La pandèmia ha paralitzat al món. Amb centenars de milers d’afectats, la Covid-19 ha tingut un enorme impacte en l’economia i ha buidat els espais públics de mig planeta. L’arribada de la primavera s’ha trobat amb gran part de la població confinada en les seves llars i amb les ciutats pràcticament buides. Aquesta època de l’any comporta que les temperatures continuïn pujant i ja ens han arribat dies de molta pluja. Les condicions són ideals perquè els mosquits es reactivin, i amb la seva volta, és molta la gent que es pregunta si el mosquit tigre, o qualsevol altra espècie de mosquit, pot transmetre el nou virus.
Molta gent es pregunta si un mosquit pot transmetre el SARS-CoV-2
L’Organització Mundial de la Salut l’ha deixat clar: “fins avui, no hi ha ni informació ni proves que indiquin que la COVID-19 pugui transmetre’s per mitjà de mosquits”. És més, l’OMS insisteix que “el nou coronavirus és un virus respiratori que es propaga principalment per contacte amb una persona infectada a través de les gotículasrespiratòries que es generen quan aquesta persona tus o esternuda”.
Si transmeten dengue, porquè no el SARS-CoV-2, o el refredat comú?
El dubte és raonable, perquè sabem que alguns mosquits transmeten virus i altres patògens entre persones en picar-les. Si un mosquit tigre que piqui a una persona infectada amb dengue, pot transmetre-li després el virus a una altra persona, no pot passar igual amb el nou SARS-CoV-2?
La mateixa qüestió va sorgir a la fi de la dècada de 1980 i principis dels 90 respecte al VIH, fins que finalment es va demostrar que el virus no podia ser transmès per un mosquit. Però el VIH no és una raresa, són majoria els virus que no poden ser transmesos per aquests insectes. De fet, els Rinovirus que causen el refredat comú pertanyen a la família dels Coronavirus, i tots estarem d’acord que el refredat no és transmès pels mosquits. Tampoc el virus de la grip. Ni el de la verola o l’Ébola.
És comú pensar que si un mosquit ha picat a una persona infectada amb un virus, pot transmetre-li directament el virus a la seva següent víctima. Com si el mosquit fes una transfusió d’una persona a una altra, injectant la sang de la seva primera víctima a la següent. Però tal cosa no succeeix així, perquè quan un mosquit pren sang, injecta la seva saliva, però no la sang de la seva víctima anterior, que ja va digerir dies enrere.
Fig. 1. Pot un mosquit transmetre la COVID-19? No hi ha evidències d’això, ni res que faci pensar que pot ser així. Font: Mosquito Alert (CC-BY-NC-2.0)
La sang extreta pel mosquit de la persona malalta pararà al seu estómac, on la digestió destrueix els virus. Així succeeix per exemple amb el VIH, i amb gairebé tots els altres. Perquè un virus pugui ser transmès per un mosquit ha de superar un gran nombre de barreres, cosa que no és gens fàcil.
Arbovirus: virus especialitzats a ser transmesos per mosquits i paparres
La llista de virus que pot transmetre els mosquits pot semblar llarga, però és curtíssima si la comparem amb els milions que no poden ser-ho. Destaquen el virus del dengue (DENV), el de la febre groga (YFV), el del Zika (ZIKV), el del Nil Occidental (WNV), el de l’encefalitis de Saint Louis (SLEV), el de la chikingunya (CHIKV), el del Ross River (RRV), la febre de la vall del Rift (RVFV) entre molts altres virus. Aquests virus transmesos per mosquits són coneguts com arbovirus, de l’anglès arthropod-born viruses (virus portats per artròpodes, principalment mosquits i paparres).
Els virus que poden ser transmesos per mosquits, pertanyen a unes poques famílies i estan molt especialitzats. No qualsevol virus pot infectar i ser transmès per un mosquit
Malgrat ser bastants, representen una petita proporció de la gran diversitat de virus que existeixen. Tots els arbovirus coneguts fins avui pertanyen a unes poques famílies de virus ARN: Flaviviridae, Togaviridae, Bunyaviridae, Reoviridae, Rhabdoviridae, Orthomyxoviridae, i un sol virus ADN de la família Asfarviridae. Cap virus de la família Coronaviridae, a la qual pertany el SARS-CoV-2, ha estat mai identificat com a virus transmès per insectes.
Que el número de virus que poden ser transmesos per mosquits sigui limitat es deu a la complexitat ecològica i evolutiva que això suposa des del punt de vista del virus. No sols ha de ser capaç d’obrir-se camí entre el sistema immunitari d’un organisme vertebrat (els humans, per exemple), sinó també del sistema immunitari del mosquit.
Barreres que superen els arbovirus
Per a poder ser transmès per un mosquit, un virus ha de creuar quatre barreres principals. Com ja s’ha dit, la sang xuclada, i els virus que hi ha en ella, pararan al sistema digestiu del mosquit (Fig. 2). El virus ha de sobreviure en aquest mitjà hostil i ser capaç d’infectar i replicar-se en les cèl·lules epitelials de l’intestí. Si aconsegueix superar aquesta barrera, després encara ha de superar la làmina basal que envolta a l’intestí. Vençut aquest segon obstacle, el virus passa a l’hemolimfa i ha de ser capaç d’arrivar fins a les glàndules salivars que també suposen una barrera per a molts virus. Només si aconsegueix entrar i replicar-se en les glàndules salivars podrà ser inoculat quan el mosquit piqués a una altra persona. I ha de replicar-se en grans quantitats perquè normalment uns pocs virus no són suficients
Fig. 2. Ruta d’infecció d’un mosquit per un virus, mostrant les principals barreres que ha de superar per a poder transmetre’s a través de la seva picada. (1) Sobreviure al sistema digestiu i replicar-se. (2) Superar la làmina basal que envolta a l’intestí. (3) Enfrontar-se a la resposta immunitària antiviral del mosquit sense matar-lo. (4) Aconseguir les glàndules salivars i superar la seva barrera. D’allí podria passar-ho mitjançant una picada. Imatge modificada a partir de l’original de Rückert & Ebel 2018, Trends in Parasitology34: 310-321. Font: Mosquito Alert (CC-BY-*NC-2.0)
Al marge de totes aquestes barreres el virus ha d’enfrontar-se a la resposta immunitària antiviral del mosquit però sense emmalaltir-lo. El mosquit no ha de sofrir conseqüències perquè si el patogen que transporta el matés, no podria ser transmès i el virus es perjudicaria a si mateix. Només els virus especialitzats són capaços de realitzar aquesta travessia pel mosquit sense sucumbir en cap de les seves barreres defensives.
Com veiem, els arbovirus són un conjunt de virus molt especialitzats que al llarg de la seva història evolutiva de milions d’anys han desenvolupat una associació íntima, tant amb un hoste vertebrat com amb un mosquit per a poder perpetuar-se. Per això això només succeeix entre uns pocs mosquits i uns pocs virus.
Fins avui, cap dels coronavirus, com el SARS-CoV-2, el del SARS o el MERS, han estat catalogats com arbovirus amb capacitat d’infectar un mosquit i transmetre’s a través de les seves picades. Per tant, no hi ha raons per a pensar que el mosquit tigre o el mosquit comú puguin transmetre el SARS-CoV-2.
Referències:
Ciota AT, Kramer LD. 2010. Insights into Arbovirus evolution and adaptation from experimental studies. Viruses 2: 2594-2617
Coronavirus Study Group of the International Committee on Taxonomy of Viruses. 2020. The species Severe acute respiratory syndrome-related coronovirus: classifying 2019-nCoV and naming it SARS-CoV-2. Nature Microbiology 5: 536-544
Hanley KA, Weaver SC. 2008. Arbovirus Evolution. In: Origin and Evolution of Viruses. pp: 351-391
Iqbal MM. 1999. Can we get AIDS from mosquito bites? The Journal of the Louisiana State Medical Society 151: 429-433
Kuno G, Chang GJ. 2005. Biological transmission of Arboviruses: reexamination of the new insights into components, mechanisms, and unique traits as well as their evolutionary trends. Clinical Microbiology Reviews 2005: 608-637
Rückert C, Ebel GD. 2018. How do virus-mosquito interactions lead to viral emergence? Trends in Parasitology 34: 310-321
Wolf YI, Kazlauskas D, Iranzo J, Lucía-Sanz A, Kuhn JH, Krupovic M, Dolja VV, Koonin EV. 2018. Origins and evolution of the Global RNA Virome. American Society for Microbiology 9: e02329-18
