L’amenaça creixent de les malalties transmeses per vectors, moltes de les quals són sensibles al clima, exigeix sistemes de monitoratge més sòlids i esforços de resposta coordinats tant en regions endèmiques com emergents. El canvi climàtic, l’expansió dels hàbitats i temporades dels mosquits, i el canvi en els patrons migratoris dels ocells estan impulsant la propagació de malalties com el virus del Nil Occidental (WNV) cap a noves zones.

Com a resposta a aquests desafiaments, un equip internacional d’investigadors afiliats a destacades iniciatives europees, inclosos els projectes de recerca IDAlert i E4Warning i el Centre Holandès de Preparació per a Pandèmies i Desastres (PDPC), es va reunir al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) per debatre i millorar la comprensió de les vies ecològiques de circulació i transmissió del WNV als aiguamolls europeus. L’objectiu va ser compartir i desenvolupar estratègies de vigilància més integrades i eficaces que reunissin dades sobre vectors, dinàmica dels ocells hostes i les seves interaccions, enfortint així les capacitats d’alerta precoç i preparació davant el canvi climàtic i les transformacions en l’ús del sòl.

Aiguamolls com a centinelles clau: treball de camp col·laboratiu i enfocaments integrats

Els aiguamolls i el seu entorn periurbà es reconeixen com a punts crítics per a la vigilància de malalties transmeses per vectors com el WNV. Aquests paisatges representen interfícies socioecològiques complexes on conflueixen entorns naturals i modificats per l’ésser humà.

Aquesta regió ecològicament rica, caracteritzada per aiguamolls i camps d’arròs, proporciona llocs ideals de cria per a mosquits i un hàbitat crític per a ocells residents i migratoris, que són components clau en el cicle de transmissió del WNV. Durant els mesos d’estiu, la població humana a la zona es duplica, a causa del turisme estacional, cosa que augmenta significativament el risc d’exposició humana a patògens emergents.

Com a resultat, els aiguamolls serveixen com a lloc estratègic d’estudi per als projectes E4Warning i IDAlert, oferint un escenari ideal per investigar els factors ecològics de la circulació arboviral i provar eines innovadores de camp. Un objectiu central d’aquest treball és millorar la recollida de femelles de mosquits que s’hagin prèviament alimentats amb sang, que poden ser analitzades per determinar les seves preferències d’hoste, proporcionant informació sobre possibles rutes de transmissió del WNV.

Per compartir i desenvolupar estratègies de vigilància més integrades i eficaces, es va organitzar una reunió de tres dies. Durant aquesta visita, un dels objectius clau va ser explorar més a fons la col·laboració i comparació amb aiguamolls propers a Rotterdam, un altre lloc d’estudi compartit pels projectes PDPC i IDAlert. En contrastar dinàmiques ecològiques i mètodes de vigilància entre aquests aiguamolls del nord i sud d’Europa, els investigadors aspiren a comprendre millor la variabilitat regional en la circulació del virus del Nil Occidental i millorar els sistemes d’alerta precoç transnacionals.

Durant la trobada, els investigadors van realitzar un treball de camp intensiu dins del parc, desplegant trampes BG-Sentinel i de descans, i duent a terme mostreig amb aspiradors de mosquits en una varietat d’hàbitats, incloent camps d’arròs, aiguamolls i zones periurbanes. A més, els participants van explorar l’ús de sistemes passius de monitoratge acústic per avaluar la composició de les comunitats d’ocells i detectar canvis que puguin afectar la dinàmica viral. Aquestes eines acústiques ofereixen noves oportunitats per rastrejar la presència i el comportament d’espècies d’ocells reservori al llarg del temps.

Complementant aquests esforços, els investigadors van rebre formació pràctica en l’ús de targetes FTA, petits dispositius de mostreig col·locats al camp per recollir saliva de mosquits. Aquestes targetes, desenvolupades a Erasmus MC, permeten la detecció no invasiva d’arbovirus mitjançant tècniques moleculars i representen un mètode prometedor per monitorar la circulació viral.

L’equip també va visitar el Jardí Botànic Marimurtra, un dels llocs d’estudi del projecte IDAlert, on s’estan duent a terme experiments i estratègies optimitzades de control vectorial per millorar els mètodes de tractament de mosquits.

Una trobada marcada per la diversitat de disciplines i trajectòries professionals

Una de les principals fortaleses de la trobada va ser la gran diversitat de disciplines i etapes professionals representades, fet que va afavorir un intercanvi dinàmic i d’idees. La reunió va aplegar experts en modelització epidemiològica, virologia, ecologia de vectors i ciències ambientals, creant un fòrum vibrant per avançar en enfocaments integrats per a la vigilància de malalties sensibles al clima.

Entre els participants hi havia Joacim Rocklöv, de la Universitat de Heidelberg (Alemanya), coordinador del projecte europeu IDAlert, que se centra en entendre com el canvi climàtic influeix en l’aparició i transmissió de malalties infeccioses per reforçar la resiliència sanitària d’Europa. L’acompanyava el doctorand Julian Heidecke, que va contribuir a les discussions sobre modelització i avaluació de riscos.

Reina Sikkema, viròloga de l’Erasmus MC (Països Baixos), participa a IDAlert i representa el PDPC, que reuneix experts per millorar la preparació davant amenaces sanitàries emergents. Ella codirigeix un projecte pioner en el PDPC juntament amb Maarten Schrama, ecòleg de la Universitat de Leiden, també present a la trobada. Dins d’un ampli equip transdisciplinari, investiguen com la salinització i el canvi del paisatge influeixen en l’ecologia de mosquits i ocells, i com aquests canvis modulen el risc de transmissió viral. Els acompanyaven els membres de l’equip Jordy Van der Beek, Tijmen Hartung i Erley Lizarazo, que van aportar al diàleg interdisciplinari.

Els amfitrions locals del CEAB-CSIC  van incloure Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert, coordinador del projecte E4Warning i soci de IDAlert. El van acompanyar els membres del seu equip Alex Richter-Boix, Catuxa Cerecedo-Iglesias, les doctorandes Nina Bogdanovic i Júlia Rodriguez-Grabalosa, i Olatz San Sebastián; a més d’Elisa Mora i Santi Escartín de l’equip operatiu de Mosquito Alert.

r del proyecto E4Warning y socio de IDAlert. Estuvo acompañado por los miembros de su equipo Alex Richter-Boix, Catuxa Cerecedo-Iglesias, las doctorandas Nina Bogdanovic y Júlia Rodriguez-Grabalosa, y Olatz San Sebastián; además de Elisa Mora y Santi Escartín del equipo operativo de Mosquito Alert.

Durant la trobada, els participants van debatre sobre el desenvolupament d’indicadors de risc ecològics i epidemiològics escalables, combinant tecnologies tradicionals i innovadores al camp, com ara trampes intel·ligents per a mosquits (amb recompte automatitzat i identificació d’espècies), tècniques moleculars aplicades in situ i enregistraments acústics automatitzats d’ocells. En conjunt, van explorar estratègies per modelar i predir el risc de WNV i altres malalties vectorials sensibles al clima a Europa, aprofitant la fortalesa de diverses fonts de dades i perspectives científiques.