La llum artificial permet il·luminar les nostres llars i ciutats de nit. Ens permet estendre les nostres activitats més enllà de la posta de sol. Sabem que la llum artificial, quan és prou brillant, retarda els nostres ritmes biològics. La llum artificial fa que retardem l’hora d’anar-nos a dormir i que la qualitat del son es pugui veure afectada. Les persones no són les úniques afectades. Gairebé tots els éssers vius s’han adaptat als cicles de dia i de nit que s’originen amb la rotació de la Terra. Això inclou els mosquits.
Una nova línia destudi és analitzar com la llum artificial pot alterar el comportament dels mosquits i les persones. Com pot alterar les interaccions entre mosquits i humans i, per tant, modificar el risc de les malalties transmeses pels mosquits. Com a les persones, alterar els cicles lumínics amb llum artificial provoca canvis en la conducta i l’activitat dels mosquits.
Els mosquits i la llum artificial
Els efectes varien entre espècies de mosquits. Per exemple, el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) augmenta la seva taxa de picades quan al mig hi ha llums incandescents de 50 lux. Els mosquits comuns (Culex pipiens) a zones amb llums artificials allarguen la seva estacionalitat: piquen i es reprodueixen més tard a l’estació de mosquits, estenent així el període de risc de malaltia en ambients urbans (Fig. 1). La llum artificial redueix a un 40% la diapausa al mosquit tigre (Aedes albopictus), allargant també el seu període d’activitat. Als mosquits Anopheles, implicats en la transmissió de la malària, els efectes semblen ser oposats, sobretot quan hi ha llum ultraviolada: la llum artificial suprimeix la seva activitat.
Fig. 1. S’ha estudiat que el mosquit comú (Culex pipiens) deixa d’alimentar-se i produir ous i larves quan els dies es tornen curts i foscos amb l’arribada de la tardor i l’hivern. Tot i això, aquesta reducció en la seva activitat es veu alterada quan se’ls exposa a llum artificial, tot i ser els dies curts, la llum artificial els indueix a alimentar-se més del que tocaria ia produir ous i larves. Font: Mosquit Alert CC-BY, a partir d´una figura de Fyie et al. 2021. Journal of Insectari Physiology 129: 104194.
No hi ha una resposta generalitzada. Hi ha grans diferències entre espècies, i fins i tot dins de les espècies entre mascles i femelles. Queda molt per estudiar sobre la resposta de les diferents espècies als diferents espectres de llum. Gairebé tot el que se sap és degut a experiments realitzats al laboratori sota condicions de llum controlades, però poc se sap de com la llum artificial en ambients reals altera la conducta dels mosquits i de les persones.
Actualment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no reconeix la llum artificial com a element que altera el risc de transmissió de malalties per mosquits. Els treballs de laboratori evidencien que hi pot haver un efecte, però cal quantificar-lo en condicions reals, i saber així si la tecnologia de la il·luminació artificial compromet o no la salut humana en augmentar el risc de les malalties transmeses per mosquits.
Referències:
Coetzee BWT, Gaston KJ, Koekemoer LL, Kruger T, Riddin MA, Smit IPJ. 2022. Artificial light as a modulator of mosquito-borne disease risk. Frontiers in Ecology and Evolution 9: fevo.2021.768090
Fyie LR, Gardiner MM, Meuti ME. 2021. Artificial light at night alters the seasonal response of biting mosquitoes. Journal of Insect Physiology 129: 104194
Rund SSC, Labb LF, Benefiel OM, Duffield GE. 2020. Artificial light at night increases Aedes aegypti biting behavior with implications for arboviral disease transmission. American Journal of Tropical Medical and Hygiene 103: 2450-2452
Westby KM, Medley KA. 2020. Cold nights, city lights: artificial light at night reduces photo periodically induced diapause in urban and rural populations of Aedes albopictus. Journal of Medical Entomology 57: 1694-1699
