1. Recorregut que porta a terme un mosquit per detectar al seu hoste. Una vegada que s’ha detectat un rastre de CO2 (a), vola en ziga-zaga contracorrent (b) per detectar d’on ve el rastre (c). Quan ja remunta el rastre, s’activa el seu camp visual (d), ja més a prop li arriben estímuls d’altres olors corporals (i) que acaba de confirmar més a prop (f). Finalment, els sensors tèrmics li permeten localitzar una bona zona on aterrar i picar (g). Font: Mosquit Alert (CC-BY-NC-2.0)
Com més gran sigui la teva taxa metabòlica més fàcil serà per a un mosquit seguir el teu rastre. Alguns mosquits poden “olorar” la font de CO2 a una distància de 40 metres. Tot i que aquesta capacitat dels mosquits varia d’una espècie a una altra.
Per a les espècies de mosquit que només piquen a l’interior de les cases, detectar els augments de CO2 en un espai confinat és més fàcil. Una cosa important per a unes espècies preferentment nocturnes que es guien principalment per l’olfacte i poc per la vista.
Els mosquits poden et poden olorar a una distància de 40 metres
Però, no tot depèn del CO2. Aquest és només un dels estímuls que fan servir, perquè, al capdavall, el CO2 no només el produïm els humans, o vertebrats en general, també ho alliberen els arbres o en major mesura els cotxes i no obstant això els mosquits no es llancen a ells. Això es deu al fet que els mosquits combinen la informació de la concentració de CO2 amb altres estímuls.
Els mosquits també veuen i senten la calor
Un nou estudi dut a terme amb el mosquit de la febre groga, Aedes aegypti, demostra que una vegada que els mosquits han detectat un rastre de CO2 s’activa el seu camp visual per detectar al possible emissor. La presència d’una olor atractiu estimula l’activitat visual dels mosquits, existint un ordre: primer oloren, després se’ls activa la recerca visual. Alguns estudis suggereixen que anar vestit amb roba fosca resulta més atractiu als mosquits que els colors clars, tot i que hi ha poca evidència científica d’això i més depèn de les espècies.
També la calor és una font d’informació important per a un mosquit. Sobretot per a aquelles espècies de mosquits que s’han adaptat a picar als humans o altres mamífers, és a dir, els mosquits que realment ens preocupen. Els seus sensors tèrmics són capaços de detectar si un cos està calent o no, a més d’identificar les parts corporals més calentes que també són les més vascularitzades. També aquí això pot ser útil per als mosquits nocturns a l’interior de les cases, ja que el CO2 per si sol no és suficient per a guiar-los fins al cos adormit al llit.
Encara hi ha més. El CO2 no és l’única substància química que guia “olfactivament” als mosquits. Com s’ha dit, el CO2 l’emeten gairebé tots els animals, de manera que aquells mosquits adaptats a picar-nos als humans han d’usar altres mecanismes que els permeti diferenciar-nos de la resta de mamífers.
L’olor dels humans: una suor de 400 compostos químics
I és que els humans olorem. Per a les femelles d’alguns mosquits les nostres essències resulten d’allò més atractives, ja que representen la promesa d’un deliciós menjar plena de nutrients per al desenvolupament dels seus ous. Els mosquits han existit des d’abans de l’aparició de l’home, però aquells mosquits que al llarg de l’evolució s’han especialitzat a alimentar-se principalment de sang humana han desenvolupat el seu sentit de l’olfacte per ser capaços de distingir-nos d’entre la resta d’animals.
Els científics fa temps que intentant desxifrar què olors els atrauen. Però no és fàcil. Els milions d’anys d’evolució compartida entre primats i humans han donat lloc a uns sofisticats sistemes de navegació basats en l’olfacte (Fig. 2). Uns mecanismes que canvien d’una espècie de mosquit a un altreen funció de l’ambient que habiten i l’hoste preferit.
El nostre olor corporal està cformat per més de 400 compostos químics
Fig. 2. Selecció d’alguns components de l’olor corporal humà pels quals s’ha comprovat que senten atracció els mosquits. Figura inspirada en l’original de: Raji, Melo et al. (2019) Current Biology 29: P1253-1262 E7. Font: Mosquit Alert (CC-BY-NC-2.0)
Els mosquits ens identifiquen per la nostra olor, més enllà del CO2 que els posa en alerta i els fa seguir la nostra pista. I és aquí on podem trobar respostes a la pregunta, per què li agrado tant els mosquits?L’olor de la nostra pell varia en funció de la nostra composició personal de bacteris. Per complicar-ho encara més, les diferents espècies de mosquits tenen els seus propis gustos. S’ha vist que Aedes aegypti troba l’àcid làctic dels humans tremendament atractiu, però no el d’altres mamífers. En canvi, per als mosquits transmissors de la malària, Anopheles gambiae, l’àcid làctic no resulta molt atractiu.
El nostre olor corporal està format per més de 400 compostos químics, saber quin d’ells o quina combinació d’ells resulta atractiva a un mosquit no és tasca fàcil. A poc a poc, però, els investigadors van revelant els mecanismes que poden haver implicats. Per exemple, un estudi recent ha confirmat que els mosquits tenen uns receptors específics en les seves antenes sensibles als compostos de la nostra suor.
Mosquits modificats genèticament per saber com ens oloren
El treball explica com els mosquits Aedes aegypti, se serveixen dels compostos volàtils àcids de la suor humana per detectar-nos. Ho han comprovat generant mosquits mutants als quals se’ls ha alterat el gen responsable del sensor de les antenes. Fer això ha estat com tapar-li el nas al mosquit. Els mosquits mutants no són capaços de detectar i sentir-se atrets per l’àcid làctic de la suor humà. Només la meitat dels mosquits mutats van trobar a qui picar al laboratori.
Com veiem, els estímuls que porten a un mosquit a picar a un o altre són molts i complexos, donant peu al fet que uns els resultem més atractius que altres. Encara no entenem què és el que més agrada als mosquits de cada espècie però els científics van avançant en això. Desxifrar quines substàncies o combinació de condicions resulten irresistibles als mosquits té molt d’interès pràctic. D’una banda, permetria desenvolupar trampes perfectes per atraure els mosquits que transmeten malalties. D’altra, dissenyar repel·lents que ens fessin invisibles als mosquits encobrint el que els atrau de nosaltres.
Senten preferència per algun grup sanguini?
Per acabar, dir que la meva àvia potser, després de tot, no estava tan equivocada. No em piquen més per tenir la sang més dolça que la meva germana, però la sang també sembla jugar el seu paper. Els mosquits es senten més atrets per uns grups sanguinis que altres. S’ha vist que el mosquit Anopheles gambiae mostra atracció per la sang de tipus 0. El mosquit de la febre groga, Aedes aegypti, també té preferència per la sang del grup 0. El mosquit tigre, Aedes albopictus, sent la mateixa preferència pel grup 0.
Així doncs, el fet de tenir la sang dolça o no, no sembla importar-li a un mosquit a l’hora de seleccionar a qui picar, però sí el grup sanguini de la persona. Els resultats de la preferència pels grups sanguinis cal agafar-los amb pinces, de moment se sap poc o molt poc sobre això. Del que sí que es té evidència és l’ús que fan els mosquits del CO2 i l’olor corporal per seleccionar a qui picar.
Referencias:
Anjomruz M, Oshaghi MA, Sedaghat MM, Pourfatollah AA, Raeisi A, Vatandoost H, Mohtarami F, Yeryan M, Bakhshi H, Nikpoor F. (2014) ABO blood groups of residents and the ABO host choice of malaria vector in southern Iran. Experimental Parasitology 136: 63-67
Dormont L, Bessière JM, Cohuet A. (2013) Human skin volatiles: a review. Journal of Chemical Ecology 39: 569-578
Enserink M. (2002) What mosquitoes want: secrets of host attraction. Science 298: 90-92
Gillies MT. (1980) The role of carbón dioxide in host-finding by mosquitoes (Diptera: Culicidae): a review. Bulletin of Entomological Research 70: 525-532
McBride CS, Baier F, Omondi AB, Spitzer SA, Lutomiah J, Sang R. Ignell R, Vosshall LB. (2014) Evolution of mosquito preference for humans linked to an odorant receptor. Nature 515: 222-227
Muir LE, Thorne MJ, Kay BH. (1992) Aedes aegypti (Diptera: Culicidae) vision: spectral sensitivity and other perceptual parameters of the female eye. Journal of Medical Entomology 29: 278-281
Qiu YT, Smallegange RC, van Loon JJA, Braak CJF, Takken W. (2006) Interindividual variation in the attractiveness of human odours to the malaria mosquito Anopheles gambiae s.s. Medical and Veterinary Entomology 20: 280-287
Potter CJ. (2019) Olfaction: mosquitoes love your acid odors. Current Biology 29: R282-R284
Prasadini M, Dayananda D, Fernando S, Harischandra I, De Silva N. (2019) Blood feeding preference of female Aedes aegypti mosquitoes for human blood group types and its impact in their fecundity: implications for vector control. American Journal of Entomology 3: 43-48
Raji JI, Melo N, Castillo JS, Gonzalez S, Saldana V, Stensmyr MC, DeGennaro M. (2019) Aedes aegypti mosquitoes detect acidic volátiles found in human odor using IR8a pathway. Current Biology 29: P1253-1262 E7
Shirai Y, Funada H, Takizawa H, Seki T, Morohashi M, Kamimura K. (2004) Landing preference of Aedes albopictus(Diptera: Culicidae) on human skin among AB0 blood groups, secretors or nonsecretors, and ABH antigens. Journal of Medical Entomology 41: 796-799
Takken W, Verhulst NO. (2013) Host preferences of blood-feeding mosquitoes. Annual Review of Entomology 58: 433-453
Van Breugel F, Riffell J, Fairhall A, Dickinson MH. (2015) Mosquitoes use vision to associate odor plumes with thermal targets. Current Biology 25: 2123-2129
Verhulst NO, Qiu YT, Beijleved H, Maliepaard C, Knights D, Schulz S, Berg-Lyons D, Lauber CL, Verdujn W, Hassnoot GW, Mumm R, Bouwmeester HJ, Claas FHJ, Dicke M, van Loon JJA, Takken W, Knight R, Smallegange RC. (2011) Composition of human skin microbiota affects attractiveness to Malaria mosquitoes. PLoS ONE 6: e28991
Vinauger C, van Breugel F, Locke LT, Tobin KKS, Dickinson MH, Fairhall AL, Akbari OS, Riffell JA. (2019) Visual-olfactory integration in the human disease vector mosquito Aedes aegypti. Current Biology, In Press, 22 July 2019
Wood CS. (1974) Preferential feeding of Anopheles gambiaemosquitoes on human subjects of blood group 0: a relationships between the AB0 polymorphism and the malaria vector. Human Biology 46: 385-404
