El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: un laboratori natural per entendre la transmissió del virus del Nil Occidental
Els Aiguamolls de l’Empordà no són només un enclau paradisíac ni un refugi per a aus migratòries, sinó també un laboratori a l’aire lliure on, en col·laboració amb el Parc Natural i el Servei de Control de Mosquits Badia de Roses i Baix Ter, s’estudia la circulació del virus del Nil Occidental entre ocells, mosquits i persones.
Ciència ciutadana per entendre les xarxes de transmissió de malalties
Des de Mosquito Alert, promovem l’ús de la ciència ciutadana per identificar i monitoritzar els mosquits transmissors de malalties. Amb les dades que aporta la població, a banda d’implementar un sistema d’alertes (quan es fan descobriments de mosquits en zones on no es coneixia la seva presència), també les treballem científicament per a estudiar la relació entre les persones i els mosquits.
Amb aquest objectiu, formem part de diferents projectes de recerca, entre ells E4Warning, que és coordinat per Frederic Bartumeus, co-director de Mosquito Alert i investigador del cea, i té com a objectiu desenvolupar sistemes d’alerta primerenca davant de malalties transmeses per mosquits en zones endèmiques i emergents.
Una de les tasques a desenvolupar en el marc d’aquest projecte consisteix en combinar les dades de ciència ciutadana amb dades que s’obtenen al camp per tal de poder fer prediccions sobre malalties transmeses per mosquits, com la febre del Nil occidental.
Quines connexions hi ha entre mosquits, ocells i humans?
Els ocells migratoris, que fan estades a zones humides com els aiguamolls, poden estar infectats amb el virus del Nil Occidental. La infecció es pot anar transmetent d’ocell a ocell a través de les picades dels mosquits, i infectar altres animals, incloses les persones, a través de les picades mosquit comú (el Culex pipiens). En aquest cas, no es tracta d’un mosquit invasor, sinó d’un mosquit autòcton que transmet el virus.
Una de les claus per predir la propagació del virus és entendre quin mosquit pica, a qui, quan i on. Per tal d’aprofondir, als Aiguamolls, l’equip científic estudia la xarxa de picades mitjançant el seguiment i estudi dels mosquits presents a la zona al llarg de tota la temporada.
Amb la instal·lació de trampes per mosquits capturar adults, trampes de repòs i aspiradors dissenyats i cedits per en Nathan Burkett-Cadena, investigador de renom de la Universitat de Florida, es mostregen els mosquits, posteriorment s’identifiquen les espècies presents i la seva abundància. En concret, d’aquests mosquits, es mira quants són femelles i quantes han xuclat sang. Ja al laboratori, s’estudia a qui han picat a través de l’estudi genètic de la sang que ha ingerit el mosquit. Això permet reconstruir la xarxa d’interaccions entre espècies i detectar possibles rutes de transmissió.
Els ocells com a reservoris del virus
Molts ocells migratoris poden actuar com a reservoris naturals del virus, mantenint-lo actiu durant les seves rutes. Per això, es fan recorreguts de camp per tal d’identificar els ocells de la zona i es complementen amb dispositius acústics (com els AudioMoth) per enregistrar els seus cants, que són identificats automàticament amb intel·ligència artificial (BirdNet). També es fa seguiment GPS d’alguns ocells per entendre els seus desplaçaments i incloure el moviment en les prediccions.
Aquesta recerca també té en compte dades ambientals com la temperatura, la humitat, l’ús de l’aigua i com l’activitat humana produeix una exposició diferencial a malalties i contribueix a la propagació de mosquits invasors i malalties. Tot això ajuda a entendre com i per què el virus pot saltar d’un entorn natural a un de més urbà.
Cap a un sistema d’alerta precoç
Totes aquestes dades s’integren en models computacionals que permeten simular escenaris de risc i anticipar possibles brots. Des del projecte E4Warning, aquesta recerca als Aiguamolls de l’Empordà representa un pas endavant cap a la construcció de sistemes d’alerta primerenca més precisos i integrats. Combinant dades ambientals, seguiment d’ocells, mostreig de mosquits i ciència ciutadana, podem entendre millor com es transmeten les malalties . És un exemple de com la col·laboració entre recerca, gestió del territori i participació social pot donar resposta als reptes globals de salut i canvi ambiental.
Informació addicional:
