Les espècies invasores poden causar estralls en els ecosistemes en què han estat introduïts. Revertir o mitigar els problemes generats per aquestes espècies té un preu molt alt.

Aquestes espècies introduïdes involuntàriament o intencionadament pels humans en nous llocs, poden transmetre noves malalties, devastar cultius, alterar els ecosistemes i fins i tot devorar infraestructures humanes. Els científics fa temps que estan avaluant els impactes d’aquestes espècies i intentat conscienciar sobre el problema que suposen, però la problemàtica segueix sent poc coneguda tant per les societats com pels polítics que han de gestionar-la. Una manera de conscienciar el públic és exposar el cost econòmic que suposen les espècies invasores.

En l’àmbit mundial s’ha estimat que les espècies invasores han suposat un cost a l’economia global de més d’1,28 bilions de dòlars en danys i esforços per controlar-los de 1970 a 2017.

Els valors es van calcular a partir de la revisió de 19.000 articles científics que detallaven els costos provocats en llocs i moments donats. A partir d’aquests treballs es va crear un model estadístic que va avaluar els costos anuals, tenint en compte la inflació, els canvis de moneda i escales de temps analitzades. En el període analitzat, els costos anuals es van duplicar cada sis anys, amb un màxim de 162.700.000 en 2017. El problema s’està agreujant.

 

Les espècies invasores han suposat un cost econòmic de 1.280.000.000.000 dòlars de 1970 a 2017

 

La globalització s’ha accelerat durant el període estudiat, augmentant tant el tràfic comercial de vaixells i avions, com els viatges turístics entre països i continents. Cada moviment humà i de mercaderies suposa una possibilitat de portar d’un lloc a una altra espècies animals o plantes com polissons en els nostres vehicles. El comerç internacional, l’expansió agrícola, la desforestació i la urbanització de noves regions han accelerat la propagació d’espècies invasores en facilitar el seu accés a noves zones.

 

És més barat vigilar i monitorar que esperar a que generin danys

La majoria del cost de les espècies invasores són conseqüència del dany que generen a l’economia. Aquests poden ser despeses sanitàries en el cas d’animals que transmetin malalties, o pèrdues en la producció de boscos o cultius en el cas de plagues. En els quaranta-set anys que abasta l’estudi, els danys van suposar 892.000.000.000 dòlars, mentre que els diners gastats per controlar o erradicar les espècies va ser d’uns 66000000000. Les dades demostren que invertir més en el monitoratge i en extremar les mesures de bioseguretat ajudaria a minimitzar el seu impacte. És molt més barat vigilar i monitorar d’esperar que l’espècie s’estableixi i es propagui causant grans danys.

Fig. 1. La corba teòrica d’una espècie invasora al llarg del temps, com des de la seva introducció es va expandint per noves àrees, augmentant el seu impacte i costos econòmics. Durant un temps l’erradicació de l’espècie és possible, però arribat un punt es fa impossible podent-se només prendre mesures locals que mitiguin els efectes. Les mesures de prevenció i sistemes de vigilància ajuden al fet que l’espècie es detecti abans i es pugui actuar a temps per erradicar-les. Figura modificada de l’original d’Ahmed et al. 2021. Font: Mosquito Alert CC-BY

 

No totes les espècies invasores causen els mateixos danys econòmics, de fet unes poques són les que major efecte tenen. Si ens fixem en les deu espècies amb major impacte, veiem que totes elles són animals, sent els insectes els que més pèrdues o despeses generen, amb els mosquits invasors encapçalant la llista.

 

Els mosquits, les espècies invasores que més danys causen

Els mosquits Aedes aegypti (mosquit de la febre groga) i Aedes albopictus (mosquit tigre) són les espècies que més danys generen, uns 149.000.000.000. Les dues espècies s’han propagat àmpliament pel món en les últimes dècades i amb ells les malalties que són capaços de transmetre, entre elles dengue, chikungunya, Zika i febre groga. En l’actualitat el 40% de la població humana viu en zones amb risc de contraure el dengue per l’existència d’una d’aquestes dues espècies. Aquestes regions inclouen a part de la població de sud d’Europa on s’ha establert el mosquit tigre, que ja ha protagonitzat casos locals de dengue i brots de chikungunya en l’última dècada. Un estudi de fa uns anys estimava que les malalties transmeses per mosquits (no només Aedes) eren el impacte més gran econòmic dels insectes invasors: dengue, febre de Nil Occidental, chikungunya i Zika.

Fig. 2. Els deu grups d’espècies invasores amb un major impacte econòmic. El nombre de cada grup fa referència al nombre d’estudis científics a partir dels quals s’ha estimat el cost. Figura modificada de l’original de Diagne et al. 2021. Font: Mosquito Alert CC-BY

 

Als mosquits li segueixen els rosegadors, rates i ratolins, animals que porten milers d’anys viatjant d’un lloc a un altre a bord dels nostres vaixells. Aquests animals generen mal tant en l’àmbit de salut pública com en l’àmbit ecològic. A més de poder transmetre malalties als espais urbans fan mal a altres petits mamífers i aus quan arriben a llocs nous. Els seus efectes són especialment nocius a les illes, on han extingit diverses espècies i desestabilitzat ecosistemes. En els ambients antròpics els rosegadors poden generar moltes pèrdues en danyar els cultius, consumir productes emmagatzemats, destruir propietats i transmetre malalties.

 

Fig. 3. Cost econòmic en aspecte de salut causat pels insectes invasors. Les malalties transmeses pels mosquits invasors com dengue, febre de Nil Occidental, chikungunya i Zika estan entre les que més costos generen. Tenir en compte que l’escala de la gràfica és logarítmica. Figura modificada de l’original de Bradshaw et al. 2016. Font: Mosquito Alert CC-BY

 

El gat ocupa la tercera posició encara que la majoria de la gent no ho veu com una espècie invasora, la veritat és que en moltes parts actua com a tal. El gat domèstic és originari del nord d’Àfrica i Orient Mitjà, l’espècie és va autodomesticar acudint als assentaments humans en els inicis de l’agricultura atrets pels ratolins i rates que s’alimentaven del gra acumulat. El seu èxit com a caçadors de ratolins va fer que les persones els incloguéssim a les nostres llars i com un membre més de la tripulació en els vaixells per erradicar els ratolins. La conseqüència d’allò ha estat que els gats han colonitzat i s’han assilvestrat en gran part del món, incloses moltes illes on el seu impacte ecològic és enorme en depredar i extingir espècies.

Tèrmits i formigues ocupen la quarta i cinquena posició. Les colònies de tèrmits causes estralls en les estructures de fusta, des de cases fins ponts, alhora que poden afectar els cultius d’arbres fruiters, mentre que les formigues de foc destaquen per la seva agressivitat, devorant les llavors dels cultius, afectant les terres de pasturatge i mossegant a el bestiar i els humans.

Els costos de les espècies invasores podrien reduir-se si s’invertís en mesures preventives, que incloguin l’avaluació de riscos, la vigilància proactiva i la detecció primerenca. La naturalesa transfronterera de les invasions requereix una coordinació i col·laboració internacional com la que s’està duent a terme des del programa AIM-COST i el projecte VEO a nivell europeu en què participa Mosquit Alert per al seguiment, control i avaluació de risc dels mosquits invasors.

 

Referències:

Ahmed DA, Hudgins EJ, Cuthbert RN, Kourantidou M, Diagne C, Haubrock PJ, Leung B, Liu C, Leroy B, Petrovskii S, Courchamp F. 2021. Managing biological invasions: the cost of inaction (prepint) Research Square PPR305966

Bradshaw CJA, Leroy B, Bellard C, Roiz D, Albert C, Fournier A, Barbet-Massin M, Salles JM, Simard F, Courchamp F. 2016. Massive yet grossly underestimated global costs of invasive insects. Nature Communications 7: 12986

Diagne C, Leroy B, Vaissière AC, Gozlan RE, Roiz D, Jaric I, Salles JM, Bradshaw CJA, Courchamp F. 2021. High and rising economic cost of biological invasions worldwide. Nature https://doi.org/10.1038/s41586-021-03405-6