El passat mes d’octubre es va fer l’avís dels primers casos autòctons de dengue a Espanya. Tres membres d’una mateixa família es van infectar amb el virus després d’haver passat les vacances al sud. Es parla d’un possible retorn ja que aquesta malaltia havia estat present a Espanya fa segles. Rubén Bueno, de Laboratorios Lokímica, explica la situació actual en un article publicat a The International Society for Neglected Tropical Diseases.
El 4 d’octubre de 2018, el Laboratori Nacional de Referència d’Arbovirus va confirmar dos casos de dengue localment adquirits a Espanya, mentre que un tercer cas es va confirmar només 12 dies més tard pel mateix centre. Tots els casos estan relacionats amb membres de la mateixa família i, segons investigacions epidemiològiques, es postulen dues regions diferents com a territoris potencials de transmissió: Múrcia (sud-est d’Espanya) i Cádiz (sud-oest d’Espanya).
Això es deu al fet que durant el període d’incubació, les persones infectades viatjaven per diferents municipis d’ambdues regions. Tot i que encara no s’ha determinat l’àrea d’infecció, si tenim en compte el període d’incubació de la malaltia (3-14 dies) i l’aparició dels símptomes dels tres casos, el lloc més probable d’infecció sembla ser la província de Cádiz. De totes maneres, cal fer estudis addicionals epidemiològics i entomològics per aclarir l’àrea d’infecció, així com l’aparició potencial de nous casos retrospectius.
El retorn del dengue
Segons la literatura científica antiga, aquests no són els primers casos autòctons de dengue que s’han produït a Espanya, ja que potser ens trobem en una situació de retorn de la malalties després de molts segles. Els brots d’altres arbovirus transmesos per mosquits del gènere Aedes com la febre groga eren comuns en el passat al nostre país, bàsicament a les ciutats costaneres i associats a vaixells procedents d’Àfrica que portaven persones infectades i mosquits. Molts autors sospiten que darrere d’aquestes epidèmies de la febre groga també es van produir centenars de casos de dengue. Aquests casos probablement no es van diagnosticar a causa del mal coneixement de la malaltia a Europa i la similitud d’alguns símptomes entre els dos arbovirus, tot i que la letalitat és clarament menor en el cas del dengue.
Diferents historiadors signen que la primera epidèmia de dengue es va produir a Espanya el 1784, precisament a la província de Cádiz, i es va denominar “epidèmia gaditana” o “piadosa” i es va caracteritzar per processos de febre benigna. En aquells temps el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) va ser el principal vector d’ambdues malalties, no només a Espanya sinó també a moltes regions del sud d’Europa. No obstant això, aquesta espècie de mosquit va desaparèixer de l’Europa mediterrània per motius que encara no estan aclarits.
Des de 2004, la situació de transmissió potencial de dengue i altres arbovirus ha canviat a Espanya a causa de l’arribada d’un altre vector potencial de la malaltia: el mosquit tigre. Encara que el mosquit tigre asiàtic es considera un vector secundari del dengue, avui dia aquesta espècie és l’únic agent fiable que pot transmetre la malaltia al nostre país. Aquesta espècie invasiva es va registrar originalment a la província de Barcelona (nord-est d’Espanya) i es va expandir ràpidament per totes les províncies mediterrànies del nostre país. Actualment, l’espècie no només està present a les zones mediterrànies costaneres, sinó que també s’ha registrat recentment a les regions interiors i als territoris costaners atlàntics d’Espanya. El comportament domèstic i antropòfil del mosquit tigre fa possible la seva proliferació en entorns urbans, essent una de les amenaces mediambientals més importants per a la salut pública a moltes ciutats del sud d’Europa.
Accions coordinades
Actualment a Espanya s’està treballant per minimitzar l’impacte del mosquit tigre asiàtic i les malalties potencials transmeses com el dengue, començant per les recomanacions a tota la ciutadania i evitar els punts de cria a les llars. També la participació a través de Mosquito Alert. També s’estan elaborant protocols específics per dur a terme accions entomològiques entorn dels casos importats de Dengue, Zika i Chikungunya. Una forta coordinació entre epidemiologia i unitats de control vectorial és essencial per dur a terme accions ambientals ràpides que ens permetin minimitzar el risc d’ampliació de malalties a escala local.
Les tasques de vigilància i control de mosquits s’han de dur a terme una vegada que un cas importat de Dengue, Zika o Chikungunya, amb fase virèmica després del retorn, es diagnostica a Espanya. Per proporcionar algunes dades, podem indicar que Espanya ha informat 557 casos de dengue importats durant el període 2015-2017.
Estem més preparats a tots els nivells
El dengue ha tornat, però com una malaltia que es pot transmetre ocasionalment a Espanya. Després de més de 200 anys, la situació ha tornat al punt de partida però no hi ha els mateixos vectors. Actualment a Espanya tenim poblacions creixents i ben establertes de mosquit tigre, i en canvi no tenim mosquit de la febre groga com hi havia al passat. El context epidemiològic també és diferent, avui dia el dengue és una malaltia detectable a Espanya i les condicions sanitàries són millors. La majoria dels casos importats corresponen a turistes i immigrants procedents de països amb epidèmia i tenen instal·lacions d’accés al sistema sanitari espanyol per tal de ser tractats i supervisats.
De manera definitiva, si es realitza un esforç en termes de control i anàlisi vectorial de casos importadors, és poc probable que es prediqui un brot epidèmic a Espanya a curt o mitjà termini. D’altra banda, no podem descartar els casos aïllats de transmissió autòctona de dengue que hi ha hagut no només a Espanya sinó també a França o Croàcia en els últims anys. Altres factors com el canvi climàtic i la globalització poden augmentar el risc de transmissió del dengue en un futur proper. De totes maneres, el que podem afirmar és que el dengue ha tornat a Espanya i hem d’estar preparats per lluitar contra ell.
Article traduït de l’original escrit per Rubén Bueno:
Notícies relacionades: