Amb l’arribada del bon temps, les activitats a l’aire lliure prenen importància. Sortir de casa o l’oficina té grans beneficis, tant pel benestar personal com per socialitzar amb altres persones. El golf és una de les activitats recreatives en què la gent passa més temps a l’aire lliure, i per tant, també en què més pot estar exposada a les picades de mosquits.
Tot i que amb prou feines s’han fet estudis sobre els insectes i les molèsties que causen als camps de golf, aquests compleixen amb els requisits per albergar un bon nombre d’espècies: gespa, zona de boscos, matolls i cossos d’aigua de diferents tipus: des de llocs petits i efímers, a grans estanys d’aigües permanents. Cadascun dels hàbitats pot ser ocupat per espècies diferents, i encara que fins ara no hi ha evidències clares de les molèsties causades pels mosquits, la presència d’algunes espècies suposen una preocupació per a les autoritats de salut pública.
Per tal de tenir una millor imatge dels mosquits presents als camps de golf al nord d’Espanya, Mikel A. González i altres investigadors, que formen part de la ReNED (Xarxa Nacional d’Entomòlegs Digitals, en castellà) validant les imatges rebudes per Mosquit Alert, han dut a terme un estudi en dos camps de golf localitzats a Àlaba (País Basc). Utilitzant diferents tipus de trampes, i anàlisis morfològiques i moleculars, han aconseguit caracteritzar els insectes presents en aquestes àrees de recreació.
El mosquit del Japó (Aedes japonicus) és present als camps de golf d’Àlaba
Es van detectar un total d’11 espècies de mosquits: 10 espècies natives i la invasora mosquit del Japó (Aedes japonicus). Les espècies més abundants van ser el mosquit comú (Culex pipiens) i Culex terrentium, ambdues localitzades a diferents hàbitats i utilitzant diversos tipus de cossos aquàtics per reproduir-se.
Fig. 1. Imatge d’un parany d’oviposició (ovitrap), els ous d’Aedes japonicus trobats, diversos estadis de desenvolupament i una femella adulta amb el seu característic tòrax fosc amb diverses bandes daurades. Font:González et al. 2021. Acta Parasitologica.
Una altra espècie molt present va ser Culiseta longiareolata, qui cria exclusivament en contenidors artificials que acumulen aigua; mentre que Anopheles plumbeus queda restringida a la vegetació de les rieres que circumden els camps. El treball també ha identificat fins a 13 espècies de Culicoides, uns petits dípters que també piquen i, de vegades, poden actuar com a vectors de paràsits i malalties, com la de la llengua blava que afecta el bestiar oví, cabrum i boví.
Fig. 2. Abundàncies relatives de cadascuna d’espècies de mosquits identificades als camps de golf, en funció del tipus d’hàbitat aquàtic en què s’han localitzat (contenidors artificials, o naturals/seminaturals). Font: González et al. 2021. Acta Parasitologica.
El treball fa llum sobre la diversitat de mosquits i altres dípters picadors presents en un camp de golf, així com els tipus d’hàbitats aquàtics que ocupa cada espècie, una informació que pot ajudar a la gestió d’aquests insectes en aquells camps de golf als que els usuaris percebin un excés de molèsties o hi hagi una alerta sanitària.
Referència:
González MA, Delacour-Estrella S, Bengoa M, Barceló C, Bueno-Mari R, Eritja R, Ruiz-Arrondo I. 2021. A Survey on native and invasive mosquitoes and other biting dipterans in Northern Spain. Acta Parasitologica: doi.org/10.1007/s11686-022-00529-1
