L’expansió dels mosquits transmissors de malalties és principalment un producte de la globalització, amb una llarga història a la seva esquena. El mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) va colonitzar el continent americà des d’Àfrica com a polissó en els vaixells negrers que traficaven amb esclaus. Amb el mosquit va arribar la febre groga al nou continent. Després tots dos arribarien als ports més importants d’Europa. El mosquit tigre (Aedes albopictus) també ha viatjat amagat en els vaixells comercials des d’Àsia cap a la resta del món en temps molt més recents. La globalització ha permès que aquestes espècies originàries de les regions tropicals hagin envaït noves àrees, però a això també ha ajudat un altre fenomen humà: el canvi climàtic.
La ràpida expansió registrada per totes dues espècies en poc menys de mig segle s’ha vist facilitada per la pujada de les temperatures. El canvi climàtic té grans efectes sobre la distribució de moltes espècies en alterar les condicions climàtiques de les diferents regions. Els organismes ectoterms (o de sang freda), com els mosquits, no són capaços de generar calor interna, com per exemple fem els mamífers a través de diversos processos metabòlics (Fig. 1). Això fa que la seva activitat depengui de les fonts de calor externes. Això explica la seva absència durant els mesos freds d’hivern i la seva reactivació a la primavera. Per això, un món més càlid, com al que ens dirigim, resulta més favorable per a les espècies tropicals.
Fig. 1. Diferències de la temperatura corporal respecte a la temperatura ambient d’un ectoterm, com el mosquit tigre, i un endoterm, com el tigre. La temperatura dels ectoterms vària amb l’ambiental, a diferència dels endotermos que mantenen una temperatura constant independentment de la temperatura ambient. Font: Mosquito Alert (CC-BY-NC-2.0).
En els darrers anys han aparegut estudis que prediuen que tant el mosquit tigre com el mosquit de la febre groga tindran més fàcil la seva expansió cap a zones avui temperades a mesura que les temperatures mitjanes van pujant. L’escalfament permetrà a aquestes espècies trobar nous llocs propicis on poder completar el seu cicle. Precisament l’últim estudi s’ha basat en la capacitat de Aedes aegypti per a completar el seu cicle en diferents condicions climàtiques per a estimar quant i per on podrà expandir-se en els pròxims anys.
Un món més càlid afavorirà l’expansió d’espècies tropicals com el mosquit de la febre groga o el mosquit tigre
La temperatura accelera el desenvolupament del mosquit
Per a això van analitzar com la temperatura pot afectar el mosquit en les seves diferents etapes del desenvolupament: ou, larva, pupa i adult. A més temperatura, més ràpida és la transició d’una fase a una altra. Per exemple, des que una femella s’ha alimentat de sang fins que diposita els ous, a 20 °C passen 8 dies. Però si la temperatura és de 26 °C el temps es redueix a 3 dies. A només 2 dies si la temperatura és de 30 °C. O de 4 si supera els 35 °C, perquè l’excés de temperatura també els afecta.
Tenint els valors de temperatures necessàries perquè l’animal sobrevisqui d’una fase a una altra, així com la seva velocitat en funció de la temperatura, els científics de l’Imperial College de Londres i de la Universitat de Tel Aviv, han pogut calcular quantes vegades podria completar el seu cicle de vida el mosquit de la febre groga en cada regió del món. Un major nombre de cicles completats implica més mosquits i durant més temps. Que es tradueix directament en més probabilitats que transmetin malalties com el dengue, Zika o chikungunya.
A més cicles de vida completats per any en una zona, més mosquits i més exposició al risc de contreure una de les malalties que transmeten
Utilitzant dades històriques de temperatures en el món, així com les projeccions futures sota diferents escenaris d’emissions, han pogut realitzar un model per a preveure l’eficàcia amb la qual el mosquit es reproduirà en diferents llocs en les pròximes dècades.
En 2030 algunes regions del mediterrani compliran els requisits perquè s’estableixi el mosquit de la febre groga
De fet, el mosquit sembla haver-se aprofitat de l’escalfament durant l’últim mig segle. L’escalfament registrat des de 1950 al 2000 ha permès a l’espècie expandir-se, tant dins de les zones tropicals i subtropicals, com aconseguint zones temperades d’Àsia i Amèrica. En 2050 l’espècie es mourà cap al nord amb major rapidesa, especialment a la Xina i els Estats Units (Fig. 2). L’avanç serà d’entre 5 i 6 quilòmetres a l’any. No sembla molt, però suposa un increment anual enorme de superfície i de noves poblacions humanes exposades al mosquit.
Fig. 2. Prediccions de les regions que compliran els requisits climàtics en els pròxims anys que podran afavorir l’establiment del mosquit de la febre groga. Font: Iwamuraet al. 2020. Nature Communications 11: 2130
Europa també podrà arribar a ser envaïda per l’espècie. La regió mediterrània en un parell de dècades tindran les condicions climàtiques idònies perquè que el mosquit pugui completar el seu cicle (Fig. 2). Els autors estimen que per a 2030 regions d’Espanya, Portugal, Grècia i Turquia compliran els requisits climàtics perquè s’estableixi l’espècie. De fet en algunes d’aquestes zones ja va estar present en el passat. Atenes, per exemple, va sofrir un gran brot de dengue entre 1927 i 1928, encara que a partir dels 1950 l’espècie va començar a desaparèixer del continent. Precisament per aquesta raó creuen que els seus models subestimen la capacitat de colonització del mosquit, i que si en temps no gaire llunyans van ser capaços d’establir-se en algunes regions del mediterrani i la Mar Negra, amb l’escalfament global la seva expansió és possible que sigui major a la qual prediuen els models.
En 2030 les condicions climàtiques en el sud d’Espanya seran favorables a l’establiment del mosquit de la febre groga
Aquestes regions en les quals va estar present en el passat és possible que estiguessin en el límit del seu nínxol, de manera que les mesures de control i el clima van ajudar a erradicar-lo, una situació que canviarà si el clima no contribueix en el seu control. L’escalfament implica la globalització dels mosquits, que al seu torn suposa la globalització de les malalties que transmeten.
Referèncias:
Iwamura T, Guzman-Holst A, Murray KA. 2020. Accelerating invasion potential of disease vector Aedes aegypti under climate change. Nature Communications 11: 2130
Liu-Helmersson J, Rocköv J, Sewe M, Brännström A. 2015. Climate Change may enable Aedes aegypti infestation in major European cities by 2100. Environmental Research 172: 639-699
Messina JP, Brady OJ, Golding N, Kraemer MUG, Wint GRW, Pigott DM, Shearer FM, Johnson K, Earl L, Marczack LB, Shirude S, Weaver ND, Gilbert M, Velayudhan R, Jones P, Jaenisch T, Scott TW, Reiner RC, Hay S. 2019. The current and future global distribution and population at risk of dengue. Nature Microbiology 4: 1508-1515
Ryan SJ. Carlson CJ, Mordecai EA, Johnson LR. 2019. Global expansion and redistribution of Aedes-borne virus transmission risk with climate change. PLoS Neglected Tropical Diseases 0007213
Wearing HJ, Robert MA, Christofferson RC. 2016. Dengue and Chikungunya: modelling the expansion of mosquito-borne viruses into naïve populations. Parasitology 143: 860-873
