Estudis anteriors han demostrat que la desforestació i la pertorbació dels boscos tropicals donen lloc a una major transmissió de malària. La destrucció de la selva genera noves condicions ambientals i ecològiques en les quals prosperen millor els mosquits. Un nou estudi vincula la demanda global de béns amb la desforestació i el risc de malària.
El treball és el primer a relacionar de manera directa el consum global amb l’augment de casos de malària en algunes regions. S’estima que en aquestes regions on estan augmentant els casos, una cinquena part de la desforestació està impulsada pel comerç internacional. El cafè, la fusta, la soja, el cacau, l’oli de palma, el tabac, la carn de vedelles i el cotó, són els principals productes demandats a escala global que estimulen la desforestació.
Malgrat que globalment sembla que el nombre de casos es va reduint des de l’any 2000, preocupa el seu augment en algunes regions. En 2018 va haver-hi 228 milions de casos al món i 405.000 morts, de les quals set de cada deu van ser nens de menys de cinc anys.
7 de cada 10 morts per malària en el man són nens de menys de 5 anys
El 90% dels casos de malària tenen lloc en tres regions de boscos tropicals: la conca del Congo, la conca de l’Amazones, i la del Gran Mekong a l’Àsia (Fig. 1). En aquestes regions els principals mosquits que transmeten la malària són: Anopheles gambiae, Anopheles funestus, Anopheles dirus, Anopheles minimusi Nyssorhynchus darlingi. Tots ells associats amb la desforestació, els canvis d’ús de terra i les migracions humanes.
Fig. 1. Mapa de les regions amb poblacions en risc de contraure malària en color groc. Les zones ratllades representen les zones que estan patint més desforestació. Mapa simplificat del de Chaves et al. 2020. Nature Communications 11: 1258. Font: Mosquit Alert (CC-BY–NC–2.0)
La demanda de productes bàsics des dels països rics fa augmentar el risc de malària als països productors
El vincle entre la desforestació l’augment de casos de malària s’ha demostrat a Indonèsia, Nigèria i en l’Amazones. Un treball dut a terme en 795 municipis de l’Amazònia durant tretze anys, va arribar a la conclusió que aclarir els boscos un 10% dóna lloc a un augment del 3,3% de casos de malària.
El nou estudi torna a relacionar la incidència de la malària amb la desforestació, però a més aconsegueix establir una relació entre la desforestació amb el consum de productes a escala global. Per a això van usar una base de dades internacional detallada amb l’entrada i sortida de productes per països. Amb ella van poder establir la xarxa global de subministraments, des de la zona desforestada per a produir, fins als països consumidors del producte.
Els països amb un major risc de malària associat a la desforestació són Nigèria, Tanzània, Camerun, Uganda, República Democràtica de Congo, Índia, Zàmbia, Birmània, la República Centreafricana i Burundi. Part de l’increment de risc en aquestes zones es deu a la demanda de productes dels països més rics, encapçalant la llista Alemanya, Estats Units, Japó, Xina, Regne Unit, França, Itàlia, Espanya, Holanda i Bèlgica. La demanda de fusta, cacau, tabac i cotó estan entre les principals causes de la desforestació.
Les poblacions més exposades a la malària són els que es beneficien econòmicament menys per l’explotació dels boscos
El treball és una nova evidència de l’estreta relació que existeix entre la salut de les poblacions humanes i el medi ambient, i visibilitza, amb nombres, que el problema és global. Els autors confien que els seus resultats puguin utilitzar-se per mitigar els casos de malària, bé regulant les cadenes de subministraments o mitjançant l’etiquetatge i certificat dels productes.
Les comunitats que s’enfronten a una major transformació del seu paisatge per suplir les demandes internacionals, són alhora les de major risc en estar més exposades als mosquits que transmeten la malària. A més, les poblacions més exposades a la malaltia són les que es beneficien econòmicament menys de l’explotació dels boscos.
Referències
Austin K, Bellinger M, Rana P. 2017. Anthropogenic forest loss and malaria prevalence: a comparative examination of the causes and disease consequences of deforestation in developing nations. AIMS Environmental Science 4: 217-231
Berazneva J, Byker TS. 2017. Does forest loss increase human disease? Evidence from Nigeria. American Economic Review 107: 516-521
Chaves LSM, Fry J, Malik A, Geschke A, Salud MAM, Lenzen M. 2020. Global consumption and international trade in deforestation-associated commodities could influence malaria risk. Nature Communications 11: 1258
Garg T. 2019. Ecosystems and human health: the local benefits of forest cover in Indonesia. Journal of Environmental Economics and Management 98: 102271
MacDonald AJ, Mordecai EA. 2019. Amazon deforestation drives malaria transmission, and malaria burden reduces forest clearing. PNAS 116: 22212-22218
