Les femelles dels mosquits depenen del complex còctel d’olors que emeten els humans i altres animals per detectar-los i alimentar-se de la sang. La necessiten per nodrir els ous. Detectar la presa és essencial per a la seva reproducció. Els insectes capten les olors a través de les neurones olfactives ubicades principalment a les seves antenes. Les seves antenes, per tant, fan de nassos, detecten les olors, les descodifiquen i transmeten la informació al cervell.

Experiments realitzats en els darrers anys han demostrat que el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) té una especial predilecció per les olors humanes. Un nou experiment ha fet servir la tècnica d’edició genètica CRISPR per desactivar els receptors de l’olor humana a les neurones olfactives de les antenes de mosquits de la febre groga. El resultat obtingut ha estat totalment inesperat.

Els investigadors esperaven que això evitaria la detecció de l’olor humana i, per tant, les persones podrien ser “invisibles” als mosquits modificats alterats, però no es van complir les expectatives. De fet, en mesurar la seva activitat neuronal en exposar-los a olors humans, van comprovar que els insectes modificats seguien detectant l’olor.

Els múltiples “nassos” dels mosquits

Els autors sospiten que les olors activen altres receptors a les neurones olfactives que fins ara no s’havien detectat. De fet, en analitzar l’activitat cel·lular mitjançant anàlisi d’ARN van descobrir que una sola neurona podria utilitzar múltiples tipus de receptors, i que l’olor humana activava altres receptors en haver-se desactivat els que es coneixien. Una cosa semblant s’ha observat en el cas de la mosca de la fruita (Drosophila melagonaster), una complexitat de les neurones implicades en l’olfacte que està canviant el dogma del que se sabia sobre el sistema olfactiu (Fig. 1).

Fig. 1. Esquema de com els mosquits de la febre groga codifiquen la informació olfactiva. El nou model proposat després dels experiments suggereix que els mosquits consten a les antenes amb elements sensibles complexos formats per diferents neurones, cadascuna de les quals tindria receptors especialitzats a detectar la presència de diferents substàncies de l’olor humana. La informació rebuda i codificada per aquestes neurones viatjaria fins al lòbul glomerular de l’antena on es començaria a processar la informació abans d’enviar-la al cervell central per coordinar la resposta a l’estímul. Font: Mosquit Alert CC-BY, esquema modificat a partir d´un original d´Herre et al. 2022. Cell 185: 3104-3123.

 

L’estudi ha permès descobrir que els mosquits són fins i tot millors del que es pensava detectant les olors humanes, i que disposen de “sistemes alternatius” que permeten que si un dels receptors pateix una mutació, l’animal pugui continuar utilitzant altres receptors per aconseguir una cosa tan essencial com alimentar-se de sang i reproduir-se. El treball també posa en relleu que prevenir les picades de mosquits i la propagació de malalties mitjançant l’edició genètica dels mosquits és molt complicat, i que s’haurien d’invertir més recursos a crear trampes més eficients i repel·lents més eficaces.

Referències

Herre M, Goldman OV, Lu TC, Caballero-Vidal G, Qi Y, Gilbert ZN, Gong Z, Morita T, Rahiel S, Ghaninia M, Ignell R, Matthews BJ, Li H, Vosshall LB, Younger MA. 2022. Non-canonical odor coding in the mosquito. Cell 185: 3104-3123

Task D, Lin CC, Vulpe A, Affix A, Ballou S, Brbic M, Schlegel P, Raji J, Jefferis G, Li H, Menuz K, Potter CJ. 2022. Chemoreceptors co-expression in Drosophila melanogaster olfactory neurons. eLife doi.org/10.7554/eLife.72599