Aquest mes de març la revista Anales de Biología publica la primera cita del mosquit Aedes vittatus a Galícia, feta a través de la participació ciutadana al projecte Mosquito Alert. Es tracta d’un mosquit autòcton que ja habita en moltes zones d’Espanya, però fins ara mai se n’havia documentat cap troballa a les terres gallegues.
Des de fa més de tres anys, la missió de Mosquito Alert és aconseguir controlar i estudiar el mosquit tigre a Espanya amb ajuda ciutadana. A través de la seva app, qualsevol persona pot enviar foto del mosquit i dels seus llocs de cria per ajudar fer el seu seguiment. El projecte també ha incorporat el mosquit de la febre groga com a segon objectiu, que encara no està present a Espanya tot i que a Canàries se’n van trobar alguns exemplars puntuals. Aquesta vegada, però, sense ser l’objectiu inicial, el projecte ha trobat una espècie de mosquit autòcton en un territori on fins ara es desconeixia la seva presència. I encara més, la troballa l’ha fet una persona voluntària que participava amb l’app pensant-se que havia trobat un mosquit tigre.
Roger Eritja es el responsable de l’equip de validadors experts de la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert, coordinada pel CREAF, el CEAB-CSIC i ICREA.
Entomòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i fotògraf de natura, en Roger fa més de 35 anys que treballa amb la gestió i el control dels mosquits. En especial, va tenir un paper rellevant en la cerca i l’estudi del mosquit tigre a Espanya quan es va trobar per primer cop el 2004.
Què suposa haver trobat aquest mosquit, l’Aedes vittatus, a Galícia?
Trobar espècies a llocs nous és, sens dubte, una millora en el coneixement de la biodiversitat. Tot i així, podríem conèixer millor la distribució dels mosquits, però històricament sempre hi ha hagut poca gent treballant-hi. De fet, és molt probable que aquesta espècie en concret, l’Aedes vittatus, estigui molt més àmpliament distribuïda del que sabem, però falten estudis que ho documentin. Hi ha pocs especialistes buscant mosquits, tot i que des de fa uns anys la situació ha millorat.
Exemplar d’Aedes vittatus. Foto: El desinsectador – desinsectador.com
Per què hi ha tants pocs experts en mosquits, si precisament són els éssers més mortífers del planeta?
Els mosquits han estat els responsables de grans epidèmies; en canvi, s’han deixat d’estudiar durant molts períodes de temps. Quan hi ha hagut epidèmies sí que hi havia molts treballs dels mosquits a nivell científic i sanitari, però quan van desaparèxier les epidèmies també ho va fer l’interès pel seu estudi. A la primera meitat del segle XX, per exemple, es feien molts estudis de mosquits degut a la presència del paludisme i també per la consciència dels problemes de febre groga i dengue provocats pel mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) durant els dos segles anteriors. En aquesta època hi havia els clàssics experts com Pittaluga, Arias, De Buen o Gil Collado entre molts altres. Més endavant, a la devastació de la postguerra, se li va afegir l’eradicació del paludisme. Llavors l’estudi dels mosquits i les epidèmies no es van reprende fins els anys 80, quan es va publicar l’obra “Taxonomía y biología de los mosquitos del área salmantina (Díptera, Culicidae)” d’Encinas Grandes i van aparèxier els serveis públics de control dels mosquits.
A l’època contamporània, la colonització mundial del mosquit tigre i el seu risc sanitari representen un impuls per estudiar els culicílids. Ara bé, l’impacte sanitari que poden arribar a tenir els mosquits a Europa és moderat, ja que els seus països disposen de recursos preventius i d’intervenció. La major part dels esforços es canalitzen a països amb menys recursos, on aquestes malalties són endèmiques i provoquen efectes greus a la salut humana.
Tornant a l’Aedes vittatus de Galícia, explica’ns com va ser aquesta troballa.
Va ser el 12 de setembre de 2017, quan vam rebre una foto a través de l’app Mosquito Alert enviada des de Galícia, concretament a la província de Pontevedra. En un primer moment, l’equip de validadors experts creia que es tractava d’una femella de mosquit tigre, però era una mica estranya: el seu aspecte també era similar al d’una altra espècie de mosquit que encara no s’havia trobat a Galícia. Així que vam decidir engegar un procés de recerca per investigar quin mosquit podria ser. Però per fer això no en teníem prou amb una sola foto, necessitàvem un exemplar real del mosquit en bon estat.
Captura de pantalla de l’observació del mosquit Aedes vittatus al mapa.
Com vau contactar amb la persona que us va enviar la foto?
En aquell moment només sabíem que la foto l’havia enviat una persona des de Galícia però no en sabíem el nom ni cap tipus d’informació personal, ja que els usuaris de l’app mantenen un anonimat total. No obstant això, l’app Mosquito Alert està preparada per enviar notificacions als mòbils dels participants, així que ens vam posar en contacte amb aquesta persona que va respondre immediatament. Se li va demanar que capturés un segon exemplar d’aquell mosquit i que ens ho enviés per correu. I així ho va fer. De fet, la persona té coneixements de biologia i això va facilitar molt les instruccions. Per exemple, el va posar al congelador per matar-lo sense que s’agités molt per conservar l’animal intacte. Un cop vam tenir l’exemplar al laboratori el vaig examinar i vaig poder comprovar que no es tractava d’un mosquit tigre, sinó d’una altra espècie que mai abans havia estat trobada a Galícia, l’Aedes vittatus.
Si aquesta persona va enviar la foto pensant-se que era un mosquit tigre, deuen ser molt semblants.
L’Aedes vittatus és negre i també té ratlles blanques a l’abdomen i a les potes. Per això es pot confondre, en un primer moment, amb el mosquit tigre. Però és el tòrax el que tenen diferent: el tigre té una ratlla blanca i l’Aedes vittatus té entre 4 i 6 punts blancs.
Què té de particular aquest mosquit?
El mosquit Aedes vittatus és actiu durant el dia i sobretot quan es pon el sol. Xucla la sang de qualsevol mamífer. Els seus hàbitats larvaris són forats en roques fluvials, on diposita ous al fang resistents a la dessecació, just per sobre de la línia de superfície de l’aigua. Aquests focus larvaris es caracteritzen per la seva forta insolació i per contenir aigua dolça, encara que l’espècie pot tolerar una mica de càrrega salina. Ocasionalment es troba en recipients artificials i en cavitats inundades en els troncs dels arbres.
Imatges d’alguns caràcters morfològics, capturats a través de la lupa binocular. A: Anell blanc mitjà a la tíbia III. B: Agrupacions d’escates blanques a l’escut. C: Tarsòmer T5 (III) totalment blanc. D: Extrem dels palps maxil·lars blancs. E: Taca d’escates més clares a la part mitjana de la probòscide. Autor: R.E./Llicència: CC-by Mosquito Alert
És la primerva vegada que es documenta una troballa d’aquest mosquit a Galícia, però en molts altres llocs d’Espanya ja fa anys que se’n coneix la seva presència. És una espècie invasora com el mosquit tigre?
L’Aedes vittatus no és una espècie invasora, aquesta té “permís de residència”. Va ser descrit per primera vegada a Còrsega amb el nom de Culex vittatus pel naturalista i entomòleg Jacques Marie Frangile Bigot 1861. Més tard se li va canviar el nom. La distribució d’aquesta espècie és de la regió paleàrtica, poc freqüent en el continent africà i menys comú en l’Oest d’Europa. No obstant això, a Espanya se l’ha citat a les províncies d’Alacant, Illes Balears, Barcelona, Càceres, Castelló de la Plana, Ciudad Real, Còrdova, Girona, Jaén, Salamanca i Segòvia. Ara, doncs, cal afegir Pontevedra. Cal tenir present que a Espanya es coneixen 58 espècies autòctones de mosquits, a més de les dues invasores: el mosquit de la febre groga, que va estar present entre 1700 i 1939 i des de llavors està desaparegut, i el mosquit tigre que va arribar el 2004 i s’ha establert definitivament.
Què en fareu de l’exemplar recollit?
L’hem dipositat a la col·lecció entomològica del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat. Des del mapa d’observacions es pot consultar la foto original del mosquit a Galícia.
A l’estudi es diu que aquest mosquit també té capacitat per transmetre malalties com el Zika, el dengue i la chikungunya. Ens hem de preocupar?
És cert que a l’Àfrica se l’ha relacionat amb alguns brots de febre groga, i que en laboratori s’ha vist que té capacitat de transmetre aquestes altres malalties. No obstant això, el risc real depèn d’altres coses, com l’abundància dels mosquits, la freqüència de contacte amb les persones i la presència de malalts. No és una espècie que es la trobi en els domicilis ja que no sembla haver-se adaptat a criar en els recipients que hi ha als espais urbans, com sí ho fa el mosquit tigre. Normalment trobarem pocs Aedes vittatus, durant èpoques breus de l’any i, a més, seran al bosc sense tenir pràcticament contacte amb les persones. Això els diferencia del mosquit tigre o el mosquit de la febre groga, que solen ser molt abundants i conviuen molt a prop d’un gran nombre de persones, durant tot els dies de l’estació càlida. Per tant, amb el Ae. vittatus no cal preocupar-se.
Alguns estudis recents ja consideren que la ciencia ciudadana como una gran aliada para estudiar la biodiversidad. Així doncs, creus que també ho és per millorar el coneixement de la biodiversitat dels mosquits?
És evident que sí. La ciència ciutadana té un gran potencial ja que permet que fins i tot unes eines tan específiques com aquesta siguin molt útils quan es combina una comunitat motivada de voluntaris amb un equip d’experts entomòlegs altament qualificats. La nostra plataforma està enfocada a detectar dues espècies concretes de mosquits, però aquest cas demostra que també tenim la capacitat de detectar altres espècies rares. De fet, ja hi ha altres projectes de ciència ciutadana que estudien la diversitat de mosquits, com ara la plataforma alemanya MuckenAtlas. No obstant això, aquest sistema sol·licita als voluntaris que enviem físicament tots els mosquits trobats per poder-los identificar científicament al laboratori. El nostre cas ha estat també especialment rellevant perquè hem detectat una espècie rara amb una sola fotografia, el que exigeix molta experiència.
Foto de l’Aedes vittatus, cedida per El desinsectador – www.desinsectador.com
