Més de vint anys després de la primera detecció del mosquit tigre a Espanya, un estudi publicat a la revista Insects presenta per primera vegada el mapa de la distribució de tres espècies invasores a escala municipal al país. El treball, que recull dues dècades de vigilància i en el qual han participat més de 40 autors, revela que 1.813 dels 8.132 municipis espanyols ja han estat colonitzats per alguna d’aquestes espècies.
Aquest mapa de distribució municipal ha estat possible gràcies a la col·laboració de la comunitat científica, 33 institucions acadèmiques i gestores de salut pública, així com a les dades aportades per la ciutadania a través de la plataforma Mosquito Alert.
Vint anys de dades i un model híbrid pioner
L’estudi analitza l’expansió de tres espècies invasores: el mosquit tigre, el de la febre groga i el del Japó (Aedes albopictus, Aedes aegypti i Aedes japonicus respectivament) entre 2004 i 2024. Liderat per Roger Eritja, responsable d’entomologia i de validació de dades de Mosquito Alert i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert, reuneix 42 especialistes de 33 institucions científiques i de salut pública, incloent-hi el Ministeri de Sanitat (vegeu annex).
La novetat d’aquest mapa rau en la integració de múltiples fonts d’informació. D’una banda, inclou dades obtingudes durant vint anys de vigilància de camp mitjançant mostrejos d’ous, larves i adults, pels autors de l’estudi, les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat. De l’altra, les observacions ciutadanes, 110.939 observacions enviades per 33.183 persones utilitzant l’aplicació Mosquito Alert, on les fotos de mosquits són classificades per un sistema que combina la rapidesa de la intel·ligència artificial i la precisió d’especialistes.
Un model amb resultats destacables
Mapa 1. Mostra el resultat dels 20 anys d’estudi de la colonització del mosquit tigre.
En xifres, l’estudi mostra que en vint anys, els mosquits invasors (Aedes albopictus, Aedes aegypti, Aedes japonicus) s’han detectat en 1.813 municipis espanyols (un 22% del total). El mosquit tigre (Aedes albopictus) és el més estès i està present en 1.768 municipis, entre els quals hi ha els més poblats de l’Estat, cosa que implica que dues de cada tres persones (66,2%) viuen exposades a les seves picades.
Pel que fa al mosquit del Japó, descobert per Mosquito Alert el 2018, s’ha detectat en 111 municipis del Nord d’Espanya, en 68 dels quals és present també amb el tigre. El mosquit de la febre groga està, de moment, circumscrit a introduccions a Canàries.
“Mapa 2. Mostra la colonització de diferents espècies. En vermell (mosquit tigre), en verd fulla (mosquit del Japó), en blau (mosquit de la febre groga), en ocre (tigre + Japó).
Els autors del projecte destaquen que (després de la darrera recopilació el 2015) és el primer mapa a escala municipal que inclou la participació ciutadana i que aquesta ha contribuït amb un terç de les deteccions al país. En concret, al 24,6% de les deteccions des de 2014, i fins a un 31,8% comptant les troballes simultànies amb el mostreig de camp. La ciència ciutadana ha permès detectar de manera precoç la presència en 7 comunitats autònomes, incloent Andalusia, Galícia, Aragó, les dues Castelles, Cantàbria i Melilla. Les dades revelen que la colonització s’ha produït, en primer lloc en zones densament poblades de la costa Mediterrània, estenent-se després cap a l’interior (veure animació)
Roger Eritja, primer autor de l’estudi i investigador del CEAB-CSIC, destaca que “la vigilància entomològica de camp és insubstituïble i pot beneficiar-se de les sinergies amb noves tecnologies i amb estratègies basades en la cooperació social. Mentre que la vigilància de camp ofereix alta precisió, la ciència ciutadana proporciona un sistema d’alerta primerenca amb recopilació de dades en temps real, a gran escala i a baix cost”.
Isis Sanpera, autora de l’estudi, membre de Mosquito Alert i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra, afegeix que “aquest model híbrid i cooperatiu resulta particularment útil per detectar esdeveniments de dispersió més enllà del front d’expansió conegut de l’espècie”.
Una amenaça global, una resposta col·lectiva
La ciència ciutadana de Mosquito Alert s’ha consolidat com una eina de salut pública integrant-se el 2023 en el Pla Nacional de Prevenció, Vigilància i Control de les Malalties Transmeses per Vectors del Ministeri de Sanitat, situant Espanya com a pionera a Europa en integrar la participació ciutadana dins dels sistemes oficials de vigilància.
La combinació de ciència ciutadana i mostreig professional permet estalviar costos, accelerar les alertes primerenques i reforçar la prevenció de brots. Aquest enfocament integrat proporciona un model pioner de vigilància rendible, escalable i adaptat a la dinàmica d’espècies invasores i amenaces epidemiològiques emergents. “El repte és mantenir la participació i la implicació de la ciutadania a llarg termini”, assenyala Sanpera, destacant la importància de la comunicació i la col·laboració entre institucions i societat.
La ciutadania pot continuar donant suport a la vigilància i a la recerca a través de Mosquito Alert, registrant observacions de mosquits i contribuint així a la tasca de la comunitat científica i de les autoritats sanitàries en la protecció de la salut pública.
Referència artícle: Eritja, R., Sanpera-Calbet, I., Delacour-Estrella, S., Ruiz-Arrondo, I., Puig, M.À., et al. (2025). Integrating citizen science and field sampling into next-generation early warning systems for vector surveillance: Twenty years of municipal detections of Aedes invasive mosquito species in Spain. Insects, 16(x). https://www.mdpi.com/2075-4450/16/9/904
Comunicació Mosquito Alert
972 336 101 – 617937110
www.mosquitoalert.com
Llistat d’autors i adscripcions
Roger Eritja, 1*; Isis Sanpera-Calbet 2; Sarah Delacour-Estrella 3; Ignacio Ruiz-Arrondo 3,4; Maria Àngels Puig 1; Mikel Bengoa-Paulís 5; Pedro María Alarcón-Elbal 6; Carlos Barceló 7; Simone Mariani 1; Yasmina Martínez-Barciela 8; Daniel Bravo-Barriga 9; Alejandro Polina 8; José Manuel Pereira-Martínez 10; Mikel Alexander González 11,12; Santi Escartin1, Rosario Melero-Alcíbar 13; Laura Blanco-Sierra 1; Sergio Magallanes 12,14; Francisco Collantes 15; Martina Ferraguti 12,14, 9; María Isabel González-Pérez 1; Rafael Gutiérrez-López 16,1;, María Isabel Silva-Torres 18; Olatz San Sebastián-Mendoza 1; María Cruz Calvo-Reyes 19; Marian Mendoza-García 20; David Macías-Magro 21; Pilar Cisneros 22; Aitor Cevidanes 23; Eva Frontera 24; Inés Mato 25; Fernando Fúster-Lorán 26; Miguel Domench-Guembe 27; María Elena Rodríguez-Regadera 28; Ricard Casanovas-Urgell 29; Tomás Montalvo 14,30; Miguel Ángel Miranda 7,31; Jordi Figuerola 12,14; Javier Lucientes-Curdi 3, 13; Joan Garriga 1; John Rossman Bertholf Palmer 2 & Frederic Bartumeus 1,32,33.
1 Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CEAB-CSIC)
2 Universitat Pompeu Fabra, Departament de Ciències Polítiques i Socials
3 Departamento de Patología Animal, Facultad de Veterinaria. Instituto Agroalimentario de Aragón-IA2 (Universidad de Zaragoza)
4 Center for Rickettsiosis and Arthropod-Borne Diseases, Hospital Universitario San Pedro-CIBIR
5 Anticimex España
6 Department of Animal Production and Health, Public Veterinary Health and Food Science and Technology, 22 Faculty of Veterinary Medicine, Universidad Cardenal Herrera-CEU, CEU Universities
7 Grupo Zoología Aplicada y de la Conservación, Universitat de les Illes Balears
8 Departamento de Ecoloxía e Bioloxía Animal, Facultade de Bioloxía, Universidade de Vigo
9 Departamento de Sanidad Animal (Parasitología y Enfermedades Parasitarias), Facultad de Veterinaria, Universidad de Córdoba (UCO)
10 Universidad de Santiago de Compostela (USC)
11 ATHISA Medio Ambiente (Grupo SASTI)
12 Departamento de Biología de la Conservación y Cambio Global, Estación Biológica de Doñana (EBD), CSIC
13 Servicio Madrileño de Salud (SERMAS)
14 Consorcio de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP)
15 Departamento de Zoología y Antropología Física, Facultad de Biología, Universidad de Murcia
16 Centro Nacional de Microbiología, Instituto de Salud Carlos III
17 Consorcio de investigación biomédica de Enfermedades Infecciosas (CIBERINFEC) 35
18 EZSA Sanidad Ambiental (Grupo SASTI)
19 Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAES). Dirección General de Salud Pública 37 y Equidad en Salud, Ministerio de Sanidad, Gobierno de España
20 Subdirección General de Sanidad Ambiental y Salud Laboral, Dirección General de Salud Pública y Equidad 39 en Salud, Ministerio de Sanidad, Gobierno de España
21 Servicio de Salud Ambiental, Dirección General de Salud Pública y Ordenación Farmacéutica, Consejería de 41 Salud y Consumo de Andalucía.
22 Sección de Zoonosis, Dirección General de Salud Pública, Gobierno de Aragón
23 Departamento de Sanidad Animal, NEIKER Instituto Vasco de investigación y desarrollo agrario. Basque 44 Research & Technology Alliance (BRTA)
24 Departamento de Sanidad Animal (Parasitología), Facultad de Veterinaria, Universidad de Extremadura
25 Dirección General de Salud Pública, Consellería de Sanidad, Xunta de Galicia
26 Área de Vigilancia de Riesgos Ambientales en Salud, Consejería de Sanidad, Comunidad de Madrid
27 Instituto de Salud Pública y Laboral de Navarra (ISPLN)
28 Servicio de Salud Ambiental y Nutrición, Dirección General de Salud Pública, Consumo y Cuidados, 50 Consejería de Salud y Políticas Sociales, Gobierno de La Rioja
29 Servei de Fauna i Flora, Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Generalitat de Catalunya
30 Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes, Agència de Salut Pública de Barcelona
31 Instituto de Estudios Ambientales y Economía del agua, Universitat de les Illes Balears
32 Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
33 Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
