Cada estiu es repeteix la mateixa història. Tant és si estàs assegut en una terrassa, si estàs jugant a voleibol, vas a passejar o te’n vas a dormir. Sense notar ni un mínim frec als braços o a les cames apareixen les famoses rodones vermelles. Llavors arriba el moment interminable: comences a gratar-te com un boig i no pots deixar de fer-ho, perquè si ho fas, la picor augmenta.

Picadura de mosquito. Foto: Saskia Heijltjes (CC BY-SA 2.0)

Picada de mosquit. Foto: Saskia Heijltjes (CC BY-SA 2.0)

 

La sang humana, la seva preferida

Com en totes les espècies de mosquit, les femelles són les úniques que ens piquen. No ho fan com a acte de defensa, com les abelles. Tampoc és el seu aliment principal, ja que tant els mascles com les femelles s’alimenten de nèctar de les flors. El que realment necessiten les femelles són les proteïnes que es troben a la sang d’alguns animals per desenvolupar els ous, i els humans som un animal més.

Quan una femella es posa a sobre de la nostra pell, localitza un capil·lar amb els palps, que són uns apèndixs sensorials que tenen a la part davantera del cap. Un cop el té localitzat, utilitza un òrgan que té forma de trompa, la probòscide, que vindria a ser la seva boca. La probòscide està composta d’altres òrgans i dins hi té els estilets. Amb aquests, perfora la pell fins que troba el vas sanguini. Quan el troba, comença a succionar sang a través del labre, una altra part de la probòscide especialitzada només per fer aquesta funció.

Al mateix temps que el mosquit succiona la nostra sang, també ens injecta la seva saliva a través d’un altre tub, la hipofaringe. Aquesta saliva conté proteïnes amb acció anticoagulant, de manera que mantenen el flux continu de la sang i impedeixen que es tanqui la zona perforada. Així doncs, poden xuclar la sang més ràpidament sense que ho notem.

 

 Vídeo explicatiu de la trompa dels mosquits i com fan les picades. Deep Look

Una reacció al·lèrgica

El nostre sistema immunitari detecta les proteïnes de la saliva del mosquit com a antígens, substàncies estranyes, i ho interpreta com un atac. Com a resposta, algunes de les cèl·lules de la sang produeixen anticossos en l’àrea de la picada. Aquests anticossos estimulen els mastòcits, un altre tipus de cèl·lula del sistema immunitari, que quan s’activen produeixen histamines. Aquestes substàncies són les que activen la resposta inflamatòria per protegir l’individu.

Quan les histamines es dirigeixen a la zona afectada eixamplen els vasos sanguinis per poder viatjar millor. En conseqüència, la pell s’inflama i es crea una inflamació rogenca al voltant de la picada. Aquesta irritació fa que sentim picor perquè afecta les nostres terminacions nervioses sensitives.

Gratar-se és pitjor

En el moment que comencem a notar la picor arriba el moment de passar a l’acció i ens gratem sense parar. Però el que no sabem és que gratar-se ho empitjora tot, ja que estem estimulant els mastòcits. Això fa que alliberin encara més histamina i, per tant, la coïssor augmentarà en un cercle viciós si no som capaços d’aguantar-nos. Si ens gratem molt pot ser que arribem a erosionar-nos la pell molt fàcilment. A més, es pot convertir en una petita infecció dèrmica, ja que sota les ungles portem una càrrega important de bacteris.

Si som capaços d’aguantar el temps suficient la inflamació disminuirà gràcies a la resposta natural del nostre cos. No obstant això, en casos més greus es pot arribar a una reacció al·lèrgica més gran que requereixi l’aplicació de medicaments antihistamínics o cortisona per frenar-la. El millor aliat per calmar la picor és el gel, ja que el fred anestesia les terminacions nervioses i fa que no notem tant la picor. Podem utilitzar glaçons de la nevera embolicats en un drap o també conservar al congelador alguna crema hidratant o calmant, que ens serà el doble de beneficiós que el fred a més dels seus efectes naturals.