Després de 10 anys de la primera detecció, el mosquit tigre està ja establert i en expansió a la costa mediterrània espanyola. Un estudi revela la necessitat de coordinara gran escala mesures de control urgents per evitar majors problemes de salut pública, i la participació ciutadana s’erigeix com una bona eina per lluitar contra l’invasor.
Distribució del mosquit tigre des del 2014 fins el 2014. Font: Atlas of Science
L’estudi, publicat a Parasites &Vectors, recull dades des de 2004 a 2014 i posa de manifest que actualment el mosquit tigre (Aedes albopictus) ja ha colonitzat la major part de la costa mediterrània d’Espanya. Actualment no se sap amb certesa des d¡on va arribar el mosquit tigre a Espanya. El 1999 es va detectar per primera vegada al nord de França i en els propers set anys es va extendre per la costa francesa del Mediterrani. Va ser llavors quan es va considerar que el risc d’entrada des del país veí era alt i es van activar les inspeccions per detectar l’espècie. El 2004 els veïns de Sant Cugat del Vallès (a prop de Barcelona) van avisar que havien detectat al municipi un mosquit molt molest, que feia picades molt més doloroses que les del mosquit comú. Va ser llavors quan l’equip del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, a petició de la Diputació de Barcelona, va inspeccionar la zona i va capturar per primera vegada a Catalunya dos exemplars de mosquit tigre.
Fins ara, Catalunya és, amb diferència, la regió més afectada: dels 470 municipis on s’havia detectat la presència de l’insecte fins l’any 2014, 372 corresponien a Catalunya, és a dir gairebé un 80%. Durant els darrers onze anys, el mosquit tigre s’ha expandit vastament i de forma accelerada, tant a Catalunya com a la resta de la costa mediterrània espanyola.
Rècord històric de municipis amb presència de mosquit tigre (2004–2014). (A) General. (B) Detall a Catalunya. Fletxes: localitats amb presència puntual de mosquit tigre; Verd: absència de mosquit tigre fins; Gris: zones no estudiades.
Per això és possible que hi hagi altres zones on el mosquit ja s’hi hagi instal·lat i encara no se’n tingui constància, i més si es té en compte la manca de programes de vigilància a nivell estatal que dificulta el seguiment de la seva invasió. L’estudi—que s’ha dut a terme per un equip de científics d’institucions i centres espanyols, i liderat per Francisco Collantes, del Departament de Zoologia i Antropologia Física de la Universitat de Murcia— destaca la necessitat de clarificar la normativa de control i vigilància, i promoure iniciatives a gran escala que coordinin les estratègies de vigilància i l’adopció d’una metodologia comuna i estàndard. Fins ara, en la major part dels casos s’han usat mètodes diferents de detecció del mosquit tigre, per la qual cosa els resultats perden robustesa.
Qualsevol esforç de control i vigilància és necessari per lluitar contra aquest insecte. Més enllà dels propis problemes de ser una espècie invasora i de perjudicis sobre l’economia i la qualitat de vida, l’estudi se centra en aspectes de salut pública. El mosquit tigre té un comportament diürn i presenta una predilecció molt marcada pels humans, per la qual cosa és molt habitual que les femelles pràcticament només s’alimentinde la nostra sang. Tanmateix, també pot picar altres vertebrats, depenent de la disponibilitat, i això podria ser una via per a la transmissió de malalties entre animals i persones. Tot i que en molts casos no està clar que el mosquit tigre pugui ser vector d’algunes malalties, sí que s’ha demostrat que pot ser-ho del dengue i lachikungunya. No obstant, el Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias va qualificar de baix el risc de transmissió del dengue a Espanya el 2013. De fet, fins ara, l’únic impacte sobre la salut pública espanyola que ha causat Aedes albopictus es la molèstia de les seves picades.
Distribució del mosquit tigre (Aedes albopictus) a Espanya fins el 2014. Vermell: registre a nivell municipal; Verd: mosquit no registrat; Gris: zona no estudiada. Fletxes: localitats amb presència puntual de mosquit tigre.
Per lluitar-hi, s’ha obert amb força la possibilitat de fer una vigilància complementària, basada en l’observació de la ciutadania, com ja es fa de manera semblant a altres països europeus. El projecte Mosquito Alert ha suposat“un canvi en la manera d’afrontar aquesta problemàtica, ja que involucrant els veïns en la seva detecció i treballant plegats, no només en millorem la informació disponible, sinó que fomentem l’aplicació de mesures senzilles de control a les nostres cases i barris”, tal i com diu Aitana Oltra, coordinadora científica del projecte. A través d’una aplicació del telèfon, es poden pujar fotografies geolocalitzadeson aparegui el mosquittigre, posteriorment, són validades per un equip d’experts, coordinats per Roger Eritja, Entomòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i membre de Mosquito Alert, un dels autors de l’estudi.
Els resultats d’aquesta iniciativa de ciència ciutadana no s’han fet esperar. Gràcies a l‘ús que els ciutadans han fet de l’aplicació Mosquito Alert, s’han detectat noves poblacions de mosquit tigre arreu d’Espanya, com per exemple a la província de Málaga. Aquest tipus de vigilància és un molt bon complement a altres tipus d’estratègies de prevenció i control. En un cas on les molèsties que ocasiona el mosquit són tant evidents, la participació ciutadana ha de ser, doncs, una arma potent contra l’expansió i proliferació de l’Aedes albopictus.
