El mosquit de la febre groga, Aedes aegypti, és considerat un dels principals problemes de salut mundial actuals. Això es deu, d’una banda, a la seva capacitat de transmetre els virus del dengue o el Zika, així com a la seva habilitat per a habitar els ambients urbans. L’espècie és originària de l’Àfrica Subsahariana però el tràfic d’esclaus entre els segles XV i XIX la va transportar de l’Àfrica occidental a les Amèriques i Europa.
Avui el mosquit no és present a l’Europa continental, però sí que ho va estar fins al segle XX. Des de Portugal fins a la Mar Negra, l’espècie es trobava en gran nombre de ports europeus, on va donar lloc a importants brots de febre groga i dengue durant segles. Es desconeixen les causes exactes de la seva desaparició del continent, però se suggereix que les millores d’higiene en els sistemes de canalització de l’aigua, així com l’ús generalitzat d’insecticides per a reduir el risc de malària, la van portar a l’extinció.
Però en els últims anys se li ha detectat diverses vegades a Europa o en àrees geogràfiques o políticament connectades amb el continent. Als Països Baixos l’espècie va ser detectada en 2010, per a en 2016 tornar a ser observada. En la costa oriental de la Mar Negra l’espècie està establerta, ocupant territoris de Rússia, Geòrgia i Turquia. A l’oest, enmig de l’Atlàntic, l’illa portuguesa de Madeira compta amb poblacions estables de l’espècie des de 2004. A l’Egipte l’espècie va ser detectada en 2017 a la vora del Mar Roig.
En els últims anys s’ha detectat diverses introduccions a Europa o àrees adjacents
A l’Europa continental encara no s’ha detectat la presència de l’espècie, però les nombroses àrees urbanes distribuïdes al llarg de la seva costa representen hàbitats propicis per a l’establiment de la mateixa. Els seus ports i zones urbanes adjacents es caracteritzen per ser la porta d’entrada d’un gran nombre d’espècies exòtiques a causa de l’intens comerç internacional. El trànsit continu de mercaderies des d’Àsia i Amèrica, on l’espècie està establerta augmenta les possibilitats de que l’espècie pugui arribar fins al continent. Per les seves condicions, tant climàtiques com urbanístiques, les ciutats de la conca mediterrània són les que presenten un major risc, tal com suggereix un nou estudi basat en models.
El treball s’ha centrat en avaluar la possibilitat que l’espècie s’estableixi en cinc dels ports europeus amb un major trànsit comercial: Algesires, Barcelona, Venècia, Gènova i Rotterdam.
Fig.1. Mapa amb la localització dels cinc ports analitzats per l’estudi de Da Re et al. 2020. De sud a nord són: Algesires, Barcelona, Gènova, Venècia i Rotterdam. Font: Mosquito Alert CC-BY 2.0
El clima, el teixit urbà i la xarxa de carreteres determinen l’establiment del mosquit
Considerant les temperatures de cadascun dels ports, així com l’estructura urbanística i la seva connectivitat amb altres poblacions, els autors han desenvolupat un model per a simular la viabilitat de l’arribada accidental d’uns pocs individus de Aedes aegypti a ells. La pregunta a respondre que va suscitar l’estudi als autors va ser: si arriba a algun d’aquests ports, podrà establir-se? Per a respondre-la van considerar diversos factors. Entre ells climàtics, però també la grandària de les poblacions humanes, així com la seva xarxa de carreteres i transports, que s’ha demostrat que faciliten la dispersió passiva dels mosquits.
Per a estimar si el mosquit podia arribar a assentar-se en un lloc i com creixerien les seves poblacions, van tenir en compte les probabilitats de supervivència, reproducció i dispersió de les diferents fases del cicle de vida del mosquit. Per exemple, consideraven la probabilitat que un ou sobrevisqués d’un dia per a un altre, que fes eclosió, que les larves es desenvolupessin en pupes, i que aquestes emergissin com a adults. Van incloure la probabilitat de supervivència del mosquit adult d’un dia a un altre, que madurés sexualment, la probabilitat de poder alimentar-se de sang i la quantitat d’ous que dipositaven, així també com la probabilitat de dispersar-se a la recerca d’un hoste, o la probabilitat d’introduir-se en un cotxe i ser transportat a un altre lloc (per a aquesta probabilitat van usar les probabilitats estimades per Mosquito Alert als voltants de Barcelona).
Considerant tots aquests paràmetres, van concloure que la ciutat amb un major risc d’establiment de l’espècie és Barcelona, seguida d’Algesires. A Barcelona, les condicions climàtiques i el teixit urbà és on podria haver-hi un major creixement i propagació de les seves poblacions. Des d’aquí l’espècie podria expandir-se cap al sud, nord i interior de la ciutat ocupant nous municipis.
Fig. 2. Resultats de les simulacions de l’estudi per a cadascuna de les 5 ciutats. En elles es veu la dinàmica de les poblacions de Aedes aegypti al llarg de dos anys partir d’una introducció accidental. La línia verda representa la la quantitat de femelles de mosquit. La grisa la zona envaïda a la qual es podria dispersar l’espècie en aquest període. La línia blava és l’oscil·lació de la temperatura al llarg de l’any. Observi’s que les escales de les figures són diferents entre les ciutats per a facilitar la visualització, però mentre l’abundància de mosquits a Algesires no aconsegueix el valor dels 50, a Barcelona es dispara per sobre dels 500, mentre que en els ports italians a penes arriba als 30. Font: figura original de Da Re et al. 2020. BioRxiv 10.1101/2020.06.04.133785
Barcelona i Algesires són les ciutats portuàries on el mosquit de la febre groga podria establir-se si arriba accidentalment
En canvi les poblacions introduïdes a Gènova, Venècia i Rotterdam podrien persistir un període més o menys llarg de mesos, però en cap d’aquests llocs l’espècie podria superar els hiverns. El mosquit de la febre groga, a diferència del mosquit tigre no entra en diapausa sent molt més susceptible a desaparèixer durant els hiverns de les zones temperades. No vaig agafar en els hiverns suaus de les regions mediterrànies.
La vigilància és primordial per a poder detectar de manera primerenca futures invasions
Encara que es tracta d’un estudi basat en simulacions i models matemàtics, és un més de diversos que avisen de com de susceptible que és la conca sud del Mediterrani a l’arribada d’aquesta espècie. En aquestes ciutats trobaria tot el necessari per a desenvolupar-se, una bona temperatura, hostes en abundància i gran quantitat de llocs on poder criar. Aedes aegypti és una espècie molt més urbana que el mosquit tigre, adaptat a viure i entrar en espais tancats.
Els programes de vigilància tradicionals i els de ciència ciutadana, com el de Mosquito Alert, són essencials per a poder detectar de manera primerenca possibles introduccions de l’espècie en el continent i dur a terme accions de control que l’erradiquin abans que s’estableixin permanentment com va succeir amb el mosquit tigre. Estudis com aquest ajuden a saber on posar el focus de la vigilància.
Referències:
Abozeid S, Elsayed AK, Schaffner F, Samy AM. 2018. Re-emergence of Aedes aegypti in Egypt. The Lancet Infectious Diseases 18: 142-143
Blackburn TM, Cassey P, Duncan RP. 2020. Colonization pressure: a second null model for invasion biology. Biological Invasions 22: 1221-1233
Brown JE, Scholte EJ, Dik M, Den Hartog W, Beeuwkes J, Powell JR. 2011. Aedes aegypti mosquitoes imported into the Netherlands, 2010. Emerging Infectious Diseases 17: 2335
Da Re D, Montecino-Latorre D, Vanwembeke SO, Marcantonio M. 2020. Assessing the re-introduction of Aedes aegypti in Europe. Will the Yellow Fever Mosquito colonize the Old World? BioRxiv 10.1101/2020.06.04.133785
Ibañez-Justicia A, Gloria-Soria A, Den Hartong W, Dik M, Jacobs F, Stroo A. 2017. The first detected airline introductions of yellow fever mosquitoes (Aedes aegypti) to Europe, at Schiphol International Airport, The Netherlands. Parasites & Vectors 10: 603
Kraemer MU, Reiner RC, Brady OJ, Messina JP, Gilbert M, Pigott DM, Yi D, Johnson K, Earl L, Marczak LB, et al. 2019. Past and future spread of the arbovirus vectors Aedes aegypti and Aedes albopictus. Nature Microbiology 4: 854
Schaffner F, Mathis A. 2014. Dengue and dengue vectors in the WHO European region: past, present, and scenarios for the future. The Lancet Infectious Diseases 14: 1271-1280
