No hi ha mes d’estiu sense mosquits. Són moltes les nits d’estiu en què en apagar el llum sentim l’inconfusible brunzit del mosquit comú. És l’anunci d’una picada, prenent el relleu d’espècies com el mosquit tigre que ens crivellen durant el dia. Els mosquits no només són molestos sinó que tenen un gran impacte en la salut i economia de les societats en transmetre un gran nombre de malalties. Malària, dengue, la febre groga, Zika, chikungunya o la febre de Nil Occidental són algunes de les malalties que afecten milions de persones al món i causen més de mig milió de morts cada any.
Des de la perspectiva humana els mosquits no són més que una plaga que s’alimenten de la nostra sang, però existeixen a la natura altres animals que no els veuen així, sinó com a part de la seva dieta. Encara que la idea d’utilitzar aquests depredadors de mosquits per controlar les seves poblacions resulta atractiva, en realitat, poques vegades ajuden a controlar-se de manera efectiva.
Els mosquits tenen molts enemics naturals, però, ens ajuden a controlar-los de manera efectiva?
Al llarg del seu cicle de vida, els mosquits, s’exposen a un ampli nombre de depredadors: aquells que depreden sobre les larves, les pupes o els adults. Els enemics naturals dels mosquits canvien d’un hàbitat a un altre, dels ambients aquàtics als terrestres. Molts grups d’animals s’alimenten de mosquits, entre els quals trobem aràcnids, crustacis, peixos, amfibis, aus i fins a tot mamífers. Tot i el gran nombre d’espècies que els inclouen en les seves dietes resulta molt difícil avaluar el seu veritable impacte en les poblacions de mosquits.
Una cosa comprensible si tenim en compte que no hi ha cap depredador que elimini totalment a les seves preses. Si ho fes estaria posant en risc la seva pròpia subsistència. Depredadors i preses solen establir un equilibri dinàmic entre tots dos. A això cal sumar l’enorme capacitat demogràfica dels mosquits que els permet compensar les pèrdues sofertes pels depredadors. El creixement de les seves poblacions és tal que si de 100 mosquits n’eliminem 50, no notaríem cap canvi. Possiblement tampoc percebríem canvis en l’abundància de mosquits si aconseguíssim acabar amb 90 d’ells, s’estima que per a percebre un canvi en el nombre de mosquits cal suprimir a més del 95% d’aquests.
Depredadors de les seves larves
En els ambients aquàtics és on troben un major nombre de depredadors. Entre ells destaquen els peixos mosquit, tant la Gambusia affinis com la Gambusia holbrooki, totes dues espècies són originàries d’Amèrica del Nord. Aquests peixos han estat introduïts a tot el món amb la idea de controlar les plagues de mosquits. En part ho van fer, a principis de segle XX es van utilitzar en els arrossars mediterranis on van aconseguir eliminar a molts mosquits del grup Anopheles arribant així a controlar el paludisme. No obstant això, estudis sobre la dieta d’aquests peixos duts a terme a Catalunya mostren que en ambients d’alta diversitat, els mosquits són una petita part de la seva dieta i llavors no resulten molt efectius en el seu control. En realitat, la seva gran voracitat i el seu potencial reproductor han generat un desastre ecològic en desplaçar a espècies de peixos autòctons i depredar sobre amfibis i insectes nadius, desestructurant així les xarxes tròfiques dels ambients aquàtics. Avui, les dues espècies estan incloses en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món i, a Espanya, està prohibida la seva tinença, comercialització o manipulació per la Llei de Protecció del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
Més enllà dels peixos, les larves i pupes de mosquits troben grans depredadors entre els insectes. Entre ells destaquen els notonèctids, popularment coneguts com a nedadors d’esquena, i els escarabats aquàtics (ditíscids). Les larves de libèl·lules i cavallets del diable també cacen larves de mosquits. En ambients més eutrofitzats els copèpodes, uns petits crustacis que poden ocupar ambients d’aigua dolça, inclouen a les larves de mosquit en les seves dietes. L’ús de copèpodes com a control biològic va funcionar en una regió del Vietnam per reduir les poblacions del mosquit de la febre groga, Aedes aegypti, i amb això la transmissió de dengue.
Fig. 1. [1] Larva de mosquits Toxorhynchites sp. que depreda sobre larves d’Aedes aegypti. [2] Peixos, algunes espècies de peixos redueixen el nombre de larves de mosquits. [3] Heteròpters, com els notonèctids, són petits depredadors de larves de mosquits. [4] Larva de libèl·lula, un altre depredador de larves de mosquits en alguns ambients. [5] Capgrossos d’amfibis, algunes espècies també depreden sobre les larves de mosquit. Font: Mosquito Alert CC-BY
Altres treballs han estudiat el potencial dels amfibis com depredadors de mosquits, particularment granotes i gripaus. S’ha vist que els capgrossos de diverses espècies de Sri Lanka s’alimentaven de les larves d’Aedes aegypti i eren capaços de reduir les seves poblacions. No obstant això, experiments similars duts a terme a Tailàndia amb espècies locals no van produir resultats satisfactoris. Tot demostrant la seva eficàcia, el control amb amfibis, com també amb peixos, no és possible en els ambients urbans i casolans on els mosquits Aedes ocupen espais d’aigua petits.
Mosquits menjant-se a mosquits
Un grup molt investigat és el de les larves de mosquits Toxorhynchites, conegut com a mosquit elefant, unes larves de mosquit de grans dimensions que consumeixen larves d’altres mosquits. El millor és que els Toxorhynchites són mosquits no hematòfags, és a dir, que no s’alimenten de sang i, en canvi, sí que maten larves de mosquits d’interès sanitari com és el cas dels Aedes. En condicions de laboratori, dutes a terme a les Filipines, s’ha observat que Toxorhynchites pot consumir la meitat de les larves de mosquits d’Aedes aegypti, Aedes albopictus i Culex quinquefasciatus. Però l’alliberament continu de larves de Toxorhynchites en zones de bambús a Indonèsia no han aconseguit reduir les poblacions d’Aedes aegypti.
En la majoria dels casos esmentats, les espècies depredadores experimentades són tropicals, espècies exòtiques per a Europa, de manera que seria irracional i il·legal introduir-les, per eficaços que poguessin ser: els peixos mosquit o gambúsies ja han provocat grans desastres ecològics com per tornar a generar d’altres introduint noves espècies exòtiques. Aquí veiem el major inconvenient de l’anomenada “lluita biològica”. Les espècies efectives, generalment, no són espècies autòctones sinó espècies que hem d’introduir, ja que les espècies autòctones fa segles o milers d’anys que conviviu amb els mosquits sense haver-los extingit. Un depredador acabant amb les seves preses es trobaria davant d’un gran problema. Seria com si nosaltres ens mengéssim totes les gallines de la granja sense deixar ponedores … pa per avui, fam per demà.
Gran part de les espècies que depreden eficaçment sobre els mosquits són espècies tropicals, exòtiques a Europa, on és il·legal introduir-les
Falciots, orenetes i ratpenats: mengen molts mosquits?
Quan volen també s’exposen a diversos depredadors, entre ells les libèl·lules que s’alimenten de tota mena d’insectes voladors no centrant-se en els mosquits. Així i tot, s’ha estimat que algunes libèl·lules són capaços de caçar entre 30 i centenars de mosquits diaris. Tot i aquesta capacitat de caça, les libèl·lules poden reduir una mica les seves poblacions però no solucionar, ni de bon tros, el problema. Estem parlant, potser, de molts milers de mosquits volant en el nostre jardí.
Entre les aus també trobem depredadors dels mosquits. Les espècies que major nombre de mosquits mengen són: oreneta cuablanca (Delichon urbica), el titella (Anthus pratensis), el papamosques (Ficedula hypoleuca), les orenetes (Hirundo rustica) o el falciot negre (Apus apus).
Si un falciot o oreneta s’hagués d’alimentar només de mosquits, necessitaria caçar 14.000 mosquits diaris
És bastant comú pensar que tenir a prop de casa aquestes aus t’allibera dels mosquits, donada la seva capacitat per caçar-los, la realitat és una altra. Si un falciot, avió o oreneta hagués d’alimentar només de mosquits requeriria ingerir uns 14.000 mosquits diaris. La mateixa quantitat d’energia la poden obtenir capturant una dotzena d’escarabats. Perseguir i caçar mosquits és una gran despesa d’energia i temps que no els hi surt molt a compte, de manera que els mosquits són preses ocasionals però no la base de la seva dieta.
Fig. 2. Un mascle d’aranya, Icius hamatus, capturant un mosquit tigre en un jardí de Barcelona. Fotografiada enviada a Mosquito Alert per Antonio Piñera. Font: Antonio Piñera CC-BY
Una cosa semblant passa amb els ratpenats tot i que hi ha la creença popular que són uns grans depredadors de mosquits, la realitat és molt diferent i sobretot complexa. Les preses dels ratpenats varien en funció a la mida dels mateixos ratpenats. Espècies grans s’alimenten d’insectes grans, mentre que les espècies petites ho fan d’insectes més petits, entre ells alguns mosquits. Les preses principals i més importants per a tots els ratpenats són les arnes. Si ets un ratpenat que està gastant energia volant darrera de les preses què triaries: una arna, equivalent a una mitjana de 500 gr, o un mosquit, que vindria a ser una minihamburguesa de 5 gr.
Aranyes aguaiten als mosquits a l’ombre
Més enllà del període de vol actiu, els mosquits adults passen gran part del seu temps reposant entre la vegetació. Mentre descansen també estan exposats a un gran nombre de depredadors, on trobem a les aranyes entre els més efectius. Un gran nombre d’espècies d’aranyes inclou els mosquits en les seves dietes, tant aquelles que construeixen teranyines com les que no.
Fig. 3. [1] Ratpenats, algunes espècies poden depredar activament sobre els mosquits adults. [2] Les orenetes i falciots també són depredadors naturals dels mosquits. [3] Els geckos, com els dracs casolans també depreden ocasionalment sobre els mosquits. [4] Aranyes, depreden sobre els mosquits en els seus refugis. [5] Altres tipus de rèptils poden depredar a vegades sobre els mosquits. Font: Mosquito Alert CC-BY
Estudis recents demostren que els depredadors no només tenen un efecte directe reduint el nombre de mosquits, sinó alterant la seva conducta, és el que els biòlegs anomenen: paisatge de la por. Així s’ha vist que els ambients aquàtics amb un major nombre de depredadors potencials són evitats per les femelles per dipositar els ous.
El mètode més efectiu per reduir el nombre de mosquits a casa segueix sent evitar que no hi hagi lloc on puguin reproduir-se
Les poblacions de mosquits depenen de nombrosos factors, entre ells el paisatge (urbà o rural), factors abiòtics o climàtics com la pluja o la temperatura, i biòtics com ara les xarxes tròfiques amb els depredadors que s’han descrit. Tots aquests factors estan al seu torn relacionats, de manera que el paisatge afecta les espècies que podrien depredar sobre els mosquits. En els ambients urbans, els enemics naturals dels mosquits moltes vegades no sobreviuen, fent d’aquests un espai lliure d’enemics per als mosquits.
Tot i comptar amb un gran nombre d’animals capaços de depredar sobre els mosquits, el mètode més efectiu per controlar-los en les nostres propietats segueix sent evitar els hàbitats que els hi són favorables. Principalment, evitar proporcionar petits punts d’aigua que poden servir per reproduir-se. Si no vols contribuir a una nova generació de mosquits, evita l’acumulació d’aigua en els teus espais, perquè a l’aigua del teu gerro no hi ha depredador que visqui. Només mosquits.
Referèncias:
Benelli G, Jeffries CL, Walker T. 2016. Biological control of mosquito vectors: past, present, and future. Insects 7: 52-70
Bowatte G, Perera P, Senevirathne G, Meegaskumbura S, Meegaskumbura M. 2013. Tadpoles as dengue mosquito (Aedes aegypti) egg predators. Biological Control 67: 469-474
Cirinio E. 2016. Can birds survive without mosquitoes? Audobon News March 10, 2016
Digma JR, Sumalde AC, Salibay CC. 2019. Laboratory evaluation of predation of Toxorhynchites amboinensis (Diptera: Culicidae) on three mosquito vectors of arboviruses in the Philippines. Biological Control 137: 104009
García-Berthou E. 1999. Food of introduced mosquitofish: ontogenic diet shift and prey selection. Journal of Fish Biology 55: 135-147
Gonsalves L, Bicknell B, Law B, Webb C, Monamy V. 2013. Mosquito consumption by insectivorous bats: does size matter? PLoS One 8: e77183
Kumar R, Hwang JS. 2006. Larvicidal efficiency of aquatic predators: a perspective for mosquito biocontrol. Zoological Studies 45: 447-466
Nam VS, Yen NT, Phong TV, Ninh TU, Mai LQ, Lo LV, Nghia LT, Bektas A, Briscombre A, Aaskov JG, Ryan PA, Kay BH. 2005. Elimination of dengue by community programs using Mesocyclops (Copepoda) against Aedes aegypti in central Vietnam. American Journal og Tropical Medicine and Higiene 72: 67-73
Ndavas J, Llera SD, Manyanga P. 2018. The future of mosquito control: the role of spiders as biological control agents: a review. International Journal of Mosquito Research 5: 6-11
Shaukat MA, Ali S, Saddiq B, Hassan MW, Ahmad A, Kamran M. 2019. Effective mechanisms to control mosquito borne diseases: a review. American Journal of Clinical Neurology and Neurosurgery 4: 21-30
Staats EG, Agosta SJ, Vonesh JR. 2016. Predator diversity reduces habitat colonization by mosquitoes and midges. Biology Letters 12: 20160580
Weterings R, Umponstira C, Buckely HL. 2018. Landscape variation influences trophic cascades in dengue vector food webs. Science Advances 4: eaap9534
