Helge et al_low

Ciència ciutadana i la vigilància de mosquits a Europa

S’acaba de publicar un article científic en el que es recullen diferents projectes de vigilància passiva de mosquits a Europa. Alguns d’aquests projecte han sorgit arrel de l’arribada de diferents espècies invasores de mosquit a Europa i de la preocupació por les malalties que aquestes espècies poden transmetre.

Mosquito Alert és un d’ells, juntament amb Mückenatlas (Alemanya), Mosquito Reporting Scheme y Mosquito Watch (Regne Unit), Muggenradar (Països Baixos), iMoustique (França) i MosquitoWEB (Portugal).

La vigilància passiva de mosquits i la ciència ciutadana

La característica comuna d’aquests projectes és el que s’anomena “vigilància passiva”, en contraposició a la “vigilància activa”. La vigilància passiva pot suposar un avantatge enfront de la vigilància activa ja que la relació cost / benefici pot ser baixa i pot aportar grans quantitats de dades, que generalment són de bona qualitat. Ambdues es complementen, ja que la vigilància activa és necessària per confirmar els informes rebuts dels ciutadans o per exemple per aprofundir en el coneixement de la distribució d’una espècie en llocs determinats.

Segons la ECDC (European Center for Disease Prevention and Control), la vigilància activa consisteix en l’ús de mètodes de mostreig seleccionats específicament i aplicats a la recol·lecció d’espècies objectiu en els llocs on es troba, mentre que la vigilància passiva inclou la recol·lecció de dades mitjançant programes de monitorització o enviament d’informes, per part de treballs de camp realitzats per personal no especialitzat i / o pel públic general, com podrien ser els projectes de ciència ciutadana.

Segons l’article, la implantació d’aquests projectes de vigilància passiva a Europa ha permès trobar noves poblacions o millorar el coneixement de la distribució d’algunes espècies de mosquit. Dos exemples de noves troballes realitzades gràcies a aquesta vigilància passiva són: el descobriment de mosquit tigre a Andalusia i el descobriment de noves poblacions de Ochlerotatus (Aedes) japonicus a Alemanya, comentat més avall i recollit en l’article.

Aquest estudi ha permès veure que cada projecte segueix els seus propis mètodes, sense l’ús d’un protocol comú en tots ells. Seria un pas important, per tant, enllaçar i estructurar els diferents projectes entre sí. D’aquesta manera, es podria donar una informació més unificada que permetria mostrar una imatge millor de la presència, distribució i dispersió de les espècies de mosquits, tant natives com invasores, a Europa.

Actualment s’està treballant per desenvolupar tècniques que puguin validar aquestes dades i així poder ser utilitzades en mètodes científics d’anàlisi. Pot resultar molt interessant, per tant, la combinació de tècniques de vigilància passiva amb vigilància activa per aconseguir millors resultats.

Imagen1 feat image

Imatges: mosquit tigre (Aedes albopictus) a l’esquerra (fotografia presa per un dels participants de Mosquito Alert) i Aedes aegypti a la dreta (“Aedes aegypti CDC-Gathany” by James Gathany – PHIL, CDC. Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons).

L’exemple d’Ochlerotatus (Aedes) japonicus a Alemanya

CDC_7959_Ochlerotatus_japonicus

Referència de la foto: “CDC 7959 Ochlerotatus japonicus” by James Gathany, CDC – This media comes from the Centers for Disease Control and Prevention’s Public Health Image Library (PHIL), with identification number #7959.

Dues noves poblacions del mosquit Ochlerotatus (Aedes) japonicus han estat trobades a Alemanya gràcies al projecte de ciència ciutadana Mückenatlas.

Una de les característiques d’aquesta espècie (que no s’ha detectat a Espanya) són les ratlles daurades al tòrax, a diferència de la ratlla blanca que presenta el mosquit tigre.

Segons la ECDC, l’espècie és endèmica de Japó, Corea (tant Corea del Nord com Corea del Sud), Taiwan, Xina i el sud de Rússia. Actualment es pot trobar en alguns països d’Europa, a Amèrica del Nord i a Nova Zelanda.

La mateixa organització explica que en el seu rang de distribució natiu aquest mosquit no es considera un important vector de malalties.

Tot i així, al laboratori s’ha observat que pot estar implicat en la transmissió de malalties com el dengue i la chikungunya. Actualment no està del tot clar el paper que aquest mosquit té en la transmissió de malalties en condicions naturals.