Biològicament parlant, entenem per vectors de malalties a tots aquells éssers vius que són capaços de transmetre d’alguna manera un agent infecciós a un altre ésser viu. Aquests agents infecciosos poden ser protozous, bacteris o virus. El mosquit tigre, com d’altres insectes que xuclen sang, pot actuar com a vector d’alguns d’aquests patògens tan temuts, com el virus del Zika.

Els mosquits són els animals que més morts provoquen a l’any a tot el món degut a les malalties que poden transmetre. Actualment les malalties transmeses per mosquits són més freqüents en zones tropicals i subtropicals i en llocs on hi ha problemes d’accés a l’aigua potable i al sanejament. A Europa, però, encara hi ha espècies de mosquit que en poden transmetre, tot i que aquestes malalties hagin estat eradicades. És el cas del paludisme, que gràcies a la millora en salut pública ja no es transmet de forma endèmica malgrat que els mosquits Anopheles no han desaparegut en absolut.

Per contra, altres malalties que també havien estat presents al Mediterrani, com ara el Dengue i la Febre Groga, ja no hi són, ja que va desaparèixer el seu tradicional vector, Aedes aegypti o mosquit de la febre groga. Aquests dos virus, juntament amb el Chikungunya i el Zika, no són patògens endèmics al continent europeu, però l’arribada d’un nou vector, el mosquit tigre (Aedes albopictus), els pot proporcionar noves oportunitats.

En qualsevol cas, la transmissió d’aquestes malalties a través d’un vector només es pot produir quan l’animal adquireix l’agent infecciós. En el cas dels mosquits es produeix a través d’una picada, però en un altre animal pot ser per ingesta. Després, el vector transmet el patogen a un altre animal o persona.Tot i així, aquesta transmissió no es produeix en el 100% dels casos.

Què passa a l’interior d’un mosquit quan transmet un virus?

En el cas dels mosquits,només piquen les femelles perquè necessiten la sang de mamífers per desenvolupar els ous. Quan la obtenen d’un animal o persona infectada, xuclen la seva sang juntament amb el virus. És en aquest moment que es converteixen en portadors. Si el procés fos només així, el mosquit s’emportaria el virus i prou, però el problema és que el paràsit sap com fer-s’ho, dins del mosquit: no només sobreviu a la digestió, sinó que es multiplica dins les glàndules salivals de l’insecte. Quan els mosquits portadors piquen a una altra persona li inoculen la seva saliva com fan sempre, que és el que ens provoca la fava a la pell. És en aquest punt quan pot introduir el virus al torrent sanguini de la víctima i transmet la malaltia.

 

El mosquit tigre com a possible transmissor del Zika

El principal vector del Zika és el mosquit de la febre groga, que ja ha causat grans epidèmies a països de l’Amèrica del Sud. A Europa, inclosa Espanya, hi arriben contínuament malalts  de Zika i, com dèiem abans, aquí no tenim el mosquit de la febre groga però sí el mosquit tigre, que n’és un possible vector. Fins ara no hi ha hagut cap contagi autòcton però teòricament, si un mosquit tigre resident a Europa piqués a algun d’aquestos viatgers que arriben infectats, podria començar a transmetre la malaltia a altres persones de la zona.

De fet, segons l’últim congrés B-Debate de Barcelona, la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera Catalunya com una zona de risc moderat a alt degut a la globalització i a l’elevada presència de mosquit tigre. És per aquest motiu que, tenir un bon control de l’espècie redueix el risc de transmissió que, juntament amb la vigilància epidemiològica, són les escasses armes que tenim per evitar una futura epidèmia.

De tota manera, la presencia del virus a qualsevol país no és l’únic factor a tenir en compte. Diferents races geogràfiques de mosquit tigre a Europa podrien tenir una eficàcia molt diferent com a vectors del Zika. Per això es realitzen estudis que confirmin la seva eficiència com a vector, que permetin avaluar les evidències del seu rol potencial. Fa dos anys, la revista científica The Lancet publicava un mapa de risc de transmissió del Zika en el qual es consideren les àrees de tot el planeta amb més risc de transmissió en relació amb la presència del mosquit de la febre groga i del mosquit tigre.

Mapa de risc de propagació del virus Zika. Els cercles representen les 100 ciutats principals a les quals el virus Zika podria ser importat des de les actuals regions infectades de l’Amèrica Llatina i que tenen un hàbitat adequat per Aedes aegypti o Aedes albopictus a les regions circumdants. La mida del cercle és el risc relatiu estimat. El vermell sòlid indica només el risc d’A. aegypti. Els cercles oberts indiquen el risc total de les dues espècies juntes. La zona augmentada mostra l’estat del sud de Florida, el Carib i les àrees properes en major detall.

 

Quina és la situació actual de les malalties infeccioses transmeses per insectes?

Segons la OMS, les malalties vectorials representen el 17% de les malalties infeccioses mundials. I d’aquestes la més mortífera és el paludisme amb 627.000 morts al 2012. Tot i així, la institució afirma que la malaltia que més ha crescut en tot el món és el dengue, la incidència del qual s’ha multiplicat per 30 al llarg dels últims 50 anys.

Per altra banda, la OMS prediu que el virus del Zika s’establirà en poc temps a tots els països del continent americà, a excepció de Canadà i Xile. A Europa ja s’han produït alguns casos de dengue i de Chikungunya, un brot d’aquest últim es va produir al setembre del 2007 al nord d’Itàlia i aquest setembre de 2017 s’està produint un altre episodi a Roma. Aquesta aparició ja repetida de la febre Chikungunya al continent i l’extensió geogràfica que té actualment evidencien la vulnerabilitat del primer món davant les malalties infeccioses emergents o no, que propaguen els insectes.

El risc de transmissió a Europa de malalties exòtiques a través de viatgers infectats implica la necessitat d’anàlisi de riscs considerant tots els possibles vectors, entre els quals en aquest moment tenim el mosquit tigre al Mediterrani. Per aquest motiu, els programes de control i la vigilància sanitària són claus per a la seva prevenció.