Amb l’inici de la temporada de mosquits, molta gent s’ha preguntant si el virus del COVID-19, el SARS-CoV-2, pot ser transmès per mosquits. En una entrada anterior, explicàvem que tot feia pensar que això no era possible. Uns arguments basats en el coneixement que es té avui dia dels mecanismes de transmissió de diferents virus per part dels mosquits. Ara uns investigadors han dut a terme un experiment per a demostrar si els mosquits poden infectar-se amb el SARS-CoV-2 i poder així transmetre-ho. Els resultats són clars: els mosquits no s’infecten amb el virus i, per tant, no poden transmetre’l.
En l’estudi els autors han infectat de manera artificial mosquits de diferents espècies: el mosquit tigre (Aedes albopictus), el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) i Culex quinquefasciatus, el principal transmissor de la filiariasis a les regions tropicals i subtropicals. Cap de les tres espècies es va contagiar amb el virus.
Ni el mosquit tigre ni el mosquit de la febre groga es van contagiar amb el virus de la COVID-19
Per a demostrar-ho els van inocular a l’interior del cos una dosi alta del virus i van estudiar com progressava el virus dins dels mosquits al llarg del temps. De fet, per al treball, a més d’injectar-los una dosi alta del virus, s’han saltat les dues primeres barreres que han de superar els virus davant de poder infectar el cos d’un mosquit: la de sobreviure i replicar-se en el seu sistema digestiu, i superar la làmina basal que l’envolta, representades en la figura amb els números 1 i 2 respectivament.
Per a l’estudi els investigadors de la Universitat de Kansas han inoculat al virus directament en la cavitat del cos dels mosquits (Fig. 1, número 3), que es coneix com hemocoel, que conté el fluid anàleg a la sang dels vertebrats dels insectes: l’hemolimfa.
Buscant la presència del virus en mosquits a les dues hores d’infectar-los, un dia, tres dies, set dies, deu dies i catorze dies, van observar que el virus només era detectable durant les dues primeres hores transcorregudes després de la seva inoculació (Taula amb resultats de l’article original Huang et al. 2020). En aquell moment la concentració del virus corresponia amb la dosi inoculada, és a dir no hi havia evidències que el virus s’estigués replicant en el mosquit.
Espècie | Inoculació | Temps transcurrit | |||||
2 hores | 1 dia | 3 dies | 7 dies | 10 dies | 14 dies | ||
Aedes albopictus | SARS-CoV-2 | 5/6 | 1/14 | 0/15 | 0/20 | 0/21 | 0/31 |
83,3% | 7,1% | 0,0% | 0,0% | 0,0% | 0,0% | ||
Aedes aegypti | SARS-CoV-2 | 5/6 | 0/17 | 0/17 | 0/24 | 0/26 | 0/27 |
83,3% | 0,0% | 0,0% | 0,0% | 0,0% | 0,0% | ||
Culex quinquefasciatus | SARS-CoV-2 | 3/3 | 0/17 | 0/17 | 0/25 | 0/28 | 0/25 |
100% | 0,0% | 0,0% | 0,0% | 0,0% | 0,0% |
Transcorregut un dia des de la injecció amb el virus, no quedava ni rastre del mateix en els mosquits. La taula representa el nombre de mosquits on es va detectar el virus (per exemple, 5 de 6 per a Aedes albopictus a les dues hores, que representa el 83,3% dels individus; o tan sols en 1 de 14 mosquits analitzats transcorregudes 24 hores). Més enllà del primer dia, el virus va desaparèixer en les tres espècies estudiades. En cap de les espècies analitzades el virus va aconseguir progressar, indicant que no és possible que el puguin transmetre.
L’estudi encara no ha estat revisat per altres especialistes, sinó publicat com un preprint a la plataforma Research Square.
Referències:
Huang YS, Vanlandigham DL, Bilyeu AN, Sharp HM, Hettenbach SM, Higgs S. 2020. SARS.CoV-2 and mosquitoes: an extreme challenge. Preprint from Research Square: 10.21203/rs.3.rs-32261/v1
Rückert C, Ebel GD. 2018. How do virus-mosquito interactions lead to viral emergence? Trends in Parasitology 34: 310-321