“El patogen més destructiu per a la biodiversitat que ha existit” així ha arribat a descriure’s al fong quitridi (Batrachochytrium dendrobatis) que ha provocat la disminució d’almenys 500 espècies d’amfibis a tot el món. D’aquestes 500, el patogen podria estar implicat en l’extinció de gairebé un centenar d’elles. És la pandèmia que granotes i gripaus de tot el món pateixen des de fa dècades.
El fong (Bd) que malalta i mata a molts amfibis ha demostrat ser una espècie invasora devastadora. La seva expansió s’explica per la globalització i el comerç d’espècies silvestres que ha permès al patogen aconseguir zones noves. Originari d’Àsia, avui es detecta en pràcticament totes parts. No hi ha racó del món on no sigui present, a reeixit penetrar fins i tot en regions relativament remotes i sense tot just trànsit humà. El fong ha afectat especialment les espècies de les regions tropicals d’Amèrica, on es concentren un terç de les 8.000 espècies conegudes d’amfibis. La regió tropical dels Andes i els boscos d’Amèrica Central han estat els més afectats, mentre que les espècies eurasiàtiques estan adaptades al fong i posseeixen major resistència a les seves infeccions.
Fig. 1. Espècies afectades pel fong quitridi (Bd) en diferents regions del món. Els colors indiquen la severitat dels efectes del fong en les espècies, des d’una reducció poblacional de menys del 20%, a un reducció major de fins al 90%, una reducció dràstica de més del 90% dels seus efectius, i en alguns casos l’extinció confirmada o sospitada d’algunes espècies. Figura modificada de l’original de Scheele et al. 2019. Science 363: 1459-1463. Font: Mosquito Alert CC-BY
Què té tot això de veure amb els mosquits?, t’estaràs preguntant. Tot. Sempre s’ha sabut que granotes i gripaus s’alimenten de petits insectes, especialment d’aquells vinculats als mitjans aquàtics on els amfibis també desenvolupen part de la seva activitat. Així doncs, quines conseqüències pot tenir la reducció de les poblacions d’amfibis? El fàcil és pensar que a menys granotes més mosquits. Sembla el lògic, però en ecologia, les relacions rarament són directes. Les xarxes tròfiques són això: xarxes. Sistemes complexos amb moltes interaccions, on és difícil establir els efectes d’un sol element. Més encara predir quals seran els efectes. No obstant això, s’ha demostrat que el declivi dels amfibis afecta directament a la salut humana.
El declivi dels amfibis a agreujat els brots de malària
La malaltia per fongs quitridis va viatjar fins a Costa Rica i Panamà a principis de la dècada de 1980. Al llarg de la dècada de 1980 i 1990 moltes espècies van col·lapsar en totes dues regions, un període que va ser seguit per un augment considerable en els casos de malària. En analitzar les sèries de dades de casos de malària i la dinàmica de les poblacions d’amfibis, els investigadors han detectat que l’augment significatiu de casos de malària va començar a tenir lloc entre cinc i sis anys després que documentés la mort d’amfibis.
Fig. 2. Efecte estimat del declivi dels amfibis a Costa Rica i Panamà en el nombre de casos de malària per cada 1.000 habitants (eix vertical). L’augment significatiu té lloc als cinc anys de la detecció del declivi dels amfibis. L’ombra representa l’interval de confiança del 90%. Imatge modificada de l’original de Springborn et al. 2020. medRxiv 2020.12.07.20245613. Font: Mosquito Alert CC-BY
En 1980 els dos països no tenien més de 1.000 casos de malària. A la meitat de la dècada de 1990 Costa Rica va registrar 7.000 casos. Panamà va arribar a tenir 5.000 a mitjan dècada de 2000. Posteriorment els casos de malària van tornar a baixar, per les accions de gestió i control que es van fer davant el repunt de casos. L’estudi, que encara està pendent de revisió, mostra com la pèrdua de biodiversitat pot afectar directament la salut humana. Al final sembla que la reacció en cadena esperada es compleix: menys granotes donen lloc a més mosquits i aquests a més casos de malària.
Referències:
Lambert MR, Womack MC, Byrne AQ, Hernández-Gómez O, Noss CF, Rothstein AP, Blackburn DC, Collins JP, Crump ML, Koo MS, Nanjappa P, Rollins-Smith L, Vredenburg VT, Rosenblum EB. 2020. Comment on “Amphiabian fungal panzootic causes catastrophic and ongoing loss of biodiversity”. Science 367: eaay1838
O’Hanlon SJ, Rieux A, Farrer RA, Rosa GM, Waldman B, Bataille A, Kosch TA, Murray KA, Brankovics B, Fumagalli M, Martin MD, Wales N, Alvarado-Rybak M, Bates KA, Berger L, Böll S, Brookes L, Clare F, Courtois EA, Cunningham AA, Doherty-Bone TM, Ghosh P, Gower DJ, Hintz WE, Höglund J, Jenkinson TS, Lin CF, Laurila A, Loyau A, Martel A, Meurling S, Miaud C, Minting P, Pasmans F, Schmeller DK, Schmidt BR, Shelton JMG, Skerratt LF, Smith F, Soto-Azat C, Spagnoletti M, Tessa G, Toledo LF, Valenzuela-Sánchez A, Verster R, Vörös J, Webb RJ, Wierzbicki C, Wombwell E, Zamudio KR, Aanensen DM, James TY, Gilbert MTP, Weldon C, Bosch J, Balloux F, Garner TWJ, Fisher MC. 2018. Recent Asian origin of Chytrid fungi causing global amphibian declines. Science 360: 621-627
Scheele BC, Pasmans F, Skerratt LF, Berger L, Martel A, Beukema W, Acevedo AA, Burrowes PA, Carvalho T, Catenazzi A, De la Riva I, Fisher MC, Flechas SV, Foster CN, Frías-Álvarez P, Garner TWJ, Gratwicke B, Guayasamin JM, Hirschfeld M, Kolby JE, Kosch TA, La Marca E, Lindenmayer DB, Lips KR, Longo AV, Maneyro R, McDonald CA, Mendelson J, Palacios-Rodriguez P, Parra-Olea G, Richards-Zawacki CL, Rödel MO, Rovito SM, Soto-Azat C, Toledo LF, Voyles J, Weldon C, Whitfield SM, Wilkinson M, Zamudio KR, Canessa S. 2019. Amphibian fungal panzootic causes catastrophic and ongoing loss of biodiversity. Science 363: 1459-1463
Springborn MR, Weill JA, Lips KR, Ibáñez R, Ghosh IA. 2020. Amphibian collapses exacerbated malaria outbreak in Central America. medRxiv 2020.12.07.20245613
