Quan un mosquit ens pica sol aparèixer una fava que produeix picor allà on el mosquit femella ha perforat la nostra pell per succionar una mica de sang amb la que alimentar-se. Aquesta fava, generalment, sol desaparèixer en pocs dies.
A vegades, però, una picada de mosquit produeix una inflamació, dolor i irritació en una zona més gran que ens porta a gratar i fins i tot a produir-nos petites ferides. Per regla general, les seves picades no provoquen un dolor insuportable, però tots i totes som conscients que quan s’ajunten diverses picades de mosquit alhora ens poden fer passar un mal dia.
Però, perquè molesten i s’irriten les seves picades? Entenem realment el que passa quan un mosquit ens pica?
De fet, els mosquits són molt més complexos del que la majoria creiem.
Com ens piquen els mosquits?
Per sobreviure, els mosquits, tant mascles com femelles s’alimenten de plantes i flors, d’elles obtenen sucres que els proporcionen l’energia suficient per realitzar les seves activitats bàsiques, però quan arriba el moment de reproduir-se, les femelles necessiten energia extra per al desenvolupament de els ous. Aquesta energia l’obtenen de la sang, rica en proteïnes que permet el desenvolupament dels seus ous. D’aquesta manera, el sistema gustatiu i, sobretot, el sistema olfactiu són crucials per a la supervivència dels mosquits en el medi ambient. Els serveixen per identificar i localitzar les seves fonts d’aliments.
Tant per perforar la tija d’una planta com succionar sang d’un animal, els mosquits compten amb un sistema anomenat picador-xuclador format per un estilet o probòscide que els permet perforar i després xuclar els fluids.
El estilet normalment està guardada dins d’una beina formada pel llavi, que protegeix i amaga la resta de peces bucals. Quan el mosquit aterra per primera vegada sobre la seva víctima potencial, les seves peces encara estan completament protegides, l’individu palpa amb la punta la llavi la pell diverses vegades fins a trobar el lloc més adequat per picar. Aquest sol ser el més pròxim a un gots sanguini.
La punta del llavi roman en contacte amb la pell de la víctima actuant com a guia per a la resta de peces bucals, i es plega a mesura que la resta de peces van travessant la pell. Per aconseguir perforar quirúrgicament a les seves preses els mosquits compten amb 6 peces bucals: 2 mandíbules, 2 maxil·lars, la hipofaringe i el labrum.
Les mandíbules i els maxil·lars s’utilitzen per perforar la pell. Les mandíbules són punxegudes mentre que els maxil·lars acaben en forma de fulla i són dentades. Per introduir-los, els mosquits mouen el cap endavant i enrere.
La hipofaringe i el labrum en canvi, estan buits, actuant com tub. A través de l’hipofaringe injecten saliva amb una proteïna anticoagulant molt potent. Aquesta proteïna impedeix que les plaquetes formen un coàgul, aconseguint així que la sang no deixi de fluir mentre ells la ingereixen. El labrum és el canal pel qual succionen la sang i, per tant, s’alimenten. De fet, el mosquit és capaç de filtrar les cèl·lules vermelles de l’plasma i desfer-se de l’aigua, deixant així més espai per emmagatzemar els nutrients de la sang a l’abdomen.
Ribeiro JM, Francischetti IM (2003). “Role of arthropod saliva in blood feeding: sialome and post-sialome perspectives”. Annual Review of Entomology. 48: 73–88. doi:10.1146/annurev.ento.48.060402.102812. PMID 12194906.
Valenzuela JG, Pham VM, Garfield MK, Francischetti IM, Ribeiro JM (September 2002). “Toward a description of the sialome of the adult female mosquito Aedes aegypti”. Insect Biochemistry and Molecular Biology. 32 (9): 1101–22. doi:10.1016/S0965-1748(02)00047-4. PMID 12213246.
Vogt MB, Lahon A, Arya RP, Kneubehl AR, Spencer Clinton JL, Paust S, et al. (2018) “Mosquito saliva alone has profound effects on the human immune system”. PLoS Negl Trop Dis 12(5): e0006439. https://doi.org/10.1371/journal.pntd.0006439