En 2019 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure el dengue entre les 10 prioritats del seu pla estratègic. Durant dècades l’amenaça de la malaltia ha anat creixent, augmentant el número de casos en les regions on és endèmica, i expandint-se a zones veïnes que prèviament no estaven afectades. L’OMS estima que el 40% de la població mundial està en risc de contraure la malaltia, calculant que hi ha 390 milions de casos a l’any.
Al llarg de 2019, Amèrica Llatina ha viscut la pitjor epidèmia de dengue de la seva història, d’acord amb l’Organització Panamericana de la Salut (OPS). Aquesta organització ha comptabilitzat a Amèrica Llatina i el Carib més de 3 milions de contagis de dengue i 1.583 morts.
A Amèrica, el cicle del dengue és bàsicament urbà, sent el mosquit de la febre groga, Aedes aegypti, el principal agent transmissor. El mosquit tigre, Aedes albopictus, també és capaç de transmetre la malaltia, però no sembla ser tan eficaç com Aedes aegypti. El virus del dengue (DENV) infecta a les persones a través de la picada d’una femella de mosquit, la qual s’ha infectat prèviament picant a una persona infectada amb el virus (fig. 1).
Fig. 1. Transmissió horitzontal de dengue, en què un mosquit transmet el virus d’una persona a una altra. Primer es contagia picant a una persona amb el virus i després és capaç de transmetre-ho a una persona. La cadena de virus és: persona –> mosquit –> persona. Font: Mosquito Alert ((CC-BY-NC-2.0)
El més normal és que un mosquit s’infecti en picar a una persona afectada, és el que en epidemiologia es coneix com a transmissió horitzontal (fig. 1). El virus passa d’un humà a un mosquit, i del mosquit passa a un altre humà. No obstant això, existeix una altra possible ruta d’infecció per mantenir el virus circulant en un lloc: la transmissió vertical (fig. 2). Aquesta es dóna quan un mosquit transmet el virus a la seva descendència, de manera que el virus passa d’una femella infectada als ous, es manté en les larves i arribar a l’estadi adult. D’aquesta manera, apareixen nous mosquits infectats amb el virus, i per tant, capaç de transmetre-ho, sense haver picat abans a cap persona infectada. El primer cop que piqui a una persona podria transmetre-li el virus.
La transmissió vertical podria ajudar a mantenir el virus en una zona entre epidèmies
Se sospita que en àrees on la malaltia és endèmica el virus pot persistir gràcies a la transmissió vertical durant les estacions amb poca densitat de mosquits, ja que en haver pocs mosquits la transmissió horitzontal és més difícil que es doni. Alguns estudis de laboratori amb Aedes aegypti i Aedes albopictus, han demostrat que el virus pot passar-se d’una generació a una altra durant tres o set generacions. Un estudi de revisió recent ha confirmat la importància que pot ser aquest fenomen per mantenir el virus en circulació.
La transmissió vertical en condicions naturals s’ha descrit tant a Àsia com a Amèrica. A l’Àsia s’ha confirmat aquest tipus de transmissió a Tailàndia, Índia, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Filipines. A Amèrica s’ha detectat a Trinitat i Tobago, Bolívia, Argentina, Perú, Mèxic, Costa Rica i Brasil. Un nou treball dut a terme en São Paulo ve a confirmar la persistència de virus a la ciutat a través de la transmissió vertical en mosquit tigre.
Fig. 2. Transmissió vertical de el dengue, el virus es transmet a partir d’una femella infectada (vermell) a la següent generació. El virus es pot transmetre al llarg de diverses generacions de mosquits, fins que la transmissió vertical pot convertir-se en horitzontal a l’picar un mosquit infectat a una persona, podent iniciar així un brot nou de dengue. Font: Mosquito Alert ((CC-BY-NC-2.0)
Per a això van recol·lectar ous d’Aedes aegypti i Aedes albopictus en un dels seus parcs urbans al llarg de 2014, 2015 i 2016. Un cop al laboratori deixaven que els ous es desenvolupessin per posteriorment analitzar els adults a la recerca de virus del dengue. En total van analitzar 5.730 mosquits, dels quals 3.270 van ser Aedes albopictus (1.480 femelles i 1.790 mascles) i 2.460 Aedes aegypti (1.520 femelles i 940 mascles). Entre tots ells van trobar uns pocs mascles de mosquit tigre infectats amb el virus del dengue.
Les condiciones ambientals poden condicionar la transmissió vertical
L’estudi confirma la capacitat del mosquit tigre per transmetre el virus de manera vertical. Altres investigacions també han demostrat la capacitat d’Aedes aegypti, però amb una ràtio més baixa. Les dades suggereixen que tot i que Aedes aegypti és el primer agent de transmissió horitzontal, el seu paper seria menys important en el manteniment del virus durant els períodes en què hi ha pocs mosquits. Durant aquests períodes, la transmissió vertical d’Aedes albopictus podria ser un factor clau per mantenir el virus circulant.
Prèviament s’havia comprovat que els mosquits que resultaven d’ous que havien estat molt de temps sense fer eclosió, estaven més infectats per aquesta transmissió vertical, que aquells ous que feien eclosió ràpidament perquè les condicions ambientals eren favorable al desenvolupament de les larves. Es creu que en els ous que tarden més a fer eclosió, el virus es pot copiar més vegades i ser més abundant fins a infectar l’embrió. De manera que en els períodes menys favorables per a la reproducció dels mosquits la transmissió vertical podria ser especialment rellevant. En períodes de sequera, en els quals els ous es veuen obligats a romandre en aquest estadi durant més temps, esperant a les pluges que permetin el desenvolupament de les larves aquàtiques, s’esperaria que apareguessin un major nombre de mosquits infectats per via materna.
Durant els períodes de sequera els mosquitos poden tornar-se més agressius, picar més i augmentar el risc de transmissió de malalties
El sorprenent de l’estudi dut a terme en São Paulo, és que a la ciutat no s’ha detectat cap cas de dengue en humans des de 2010, però el virus sembla haver estat circulant verticalment tot aquest temps. Reforça la hipòtesi de que la transmissió vertical entre generacions de mosquits pot mantenir al virus al ecosistema entre una epidèmia i una altra. Una circulació silenciosa de virus mantinguda pel mosquit tigre que en un moment donat pot convertir-se en transmissió horitzontal. Aquests estudis demostren el molt que queda encara per saber d’una malaltia que afecta a tantes persones, i què implica que en una regió convisquin les dues espècies de mosquit, Aedes aegypti i Aedes albopictus, des d’un punt de vista epidemiològic, com a reservoris de virus i com a origen d’un brot epidemiològic.
La transmissió vertical pot dificultar el control del dengue
Un model epidemiològic de 2019 suggereix que la transmissió vertical pot contribuir a la dificultat de controlar el dengue. D’acord amb el seu model, basant-se en les dades de l’epidèmia de dengue que va patir Perú el 2000-2001, els brots epidemiològics es tornen més difícils de controlar quan hi ha transmissió vertical. Quan una epidèmia és causada per una soca de virus incapaç de transmetre verticalment, és més fàcil de controlar, però es torna més complicada quan hi ha transmissió vertical. La capacitat de virus de transmetre verticalment té un alt component genètic, depenent de la soca de virus i de les poblacions de mosquits.
Referències
Adams B, Boots M. 2010. How important is vertical transmission in mosquitoes for the persistence of dengue? Insights from a mathematical model. Epidemics 2: 1-10
Danis-Lozano R, Díaz-González EE, Malo-García IR, Rodríguez MH, Ramos-Castañeda J, Juárez-Palma L, Ramos C, López-Ordóñez T, Mosso-González C, Fernández-Salas I. 2019. Vertical transmission of dengue virus in Aedes aegypti and its role in the epidemiological persistence of dengue in Central and Southern Mexico. Tropical Medicine & International Health 24: 1311-1319
Espinosa M, Giamperetti S, Abril M, Saijo A. 2014. Vertical transmission of dengue virus in Aedes aegypti collected in Puerto Iguazú, Misiones, Argentina. Revista del Instituto de Medicina Tropical de Sao Paulo 56: 165-167
Ferreira-de-Lima VH, Lima-Camara TN. 2018. Natural vertical transmission of dengue virus in Aedes aegypti and Aedes albopictus: a systematic review. Parasites & Vectors 11: 77
Ferreira-de-Lima VH, Andrade PS, Thomazelli LM, Marrelli MT, Urbinatti PR, Sá Almeida RM, Lima-Camara TN. 2020. Silent circulation of dengue virus in Aedes albopictus (Diptera: Culicidae) resulting from natural vertical transmission. Scientific Reports 10: 3855
Joshi V, Mourya DT, Sharma RC. 2002. Persistence of dengue-3 virus through transsovarial transmission passage in successive generations of Aedes aegypti mosquitoes. American Journal of Tropical Medicine and Hygiene 67: 158-161
Mourya DT, Gokhale, Basu A, Barde PV, Sapkal GN, Pabdidri VS, Gore MM. 2001. Horizontal and vertical transmission of dengue virus type 2 in highly and lowly susceptible strains of Aedes aegypti mosquitoes. Acta Virologica 45: 67-71
Murillo D, Murillo A, Lee S. 2019. The role of vertical transmission in the control of dengue fever. International Journal of Environmental Research and Public Health 16: 803
Organización Panamericana de la Salud. 2020. El dengue en las Américas alcanza el mayor número de casos registrados en la historia
Shroyer DA. 1990. Vertical maintenance of dengue-1 virus in sequential generations of Aedes albopictus. Journal of Mosquito Control Association 6: 312-314
